Fa quinze anys, Ismael Santos, nascut a Figueres l'any 1975, va rescatar un gat. Li va posar per nom Lugh. Aquell va ser el seu primer gat i en honor a ell va batejar, anys més tard, la plataforma de defensa als animals que encapçala juntament amb la seva parella, Fiorella Manfro. Junts, des d'El Sendero de Lugh, han impulsat tot un seguit de campa­nyes de sensibilització, entre elles la de donar pinso anticonceptiu als coloms de Figueres o eliminar l'ús d'animals a la Cavalcada de Reis.

Ismael Santos, cambrer de professió, reconeix que l'evolució que ha fet ell personalment -des de fa sis mesos és vegà i anteriorment vegetarià- és la mateixa que va seguint la plataforma, abastant cada vegada més fronts de defensa dels animals i del seu entorn. D'entrada va ser prendre «consciència de les colònies de gats», de la funció extraordinària que fan de control d'altres espècies, el perquè de l'esterilització... Allò el va portar a rescatar gats, els més vulnerables de la colònia. Per donar més visibilitat, van impulsar la plataforma que van obrir, posteriorment, a tots aquells particulars que també rescataven animals i que no sabien com trobar-los una llar d'acollida.

«La gent no s'adona que hi ha moltes espècies no gaire bones i que els gats les controlen», explica Santos tot posant com exemple la Plataforma Gatera de Barcelona que porta un control poblacional de 5.000 gats. També a l'Escala hi ha una plataforma que controla uns 800 gats. «Les colònies haurien d'estar protegides», defensa aferrissament.

Una altra de les campanyes estrella que han impulsat és la recollida de signatures -ja en tenen 4.000- per exigir-li a l'Ajuntament de Figueres un canvi en el control dels coloms utilitzant pinso esterilitzant temporal. Santos assegura que tot i haver-se aprovat per majoria en el ple, desconeix si l'Ajuntament ho està aplicant -«no tenim cap evidència ni cap resposta»- i, per això, ja preveuen noves accions. «Fer això no és cap bestiesa, és un mètode ètic. Molta gent no sap que ara es fica els coloms en unes cambres i se'ls gaseja», explica Santos. Per complementar té unes xifres contundents: «Els municipis que apliquen el pinso anticonceptiu han baixat la població de coloms entre un 40 i 50% en tres anys».

Però la lluita d'El Sendero de Lugh no se cenyeix només a protegir o oferir unes millors condicions de vida a coloms i gats i gossos, sinó que també s'obre a defensar els drets dels cavalls i altres animals salvatges, com els porcs senglars, «que també pateixen» certes pràctiques i tradicions que ja no s'entenen avui en dia». «És com les empaitades d'ànecs que ja no tenien motiu per seguir perquè les situacions han canviat molt», comenta fent referència al cas de Roses, actualment declarada ciutat amiga dels animals i on, de fet, fa temps van eliminar l'empaitada d'ànecs, els correbous i ja no utilitzen animals a les cavalcades reials, com sí que fa Figueres. D'aquest tema, Santos creu que: «Ells no ho veuen com un maltractament, però és un patiment psicològic molt fort per a ells», comenta. Per a ell, allò que «falta és empatia».

En el cas dels porcs senglars, Santos explica que la gent desconeix que també existeix un mètode anticonceptiu -també per ratolins a la Xina- però que entra en contrast amb l'existència de granges de cria, tant d'aquest tipus d'animals com de cérvols, existents arreu de l'Estat. Totes aquestes informacions, El Sendero de Lugh les comparteix a les xarxes socials i ajuda a difondre-les per sensibilitzar la societat, que aquesta s'adoni que no va en contra les persones.

Tant Santos com la seva parella dediquen unes quantes hores del seu temps lliure a passejar gossos de l'associació ProGat i Gos de Castelló. També a ajudar en el manteniment de les instal·lacions o a aconseguir recursos per als animals a través de tres punts de recollida. Per a Ismael Santos, qui respecta totes les opinions i postures i sempre busca el diàleg per entendre-les millor, és ben clar: «Cal més consciència perquè som un conjunt; el planeta és com una nau espacial i hem de gestionar els recursos i els espais limitats i ho hem de fer d'una altra manera. A poc a poc ho aconseguirem».