Rai Puig (Tarragona) té 32 anys i es considera un home amb esperit aventurer. Establert a Llançà des del 2016, ha visitat diferents racons del món amb el seu caiac. D´algunes de les seves expedicions, que qualifica de«somnis acomplerts», n´ha realitzat documentals. És el cas de la darrera, a l´illa de Papua. Aquestes vivències les narra a «Solo in Papua», que va projectar-se el cap de setmana passat a Vilabertran i Llançà. El proper 24 de novembre també es podrà veure a La Mostra. Muntanya i Aventura de Figueres.
Puig va estudiar Educació Física i es va especialitzar en caiac de riu. Més tard, va arribar a Llançà on va conèixer Pau Calero, que el va introduir en el caiac de mar. Aleshores, es va dedicar a fer de guia de caiac de mar, aquí, i en expedicions per tot el món. Durant les vacances, a l´hivern, Puig aprofita per fer travesses, ja que «moure´t és una cosa innata als humans i a alguns ens queda aquesta essència nòmada». Ha estat a la Patagònia, Mèxic, Nova Zelanda i Groenlàndia. Una de les més significatives va ser la del 2014. Durant 95 dies va travessar, en solitari, més de dos mil quilòmetres des de Vancouver fins a Alaska. «Vaig fer caiac amb balenes, ossos, orques; tot era molt solitari, potser m´estava una setmana sense veure ningú, va ser un gran viatge», explica. La soledat, per a ell, no és un handicap. «No tothom vol ni val per fer-ho, però té avantatges i és que no depens de ningú i et pots moure més de pressa; viatjar sol tampoc vol dir estar sol sempre, perquè és com més gent coneixes, com més t´acullen».
Això també ho va viure a la darrera expedició, que el va portar, el desembre i gener passat, a l´illa de Papua, a Oceania, la més gran del món, en aquest cas, «un ambient molt diferent, tropical». Aquesta travessa, també en solitari, va dividir-se en dues parts: un mes en caiac i un altre a peu a l´arxipèlag Raja Ampat on va contactar amb unes tribus «encara molt primitives» descobertes als anys 30. Per a Puig, aquest vessant antropològic dona una connotació diferent d´aquest viatge. «Aquesta tribu encara conserva un estil de vida molt primitiu» tot i que el turisme -és un lloc paradisíac- està provocant «un impacte irreversible». Són tribus que viuen de la caça i l´agricultura, que encara fan guerres tribals i que disposen d´eines molt rudimentàries.
Perills i paranys
Puig també aprofita el documental per denunciar la contaminació als mars. «Tot i que és un paradís de vida submarina, vaig veure molts plàstics», comenta. Tampoc ha estat un viatge exempt de perills. «Si Alaska van ser tres mesos de caiac, realment dur, a Papua ha estat més curt i m´he cansat menys, però més perillós des del punt de vista de trampes i paranys, amb onatge molt més fort, la barrera de corall, creuaments a illes en mar obert». Puig reconeix que al mar no se li pot perdre mai el respecte: «És el medi que més ràpidament pot canviar, cal, sobretot, anticipar-se».
Per dur a terme una expedició d´aquestes característiques, cal una gran planificació. «Començo amb un projecte al qual li dedico moltes hores; busco espònsors, marques que em puguin patrocinar o donar material», explica Puig. Ja durant la travessia, «hi ha tota una logística a tenir en compte: mapes, menjar, roba». A més, per fer els documentals i «compartir l´experiència», també porta un equip. En aquest viatge, ha utilitzat també un dron que li ha permès enregistrar imatges aèries fabuloses. Per tirar-lo endavant, com ja va fer amb l´anterior, Puig ha impulsat campanyes de micromecenatge, ja que l´edició del documental el fa una empresa externa en format professional.
Després de voltar per diferents racons, Puig reconeix que Llançà «és dels millors llocs d´Europa per la pràctica del meu esport, a les portes del cap de Creus, és com una zona de joc». Es defineix, però, com un aventurer, perquè «explorar avui en dia ja és molt difícil».
