El famós físic teòric Stephen Hawking ha mort aquest dimecres als 76 anys a la seva casa a Cambridge, al Regne Unit, segons ha informat la seva família a través d'un comunicat.

"Estem profundament entristits perquè el nostre estimat pare ha mort avui", han assenyalat els fills del científic Lucy, Robert i Tim, segons ha recollit el diari britànic 'The Guardian'.

"Va ser un gran científic i un home extraordinari la feina i el llegat del qual perduraran per molts anys", han asseverat.

"El seu coratge i persistència amb la seva resplendor i humor van inspirar persones de tot el món", afegeix el comunicat.

Als 21 anys els metges li van diagnosticar esclerosi lateral amiotròfica (ELA), una malaltia degenerativa neuromuscular per la qual els metges no li van donar més de dos anys de vida.

La lluita contra la malaltia no va ser fàcil: l'ELA li va fer perdre el control del seu cos, la qual cosa el va portar a mantenir-se prostrat en una cadira de rodes, a la realització d'una traqueotomia i a necessitar un sintetitzador de veu per poder articular paraules.

L'autor de 'Breu història del temps', considerat una de les deu persones més intel·ligents del planeta amb un quocient intel·lectual de 160, va ocupar a la Universitat de Cambridge la mateixa càtedra de Matemàtiques en la qual va impartir classes Isaac Newton, entre 1979 i 2009.

Els seus treballs més importants fins avui han consistit a aportar, juntament amb Roger Penrose, teoremes respecte les singularitats espai-temporals en el marc de la relativitat general, i la predicció teòrica que els forats negres emetrien radiació, la qual cosa es coneix avui dia com a radiació d'Hawking.

Durant la celebració del seu 70 aniversari, Hawking va dir: "He viscut amb la perspectiva d'una mort prematura durant els últims 49 anys. No tinc por a morir, però no tinc pressa. He gaudit de cada moment i tinc tantes coses per fer abans...".