Margarita Salas (Canero, 1938) és una de les científiques espanyoles més conegudes del món. Ha rebut tots els premis possibles, el darrer el Sanitaria 2000 fa pocs dies. Als seus 79 anys, encara lidera un equip d´investigació al Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa. L´escola Josep de Ribot i Olivas de Vilamalla ha dedicat la Setmana Cultural a la Ciència. Una de les propostes ha estat aquesta entrevista que han fet els alumnes de 4t, 5è i 6è a la bioquímica a través d'una videoconferència.

Què va estudiar?

Ciències químiques. Vaig fer un batxillerat de sis anys i en acabar el curs preuniversitari no sabia si estudiar Ciències Químiques o Medicina. Vaig anar a Madrid, on es feia un curs que es deia selectiu i que em valdria per a les dues coses. Al final em vaig decidir per les Ciències Químiques, m´agradaven molt, perquè hi havia moltes pràctiques de laboratori. Després vaig tenir la sort de conèixer Severo Ochoa, qui va influir molt sobre el meu futur. Em va regalar un llibre de bioquímica i em va dir que, si m´agradava, fes una tesi doctoral a Madrid amb l´excel·lent científic Alberto Sols i que me n´anés a Nova York amb ell a fer el postdoctorat. I és el que vaig fer.

On va estudiar?

Primer a Gijón, després la carrera i el doctorat a Madrid, i ja a Nova York amb Severo Ochoa. Després de tres anys, vaig tornar a Madrid per iniciar una investigació, la del virus bacterià Phi29 amb el qual segueixo treballant.

Què va fer-la ser científica?

En anar treballant en ciència, em va agradar el que feia. Molts cops dic que la vocació no neix, es fa. El meu amor per la ciència l´he descobert a poc a poc. A mesura que m´hi introduïa, m´anava apassionant i cada cop més. Un va fent el camí caminant.

Si no hagués estat científica, a què s´hauria dedicat?

M´agraden molt les arts, la música, però per ser artista calen unes qualitats especials, cosa que jo no tenia. Com deia el pare de la genètica molecular, si un no té les qualitats per ser artista, el millor que pot ser un és científic.

En iniciar la carrera, la van discriminar per ser dona?

En iniciar la carrera, no vaig sentir cap discriminació. De fet, en el curs que jo anava, la tercera part ja érem dones. Tot i això, en començar la carrera científica, la tesi doctoral, sí que la vaig notar, perquè en aquella època es pensava que les dones no teníem capacitat per fer investigació. A mi se m´ignorava. Tots aquells anys em vaig sentir discriminada. Després vaig anar a Nova York, amb Severo Ochoa. Ell no em va discriminar gens.

Què va significar Severo Ochoa dins la seva trajectòria?

Va ser la persona que em va fer dedicar a la investigació, primer en bioquímica i després en biologia molecular. Si no l´hagués conegut en el moment adequat, potser no seria investigadora en aquest camp. A mi m´agradava molt la química orgànica, però just en acabar aquell curs, el vaig conèixer i em va marcar una mica el camí.

Va ajudar-la professionalment que Severo Ochoa la fes treballar a vostè i el seu marit en grups d´investigació diferents?

Sí. Va dir, una mica de broma, que almenys aprendríem anglès. Ochoa volia que cadascú de nosaltres desenvolupés la seva independència científica. Per als dos va ser bo, i en particular per mi perquè, en aquella època, la dona solia dependre bastant de l´home i això em va ajudar a demostrar si jo era capaç de realitzar investigació per mi mateixa. Em va anar bé, al meu home, també, i vam publicar bons treballs.

La seva trajectòria com a dona científica ha estat fàcil?

Al principi, no. Quan vaig començar la tesi doctoral, no se´m valorava pel fet de ser dona, perquè es creia que les dones no teníem capacitat per fer investigació. Em vaig sentir frustrada i discriminada, perquè no se´m tenia en compte. Després, a Nova York, Severo Ochoa no em va discriminar per res. Si feia un bon treball, se´m reconeixia. Quan vam tornar a Madrid, vam iniciar un grup d´investigació junts, el meu home i jo. Era l´any 1967 i aquí era un desert científic. Nosaltres vam portar una ajuda americana, perquè a Espa­nya no hi havia diners per investigar. Van ser anys difícils. Dins el grup funcionàvem molt bé, però, fora, jo era la dona del meu home. Ell era una persona molt generosa i, al cap de poc temps, es va adonar de la discriminació que patia i va decidir deixar la investigació iniciada junts per començar-ne una altra de nova: l´estudi del virus de la pesta porcina africana que causava grans danys. A mi em va deixar la independència per seguir treballant amb el virus Phi29. Vaig treballar molt, vaig tenir bons col·laboradors, el meu marit em va ajudar en tot moment i vaig sortir-me´n i vaig passar de ser la dona de... a convertir-me en Margarita Salas. A partir d´aleshores, ja no he sentit discriminació pel fet de ser dona.

Quins van ser alguns dels seus descobriments?

A Nova York vaig determinar com es llegeix el missatge genètic, en una direcció i no en una altra. Això va ser important. Després vaig descobrir dues proteïnes desconegudes que intervenen en la iniciació de la síntesi de proteïnes en bacteris. Més tard es va descobrir que aquestes estan en altres organismes. Ja a Madrid vam descobrir que l´ADN del virus Phi29 té una proteïna unida als seus extrems i això va ser important. Aquesta proteïna és la que inicia la duplicació del material genètic. Entre les proteïnes que se sintetitzen quan el virus infecta el bacteri, es produeix un ADN polimerassa que té unes propietats úniques per amplificar ADN. Partint de quantitats petites d´ADN, es produeixen milions de còpies idèntiques d´aquest ADN. Això va ser un descobriment molt important, perquè va donar lloc a una aplicació biotecnològica d´una gran repercussió econòmica.

Quan ho van descobrir?

La primera publicació la vam fer entre els anys 1982 i 1984 i el 1989 la vam patentar. La llicència d´explotació la va obtenir una empresa americana que va desenvolupar el mètode per amplificar l´ADN.

Quant temps tarda a duplicar-se l´ADN?

D´una molècula d´ADN a fer-ne milions de còpies es pot tardar entre 2 a 6 hores, temps curts.

Quins llocs ha visitat per les seves investigacions?

Molts, perquè quan un treballa en investigació i obté resultats, el que vol és que es coneguin. Es publica en revistes científiques, millor les estrangeres perquè són les que llegeixen els investigadors. També és important sortir a congressos fora d´Espanya, perquè coneguin les teves investigacions. He estat als Estats Units, a diferents països europeus... També ho han fet altres membres del meu grup.

Quantes hores treballa al dia?

Totes les necessàries. Puc estar des de les 10 del matí fins a les 7 de la tarda. A vegades tot el dia en el laboratori; altres, si tinc alguna conferència o reunió, surto fora. Pertanyo a dues acadèmies a Espanya (la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals Reial Acadèmia Espanyola (RAE)). Així tots els dijous sóc a la RAE treballant sobre paraules que es van introduint en el diccionari de la llengua, que es van modificant o es tradueixen de l´anglès.

Ha inventat alguna paraula per a la RAE?

Una m´interessava molt que s´introduís. Heu sentit a parlar del pen drive o pinxo? En la comissió que tenim de vocabulari científic i tècnic vam traduir-lo per llapis de memòria, però reconec que no està tenint molt d´eco.