01 de octubre de 2018
01.10.2018
L'Escala

Dues esganyadores de l'Escala recorden el seu dia a dia

Francisca Callol i Lolita Bara van ser homenatjades recentment durant la Festa de la Sal de l'Escala

01.10.2018 | 17:52
Lolita Bara i Francisca Callol, a l´Escala

Francisca Callol i Lolita Bara, que acaben de rebre un homenatge durant la Festa de la Sal de l'Escala, van treballar des dels disset i set anys, respectivament, en diverses fàbriques de la comarca on feien la conserva en salaó de l´anxova i la sardina. En aquesta entrevista, ens ho expliquen.

Com feien la conserva de l´anxova?
Lolita Bara: Quan arribaven els pescadors a la platja, els amos de les fàbriques compraven les caixes d´anxoves. Aleshores, nosaltres les posàvem a les pasteres amb sal i les remenàvem bé, i després ens assèiem a esganyar les anxoves i després les classificàvem segons la mida en diferents palanganes. Aleshores les posàvem a dins de barrils, fent capes, una de sal i una d´anxoves fins que estava ple, i aleshores hi posàvem una capa gruixuda de sal a sobre, i després hi posàvem pes. I després de cinc o sis mesos, les trèiem per anar a fer pots.

I la conserva de la sardina?
Francisca Callol: Quan els pescadors duien les sardines des de la platja, les posàvem en un lloc de pedra, que en dèiem tinards, i les anàvem posant barrejades amb sal fins a dalt de tot, i després hi col·locàvem tela de sac i rocs a sobre. Les sardines hi estaven set o vuit dies i després les posàvem en els cascos i caixetes (que les muntàvem nosaltres), i ja eren les arengades.

Quants pots podien fer en un dia?
Lolita Bara: Al llarg del dia no només fèiem pots, se salava, esganyàvem, es posaven en barrils, i fèiem els pots. I potser, dels més grossos, en podíem fer prop d´una trentena.

Quin record tenen dels anys treballats a la fàbrica?
Francisca Callol: Començàvem des de les sis del matí fins a la una, paràvem una estona per esmorzar, i després de les dues fins a les set o les vuit del vespre. I si ens havíem de quedar fins més tard, l´amo feia anar algú a buscar alguna cosa per menjar allà, perquè si ens havíem de quedar fins a les nou... I si venien les barcades, l´amo ens venia a buscar a les tres del matí a casa, perquè hi anéssim, i ens pagava amb un esmorzar a Can Paciència. Abans ens conformàvem amb poca cosa.

Lolita Bara: Hi fèiem moltes hores, però també ens ho passàvem molt bé, cantàvem i rèiem molt. I després, corríem per carregar el camió per poder anar a Camallera a carregar el tren. Recordo que dúiem esclops i, per davantal, portàvem sacs lligats amb un cordill.

Heu participat en alguna altra festa tradicional?
Francisca Callol: Sí, he participat en la Festa de l´Aigua i a la Festa del Foc, però a la de la Llum, no.

Quant temps fa que participen en la Festa de la Sal a l´Escala.
Francisca Callol: Jo, des de la primera edició, no me n´he perdut cap.

Lolita Bara: En el meu cas, aquest any hi he participat per setena vegada.

Com es preparen per viure la festa?
Lolita Bara: Ens vestim d´època, ens posem una faldilla, una brusa, el davantal, un mocador al coll i espardenyes d´espart. Tota la roba ens la fem nosaltres. I després hi portem algun casco nostre. I moltes ganes i il·lusió.

S´esperaven aquest reconeixement?
Lolita Bara i Francisca Callol: No ho esperàvem, estem molt contentes d´haver rebut la placa d´homenatge. Donem les gràcies a l´organització per haver-nos-la atorgat. No volem esmentar ningú per no oblidar-nos de cap nom.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook