27 de novembre de 2018
27.11.2018

«La cursa la fa un poble sencer, hem reconstruït corriols»

27.11.2018 | 07:50

Té 16 anys, és de Creixell i ha preparat una cursa de muntanya en el seu poble que, per les pluges, es posposa pel 23 de desembre.

L'aiguat del cap de setmana anterior va impedir que es disputés la primera edició de la Trail Creixell Empordà Corriols d'Aigua, una cursa de muntanya que tenia recorreguts de 14 i 7 km per la serra de Creixell. No obstant això, la il·lusió segueix intacta per a Pere Montserrat Coll, coorganitzador de la prova amb només 16 anys, que té previst celebrar-la el diumenge dia 23 de desembre. «La vam anul·lar a la matinada quan la ribera ja passava més de dos pams per sobre el passallís de Creixell. Quan ens vam aixecar, la ribera ja s'alçava dos metres i tothom va coincidir que no es podia fer, ja que hauríem tingut problemes», recorda.

El jove creixellenc havia decidit, fa mig any, dur a terme una cursa a l'entorn del seu poble inspirada en «la cursa enMoviment», que va impulsar quan estava estudiant 4t d'ESO a les Escolàpies de Figueres i que va comptar amb 300 participants. «Muntar aquesta cursa em va agradar i vaig decidir exportar el model a Creixell», recorda. Es tracta d'una prova que «la fa un poble sencer» que pertany al municipi de Borrassà. És organitzada per l'Associació de Veïns i Amics de Creixell, presidida per Jordi Palmada, al qual Montserrat agraeix perquè «m'ha ofert tot el que estava a les seves mans». Però no tot ha estat senzill, ja que com a «dificultat més gran ha estat trobar un patrocinador oficial i crear el recorregut, sobretot per la gran quantitat de corriols a reconstruir i a remodelar».

Quan la trail de Creixell es pugui córrer, els participants «coneixeran indrets tan meravellosos com la Font dels Estudiants o la Resclosa, tot i que el que la fa més original i autèntica són els corriols que s'enfilen per aquestes muntanyes i que fan que el simple fet de córrer ja sigui una aventura».


Impossibilitat de créixer

Els 250 dorsals que va posar a disposició es van esgotar cinc dies abans del dia estipulat per la prova i tot i que tindria marge de temps per ampliar-los, Montserrat ho descarta: «Ho hem mirat per tots costats i no es pot. A Creixell, hi vivim una trentena de persones i el poble té la major part del seu terreny, no construït, treballat o bé és bosc; ja hem hagut de condicionar camps i tallarem el trànsit». En aquest sentit, el jove empordanès també imaginava augmentar les distàncies de 14 i 7 km i convertir la cursa en una mitja marató (21 km), però «en un espai tan reduït com la serra de Creixell és gairebé impossible; a veure si en altres edicions podem 'travessar fronteres' i arribar al track de 21 km».


«Atraure el públic jove», com la Fox

Que adolescents impulsin curses a la comarca no és nou. Montserrat té 16 anys i el 2016 el santllorencí Martí Lagresa, quan en tenia 15, va coordinar la Fox Trail de Sant Llorenç de la Muga. «M'agradaria poder arribar a tenir una cursa com la seva. Crec que, tot i no tenir els coneixements que pot tenir un adult, algú com en Martí o jo pot oferir allò que li falta a la cursa per atraure el públic jove».

Ara bé, abans que apuntar-se a curses opta per «dissenyar el recorregut per on vull córrer». En els darrers mesos, però, ha participat en la Despertaferro de Bàscara i a la Tramun-Trail de l'Escala, «una cursa espectacular que voreja la costa escalenca. Per participar en una prova, el que primer miro és l'entorn». Per al creixellenc, l'Alt Empordà «té una zona com poques hi ha a Catalunya, ja que en tan poc terreny tenim mar, plana i costa».

A més de córrer per la muntanya, Montserrat practica l'esquí alpí i l'excursionisme. Com no podia ser d'una altra manera, l'actual estudiant de 1r de Batxillerat de l'Institut Ramon Muntaner li agradaria vincular-se en un futur en quelcom relacionat «amb els boscos i la muntanya, com ara guia o explotació forestal, però també em veig treballant en el Cos de Bombers». Tanmateix, una altra de les seves passions és el futbol, el qual practica en el juvenil del Borrassà, seguint el llegat del seu pare, Pere Montserrat. L'exjugador del Roses i Figueres «és un mirall per mi, és una de les persones que més m'ha ensenyat com van les coses i, en el futbol, el vaig veure jugar en els seus últims anys».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook