Des de l'ànima al públic a través del saxo. Així és com Oscar Albanese (1997), de 21 anys, transmet el seu amor per la música. Aquest noi d'Empuriabrava recorda que un dia, de petit, el fil musical que sonava a casa seva el va colpir. «Qui és aquest?», va preguntar al seu pare. Era Charlie Parker, saxofonista i compositor de jazz. Va ser amor a primera oïda. Aquell mateix Nadal, els Reis li van portar una caixa allargada. Ell es pensava que era un patinet, però, quan la va obrir, el va sorprendre el seu primer saxo. Des d'aquell moment, no ha deixat de tocar-lo.
Va començar a estudiar jazz al Casino Menestral de Figueres, i amb nou anys ja va fer el seu primer concert en un restaurant. La seva vida va fer un canvi radical als disset anys, quan va decidir anar a Oxford, Anglaterra, a estudiar tres pregraus en conservatoris de música. Mentre aprenia jazz modern a les aules, s'intentava guanyar la la vida fent de músic de carrer. Un dia, un home el va veure tocar, i va quedar impressionat. Ell va ser el seu bitllet per col·laborar amb la BBC d'Anglaterra, on va estar un any com a solista. El seu últim concert a Oxford va ser al prestigiós local O2 Academy, amb un aforament complet per a 7.000 persones.
La seva família, d'arrels italianes i angleses, va ser una peça clau durant la formació. Dia a dia l'animaven a seguir endavant formant-se i millorant. En aquest sentit, cal dir que no és el primer de la família a dedicar-se al món de la música, ja que el seu tiet havia tocat flamenc amb Paco de Lucía, i altres parents, en escoles de música a Milà, havien tocat amb Luciano Pavarotti.
Mentre era a l'estranger, va col·laborar amb moltes bandes tocant pop, rock i altres estils. «Era increïble la qualitat que tenien, però m'avorria que tot fos tan estàtic», diu. En aquest punt és quan torna a Empuriabrava, el 2016, tenint clar que les seves arrels eren de jazz modern, i que volia ser solista. En replantejar-se el seu model, troba un format amb què se sent més còmode.
Electrònica i frenetisme
Pel que fa a la música, decideix treballar amb l'electrònica: EDM i hardsyle, bàsicament, i sol treballar amb mashups, mescles de cançons d'altres artistes. Qui l'introdueix en aquesta tècnica és l'empordanès Maken Row (Andrés Viarnés), músic, productor musical i amb qui fa equip sovint per la seva amistat. Pel que fa a les seves actuacions, destaquen pel frenetisme, l'eufòria i el moviment constant. Quan té el saxo a les mans sent adrenalina, i no hi ha qui el pari. «Ja de ben petit em deien el boig del saxo», diu.
El mateix estiu que torna, comencen a requerir-lo per fer bolos a locals del municipi. Va començar a tocar al CoCo bar, al Windoor, a Passarel·la, i al Pirata Club, de l'Hotel Vistabella de Roses. «No m'esperava tenir tan bona acceptació, ja que feia dos anys que era fora de casa», apunta, matisant que «la gent no està acostumada a veure tocar en directe en una discoteca, però els agrada». Vist l'estiu que va passar, va decidir fer una aposta ferma per ell mateix, i quedar-se a casa. L'estiu del 2017 va seguir tocant als mateixos locals, però guanyant amplitud i fent-se resident de llocs com Síkim.
Durant l'hivern posterior va fer passos de gegant. Va començar a tocar a locals més grans i prestigiosos: Millennium, de Girona; l'Opera Garden, de Terrassa; i al Sutton Club, de Barcelona. També va ser a la Fashion Week de Barcelona amenitzant la desfilada de la firma Carolina, originària de Bucarest. Aquest 2018 ha assistit com a músic a un festival de França de 10.000 persones, i a l'aniversari privat de Fonsi Nieto, a Madrid, amb gent rellevant en l'àmbit social.
Al llarg de tota aquesta trajectòria, l'artista ha anat introduint els seus propis temes musicals, i s'ha endinsat en la indústria musical fent de mànager i aprenent tècniques de màrqueting, tot i que reconeix que «és molt complicat». Ara que té el model establert, es marca dos objectius molt clars: tocar a molts festivals, internacionalitzar-se i arribar a totes les edats.
