L'any passat, de mitjana a Catalunya es van registrar 25 documents de voluntats anticipades (DVA) cada dia. És el document en què les persones poden deixar per escrit les instruccions sobre intervencions i tractaments mèdics que desitgen rebre si una malaltia física o psíquica els impedeix expressar la seva voluntat. En tot l'any, se'n van comptabilitzar fins a 9.251, l'11% de tots els registrats des de 2002, que són més de 84.000. Aquestes dades demostren que ha augmentat encara més la tendència que se seguia des de l'any 2007, quan la mitjana era una vintena diària. Des que es va posar en funcionament fa 16 anys el registre, al Departament de Salut se 'han dipositat 84.139

El percentatge de dones que tira endavant aquest registre és significativament superior al dels homes, ja que representa el 67% dels documents, enfront el 37% fets pels homes. Per edats, les persones que fan i registren el DVA són majoritàriament persones grans, el 35% de les dones i el 37% dels homes que l´han dut a terme tenen menys de 60 anys.

Per demarcació, a Barcelona hi ha registrats gairebé el 78% de tots els DVA. A Tarragona, més del 8%; a Lleida prop del 4%; i a Girona prop del 10%. Barcelona, Manresa, Vic, Sant Cugat del Vallès i Girona són les ciutats amb més DVA registrats.

El DVA és un document perquè la persona expliqui per endavant, el tractament mèdic que voldria rebre en cas que algun dia una malaltia l'incapaciti per expressar-se. El Departament de Salut vetlla perquè aquestes voluntats siguin conegudes i respectades. Per exemple, habitualment es demana que no es prolongui la vida de manera artificial o que no es rebin tractaments de suport ni teràpies poc contrastades, o que no se'ls traslladi de lloc de residència el darrer tram de la vida. El desig de donació d'òrgans també es pot incloure en el document que, si s'ha registrat prèviament, forma part de l'espai digital Cat@Salut LaMevaSalut.

Segons un estudi recent, en la majoria de casos, el DVA va ser consultat i es van respectar les indicacions que hi figuraven; també es conclou que els pacients que disposen de DVA, si encara mantenen la capacitat per fer-ho, participen més en la presa de decisions, i aquestes són millor acceptades per l´equip assistencial.