A Guadalajara, la capital de l'estat de Jalisco i la segona àrea urbana més gran de Mèxic, és on viu Marta Espluga, nascuda a Figueres l'any 1993. Aquesta figuerenca està graduada en Fisioteràpia per l'Escola Universitària de la Salut i de l'Esport (EUSES) de Salt, i des de fa poques setmanes és la directora acadèmica de la Llicenciatura de Fisioteràpia a l'Institut Universitari d'Amerike.

En poques setmanes, doncs, Espluga ha passat del treball de camp -ja que feia dos anys i mig que treballava a França en diferents serveis de fisioteràpia, l'últim any i mig dels quals al centre de neurorehabilitació Bouffard Varcelli de Cervera- a fer hores de despatx. «La meva feina és gestionar i coordinar tota la part acadèmica de la carrera. Des de verificar que se segueixi el pla d'estudis acceptat, contractar els docents, controlar els pressupostos per la contractació i per tot el material necessari, fins a buscar i crear vincles i convenis amb altres institucions i centres per donar a l'alumne més opcions i oportunitats de coneixement. També cal fer promoció i donar a conèixer la universitat arreu i, en definitiva, estar dia a dia allà per assegurar-nos que tant alumnes, com docents, com treballadors estiguin satisfets i surti la feina ben feta», explica entusiasmada.

La figuerenca Marta Espluga.

En poques setmanes, Espluga ha canviat la tranquil·litat de Cervera i de Figueres, on vivia, pel «caos» d'una zona de milions d'habitants. «Sempre hi ha moltes coses per fer, concerts, festivals, exposicions, i al carrer sempre hi ha ambient; són molt fanàtics del futbol i de la lluita lliure, els seus esports predilectes. Malgrat que són milions d'habitants, «la gent és molt hospitalària, molt oberta i mostren un caràcter molt familiar, d'estar amb els amics», assegura la figuerenca.

En certa manera, «la seva manera de fer ve molt marcada per la situació econòmica dels seus habitants, la majoria dels quals són pobres», comenta. En general, el país «està en vies de desenvolupament i els salaris són molt baixos i no hi ha classe mitjana. Ho dic de memòria, però molts dels habitants viuen amb menys de 140 euros al mes, uns 3.000 pesos», explica la fisioterapeuta. Que afegeix: «Si em preguntessis què em sorprèn, et diria que tot!».

El motiu principal del canvi és «viure mil aventures» abans de tenir una vida més estable «que és el que començava a tenir aquí; allò de tenir-ho tot controlat», diu Espluga. Necessitava «canviar, marxar, viure noves experiències, 'patir' altre cop i haver-me de buscar de nou la vida, i més amb només 25 anys, i més amb la meva personalitat», assegura. «Quan se'm va presentar l'oportunitat, no m'ho vaig pensar gaire, la veritat», conclou.

En poques setmanes va fer un canvi que no té data límit. «El meu contracte és indefinit i estic disposada a tot. No vull posar-me una data de tornada, perquè penso que això ja fa que gaudeixis una mica menys de l'experiència», reflexiona.

Mèxic i el picant sempre van relacionats. «Quan anem a menjar a fora amb els amics, tots em miren per veure quina cara faig, si ploro o què em passa, tot i que he de reconèixer que m'agrada», explica Espluga entre rialles. «És espectacular la gran quantitat de xilis diferents que hi ha, vas al súper o als mercats, que aquí en diuen tianguis, i en pots trobar mil de diferents amb mil salses diferents, fins i tot en posen a la fruita, és de bojos!!!», exclama.

Nous gustos per tastar, però també altres per enyorar, «com el dels calçots amb la salsa romesco, que ara és l'època», diu. Ara que, per enyorar, la família, els amics i «els plans de cap de setmana», tot i que Espluga reconeix que el canvi ha estat de tal magnitud i hi ha tantes coses noves i diferents, que no ha tingut encara de trobar a faltar gairebé res, però «ja arribarà aquest moment», diu convençuda.