Definir en Drac Garcia és difícil. Conversar amb ell és enriquidor, perquè obre portes a la reflexió evidenciant que cadascú té un jo que si es fa créixer, fora de la concepció materialista a la qual ens empeny la societat, ens farem un bé no només a nosaltres mateixos sinó també al nostre entorn.

En Drac es dedica a la fisioteràpia holística, veient el cos com un tot. Aquesta manera de sentir la vida, pragmàtica i espiritual alhora, el defineix tant en el seu vessant professional com personal.

Va viure en una masia a Llers fins als sis anys. Explica que n'enyora el contacte amb la natura, ja que el bosc li desperta la nostàlgia. «Connectes amb la veritat, la vida i la mort», explica.

La conversa porta a parlar de les arrels i a descobrir el camí que ha resseguit fins a arribar a avui dia. A priori és rar que algú que ha estudiat biotecnologia i administració d'empreses també s'hagi diplomat en fisioteràpia alhora que ho interconnecta amb moltes formacions amb l'objectiu d'entendre la relació d'allò físic amb les emocions.

Va estudiar biotecnologia especialitzada en ambientals, essent el tercer de la seva promoció, però explica que li va servir per adonar-se que concentrem molts esforços a canviar el que ens envolta en lloc de canviar nosaltres: «En comptes de canviar el món, s'han de canviar les persones». No seria més fàcil aconseguir que la gent no llenci plàstic als oceans en comptes d'investigar mètodes per descontaminar-los?

Aquesta consciència de treballar cap a l'educació se li va despertar a disset anys, quan va començar a meditar: «Per a mi va ser una revelació». Canviant el teu interior pots arribar a canviar el món que t'envolta.

Encara que fos llavors quan va començar a meditar i prendre contacte amb aquest món espiritual i de creixement personal, els seus pares ja meditaven. En Drac explica que amb set anys ja va tenir contacte amb els monjos budistes que els seus pares acollien a casa: «Quan s'organitzava algun acte a prop els monjos es quedaven a casa. Conèixer persones amb aquesta saviesa, pau i compassió impacta molt perquè no és la cosa normal».

La vida d'una persona està feta de petites pinzellades, algunes més càlides que d'altres; vivències que conformen una gran obra amb matisos.

Les paraules d'en Drac fan veure que l'absència d'una persona estimada segurament representa dolor, però també és una oportunitat per aprendre d'un mateix: «Veure la mort obre una realitat que no estem acostumats a veure, s'obre un nou món interior».

«Si tinguéssim més present la mort, faríem les coses molt diferents, ens deixaríem de ximpleries i mals rotllos», diu.

Cos i ment, matèria i esperit, en Drac també ha volgut explorar aquesta harmonia en tots els vessants, com en la gestió de projectes socials i d'empreses. Val a dir que el seu principal projecte és el Centre Arhati -situat a la plaça de la Palmera de Figueres- on posa en pràctica l'experiència continuada en fisioteràpia holística, coaching i meditació.

Arhati va néixer un any després d'acabar la carrera l'any 2010. En el context de crisi molts companys seus van anar a treballar a fora, a França. La seva opció va ser quedar-se a Figueres i fer gran un projecte singular, perquè la mirada que dona com a professional és global: «No només tracto el cos, també miro com està la persona emocional, aquesta oportunitat de treballar així o me la donava jo o no la trobava enlloc».

«Com a fisioterapeuta estàs treballant amb una cosa molt pràctica i pragmàtica com és el cos però no ho podem deslligar d'una part més humanística, el cos el mou la ment, no podem separar una cosa de l'altra. Si només ens centrem en la part més física, ens estem oblidant d'una cosa molt important», diu. Aquest equilibri defineix la manera de ser d'en Drac i la seva forma de treballar.