L'enginyer tècnic en informàtica Pere Guerra (Roses, 1985) ha estat capaç de convertir la seva passió per l'astronomia en professió. «Visc un bon moment i em sento autorealitzat», reconeix aquest jove emprenedor responsable d'impulsar l'Observatori Astronòmic d'Albanyà i que ha estat triat per la NASA per participar en el grup de seguiment del TESS, una nau espacial que detecta planetes fora del sistema solar.

Pere Guerra va estudiar primària i secundària al Centre Escolar Empordà, de Roses, i, posteriorment, ja va fer el salt a la Universitat Ramon Llull-la Salle, a Barcelona. El darrer any, però, va viatjar fins als Estats Units, com estudiant visitant, a la Universitat Harvard. Accedir a aquesta prestigiosa universitat no va ser per les seves notes acadèmiques, «no he estat mai un estudiant de 10, sí de 6, 5 i, fins i tot, de 4», confessa, però sí pel seu vessant emprenedor. «El pare, a mi i al meu germà, ens va inculcar des de petits que l'empresari és una persona que crea riquesa i que, en tant que faci una activitat honrada, és una activitat magnífica», explica.

Així, quan tenia 15 anys va fer-li una proposta al seu pare. «Vaig entrar al despatx del pare amb el llibre de tecnologia, li vaig parlar de les plaques solars i el vaig animar a invertir en aquesta energia neta». Aquell fou l'inici de la primera planta solar d'escala industrial a l'Estat. Va ser, doncs, una decisió brillant, perquè al cap de sis anys tothom parlava de fer plantes fotovoltaiques «però ningú sabia com, només nosaltres». Aleshores, ell, el seu germà i un altre company van crear una empresa per instal·lar plaques solars que «va ser la que va créixer més a tot l'Estat el 2008, passant de pime a gran empresa».

Aquest currículum és el que el va portar a entrar a Harvard, «ha estat una de les millors experiències de la meva vida», diu. Allà es va apuntar a un club d'astronomia, gest que va fer aflorar una passió latent. «Em van posar davant la imatge de Saturn i em vaig quedar enganxat, va ser una experiència fantàstica», recorda. Guerra és conscient que quan era petit, tot i que l'astronomia l'atreia -«Apolo 13 o la sèrie Cosmos em van impactar molt i forma part de la meva identitat, assegura- mai va tenir ningú al seu costat que cultivés aquest hobby i potser per això ara, des de l'Observatori Astronòmic d'Albanyà, del qual és el promotor juntament amb el seu germà Esteve, potencia moltíssim la pedagogia. «Com més aprens, és quan ni t'adones que ho fas», diu Guerra. Ell ho va viure en pròpia pell a Harvard, en aquell club impartit pel professor d'Estadística, Kenneth Stanley, directiu de l'Organització Mundial de la Salut.

A Albanyà, Guerra va anar-hi buscant cels foscos. «Albanyà és un poble amb cent habitants envoltat per cent quilòmetres quadrats de boscos, una muralla natural que ens blinda de la contaminació lumínica, és un oasi de foscor», conclou. Al càmping Bassegoda Park, va començar a fer divulgació amb un petit telescopi. «Primer érem deu persones, després vint i quan ja érem dues-centes, vam decidir, el meu germà i jo, professionalitzar-ho», explica. Així, el càmping va ser el primer a Europa a rebre el reconeixement de la Fundació Starlight, amb l'aval de la Unesco, per promoure el coneixement del cel estrellat. A Albanyà l'espectacle natural és màgic. Fins i tot es pot veure la Via Làctia, en una nit sense lluna.

«Molts nens no poden veure les estrelles quan és un dret de la Humanitat», diu Guerra. Això encara els va animar més a crear l'Observatori que, amb el telescopi robòtic més gran de les comarques gironines, té un ús pedagògic i científic. Des d'aleshores, centenars de persones han gaudit de l'espectacle i les seves interessants explicacions i les de l'astrofotògraf Juan Carlos Casado a qui Guerra qualifica «de crac». «És un veritable artesà amb qui he après molt», afegeix. A l'Observatori també fan colònies, crèdits de síntesi i impulsen una beca perquè un estudiant dels instituts de la comarca participi en una expedició científica amb astrofísics. La darrera, una noia de Roses, que anirà a Namíbia. «L'Empordà té capacitat per generar un bon astrofísic cada any», diu tot afegint que és del parer que hauríem de mirar més les estrelles, com feien els ancestres, perquè «et dona un sentit de connexió amb l'univers i t'ensenya matemàtiques, química, física i, sobretot, humilitat».