Un nou estudi del MIT proposa crear una balisa còsmica, amb la tecnologia làser disponible, prou forta per a atraure l'atenció cap a la Terra des de 20.000 anys llum.

La investigació, que l'autor James Clark diu 'estudi de viabilitat', apareix a la revista Astrophysical Journal. Les troballes suggereixen que, si un làser d'1 a 2 megawatts d'alta potència s'enfocarà a través d'un telescopi massiu de 30 a 45 metres i es dirigís a l'espai, la combinació produiria un feix de radiació infraroja prou fort per a sobresortir de l'energia del sol.

El senyal podria ser detectat per astrònoms d'altres civilitzacions que estiguessin fent un breu estudi de la nostra secció de la Via Làctia, especialment si aquests astrònoms viuen en sistemes propers, com prop de Propera Centauri, l'estrella més propera a la Terra, o TRAPPIST- 1, una estrella a 40 anys llum de distància que alberga set exoplanetes, tres dels quals són potencialment habitables.

Si el senyal es detecta en qualsevol d'aquests sistemes propers, segons l'estudi, es podria usar el mateix làser de megawatts per enviar un breu missatge en forma de polsos similars al codi Morse.

"Si haguéssim de tancar amb èxit una encaixada de mans i començar a comunicar-nos, podríem enviar un missatge, a una velocitat de dades d'uns pocs centenars de bits per segon, que arribaria en pocs anys", diu en un comunicat Clark, un estudiant graduat. en el Departament d'Aeronàutica i Astronàutica del MIT i autor de l'estudi.

La noció de tal balisa que atrau altres civilitzacions avançades pot semblar ciència ficció, però Clark diu que la gesta pot realitzar-se amb una combinació de tecnologies que hi ha ara i que podrien desenvolupar-se a curt termini.

"Aquest seria un projecte desafiant però no impossible", diu Clark. "Els tipus de làsers i telescopis que s'estan construint avui poden produir un senyal detectable, de manera que un astrònom podria fer una ullada a la nostra estrella i immediatament veure alguna cosa inusual en el seu espectre".

Clark va analitzar combinacions de làsers i telescopis de diversos watts i mides, i va trobar que un làser de 2 megawatts, apuntat a través d'un telescopi de 30 metres, podria produir un senyal prou fort com per ser detectat fàcilment pels astrònoms a Proxima Centaure b, un planeta que orbita a la nostra estrella més propera, a 4 anys llum de distància.

De manera similar, un làser d'1 megawatt, dirigit a través d'un telescopi de 45 metres, generaria un senyal clar en qualsevol enquesta realitzada per astrònoms dins el sistema planetari trappist-1, a uns 40 anys llum de distància. Ha estimat que qualsevol de les configuracions podria produir un senyal generalment detectable de fins a 20.000 anys llum de distància.

Tots dos escenaris requeririen una tecnologia de làser i telescopi que ja hagi estat desenvolupada o que està a l'abast pràctic. Per exemple, Clark va calcular que la potència de làser requerida d'1 a 2 megawatts és equivalent a la del Làser Aerotransportat de la Força Aèria dels EUA, un làser d'un megawatt ara retirat que havia de volar a bord d'un avió militar amb el propòsit de disparar míssils balístics a l'espai. També va descobrir que mentre un telescopi de 30 metres fa petit considerablement qualsevol observatori existent a la Terra avui en dia, hi ha plans per construir telescopis tan massius en el futur proper, inclòs el Telescopi Magellan Gegant de 24 metres i el Telescopi Europeu Extremadament Gran de 39 metres . Tots dos estan actualment en construcció a Xile.

Clark preveu que, igual que aquests observatoris massius, s'hauria de construir una balisa làser al cim d'una muntanya, per minimitzar la quantitat d'atmosfera que el làser hauria de penetrar abans de sortir a l'espai.

Ell reconeix que un làser de megawatts vindria amb alguns problemes de seguretat. Un raig d'aquest tipus produiria una densitat de flux d'aproximadament 800 watts de potència per metre quadrat, que s'aproxima a la del sol, que genera uns 1.300 watts per metre quadrat. Si bé el raig no seria visible, encara podria danyar la visió de les persones si el miressin directament.