David Sedano (Mataró, 2000) ha rebut la millor nota de tot Girona als Premis Extraordinaris de Batxillerat del curs 2017 -2018. Després d'haver tret un 8,9 de mitjana de Batxillerat científic (8,7 a primer i 9,2 a segon), el director de l'Institut Alexandre Deulofeu li va proposar participar en aquesta prova, que clausurava la seva etapa d'estudiant de batxillerat. David viu a Navata i, actualment, estudia Biomedicina a la Facultat de Medicina de Bellvitge de la Universitat de Barcelona. La mirada atenta, observadora i curiosa amb la qual s´enfronta al món aquest jove estudiant enamorat per la ciència l´ha portat a aprendre qüestions sobre moltes temàtiques sobretot de forma autodidacta

- Tres dies després de passar la selectivitat tornava a posar colzes pels Premis Extraordinaris de Batxillerat.

- Sí. Mentre els meus companys celebraven haver acabat el batxillerat, jo ja tornava a estudiar per passar aquests exàmens, que es van fer a Girona a finals de juny. Per mi va ser un mèrit que el director i professor d'història Pere Gifre em seleccionés per participar-hi. Em va explicar que eren uns exàmens presencials als quals només podies accedir si havies tret més d'un 8,75 de mitjana. Hi vam anar una companya i jo, i ens vam enfrontar a una prova de català, una d'història, un text en anglès i una optativa. Jo vaig escollir biologia. Eren exàmens més difícils que els de la selectivitat, però al final vaig treure un 35 sobre 40, i això em va qualificar de número u de les comarques gironines. El premi que vaig anar a rebre el passat dijous18 d'octubre .

- En què consisteix el premi?

- M'han pagat la matrícula del primer any a la Universitat, em donen un reconeixement a l'expedient, i també tinc la possibilitat de fer una estada d'una setmana en un centre de recerca i un any d'estudis en una escola d'idiomes.

- Per què escull biomedicina?

- Perquè hi ha un bast camí a seguir i cadascú pot investigar seguint el seu mètode. La biologia em fascina perquè és la manera que tinc d'entendre el món: tot es redueix a interaccions entre àtoms i molècules. Aquest món em té encuriosit des de ben petit, que agafava el microscopi del meu pare i observava. En descobrir els microscopis de l'ESO, ja vaig veure que aquest era el món on em volia moure. Un altre aspecte que em genera curiositat són les malalties en si, potser perquè jo tinc la malaltia crònica de l'asma i perquè el meu germà és diabètic. En un futur m'agradaria treballar com a metge a la rereguarda, és a dir, investigant al laboratori.

- Quan li van detectar TDAH?

- Devia tenir uns set anys, i feia primer de primària en una escola de Mataró. Feia molts anys que sentia als professors parlar de mi com «el noi inquiet» i el que «no molesta a la classe, però es nota la seva presència». A mitjans de primer de primària, ens vam mudar a Navata, per feina del meu pare, i quan vaig entrar al CEIP Joaquim Vallmajó, ja ho vaig fer amb els certificats que confirmaven que tenia TDAH. Aquest trastorn no és una etiqueta que et posin i tothom veu, però tenir el diagnòstic em va ajudar perquè els professors m'anaven pautant.

- Li ha condicionat aquest trastorn a l'hora d'aprendre?

- Sí, que condiciona, però he sabut trobar el meu mètode d'aprendre. De petit em costava estar atent a classe, i m'havien de cridar l'atenció moltes vegades. Jo era un noi mogut que es desconcentrava i treia bones notes, tot i no esforçar-m'hi gaire. El típic clixé de noi que no estudia perquè no vol. A l'escola, els plans d'estudis estan adaptats per a les persones amb dificultats d'aprenentatge. T'estan més a sobre, però també et penalitzen més per l'actitud. A mesura que anava creixent, vaig anar adquirint comportaments per adaptar-me al sistema educatiu. Des del batxillerat, i ara a la Universitat, tot és diferent. Les classes són més rigoroses i no et penalitzen. És una cursa de fons en la qual, o et poses el dia o et quedes enrere. Al final, depèn d'un mateix aprendre a concentrar-se i autogestionar-se.

- Quin és el seu sistema per estudiar?

- Des de fora tothom diu que és un mètode caòtic. Si veiessis com està la meva motxilla i els meus apunts, o les maneres que tinc de fer els exercicis o estudiar... Hi ha gent que és treballadora, porta la feina al dia, i estudia amb previsió. Jo ho intento. Soc molt irregular i em costa organitzar-me. A l'agenda, no m'apunto res, però intento estar assabentat de les coses importants com dates d'entregues. Tothom em diu: «Com ho pots fer d'aquesta manera i després treure deus?» Però en aquest desordre, jo hi trobo el meu ordre. Per molt que ho intenti, no ho puc fer d'una altra manera. El meu mètode és estudiar amb poc temps d'antelació. Sé que no és un exemple a seguir, però és com ho faig. També és gràcies al fet que tinc molta capacitat memorística, i que puc recordar termes i relacionar-los. A vegades em distrec, sí, però en el bon sentit, és a dir, li dono voltes als temes i vaig aprenent de forma autodidacta. Per mi és fonamental saber què estic estudiant, fer suposicions, relacionar conceptes i fer i desfer teories en el meu cap.

- Quins són els seus hobbies?

- Llegeixo molt, però de temàtiques que m'interessen com filosofia, novel·les polítiques o llibres de ciència. Suposo que m'ha ajudat a ser crític i a formar-me. També m'agrada l'escriptura, el dibuix i el bàsquet.

- Què els diria als futurs estudiants d'universitat?

- Que es prenguin temps mirant dins seu. És molt important dedicar temps a reflexionar sobre què es vol i quins són els plans de futur que es volen seguir.