Fa poques setmanes, els membres de l’ONG Firefly’s For Africa arribaven al poblat de Kekuta Kunda, a Gàmbia, on els seus habitants els esperaven amb pancartes i els braços oberts. Literalment veien arribar la llum a casa seva. El fotògraf figuerenc Xavi Toral, president de l’associació, acompanyat per mossèn Pep Taberner, membre fundador d’aquesta, portaven dins un petit camió una seixantena de kits d’il·luminació fotovoltaica que han servit per donar llum a cada una de les cases d’aquesta àrea rural on viuen unes 500 persones, amb 58 habitatges i també han il·luminat dues cases del poblat del costat.
Toral havia conegut in situ les mancances que produeix la falta d’electricitat i recordava que “una de cada cinc persones al món no té accés a la xarxa elèctrica a casa seva. Entre aquestes persones mancades d’accés a la xarxa elèctrica hi ha milers d’estudiants, molts d’ells nens, així com mestresses de casa que han d’interrompre la seva tasca quan arriba la nit perquè es queden a les enfosques i l’única opció són els llums casolans de querosè que atempten contra la salut pels gasos que emanen i perquè són un problema de seguretat, ja que solen provocar múltiples accidents a les llars”. A principi de l’any passat, s’hi va muntar una central solar per bombar aigua: “llavors la gent del poblat va pensar que tots s’hi podrien connectar i tenir llum, però això no era possible”. La línia elèctrica és a deu quilòmetres de Kekuta Kunda i res fa pensar que els arribi aviat.
“Vaig veure la cara de decepció en els seus rostres i vaig pensar que aconseguiria uns kits fotoelèctrics i tornaria perquè tinguessin llum a casa”. El col·lectiu femení és el principal perjudicat per la falta de llum, ja que és el responsable de dur a terme les tasques quotidianes de cuinar. Els menors d’edat també són destinataris de la feina feta, perquè quan surten de l’escola i fan llargs trajectes per arribar a casa disposen de poques hores de llum i això fa que no puguin estudiar quan es pon el sol.
Solucions al problema
Fa un temps, Toral havia buscat solucions per electrificar la barraca de l’hort del seu pare i ho va aconseguir a través d’un kit amb una plaqueta solar. Més tard va pensar que amb el mateix sistema podria aconseguir que cada família de Kekuta Kunda tingués llum. “Els kits tenen quatre bombetes led que duren cinc o sis hores i els han permès il·luminar dues estances i també l’exterior de la casa, perquè fora hi fan molta vida, sobretot a la nit”, ha explicat Toral. Va estar buscant i comparant preus i a través d’una empresa de la Xina va trobar un fabricant que tenia un kit molt pràctic. Aquests kits, que valien 24 dòlars, amb els aranzels i els impostos acabaven superant els 200. “Fent-ho enviar directament a l’aeroport de Banjul, a Gàmbia i instal·lar els kits, només ha acabat costant, cada un, uns seixanta-cinc euros, cosa que ha suposat un estalvi important per a l’associació”. La centraleta a la que va connectada cada kit té una bateria de liti amb garantia per a uns tres anys.
Toral ha tornat d’Àfrica amb la recompensa de rebre més del que dona.
Els diners per a finançar aquest primer projecte de l’ONG figuerenca, pressupostat en uns 8.500 euros, han arribat per dos camins. Han disposat d’una donació de la Fundació Bofill. Cada any s’ajunten deu o dotze metges per anar al Congo a fer urgències. Però resulta que ara és zona de conflicte, i els han recomanat no anar-hi i els diners que havien recollit ara els dediquen a obra social, i una part també els ha arribat. També s’hi ha sumat a la causa l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners. Fa anys que l’ONG Santa Coloma per Kekuta Kunda treballa per al desenvolupament d’aquesta àrea rural. Finalment alguns figuerencs, a través de les seves col·laboracions, també han pagat la llum a Kekuta Kunda. “La recompensa de la feina feta ha estat molt important”, l’amor i l’alegria d’aquella gent ha tornat a calar en Toral que té clar que tornarà al poblat per seguir il·luminant la vida d’aquest petit racó del continent africà. Toral ressalta la riquesa del paisatge, de la cultura, les relacions humanes que defineixen el país més minúscul de l’Àfrica, Gàmbia, que va quedar retratat en una exposició a la galeria Ventós, el novembre passat. Ja cobertes les necessitats de les famílies d’aquesta localitat, l’ONG vol seguir treballant per dispensaris, escoles, llocs de culte i punts de trobada social d’altres comunitats de la comarca.
Equipament i pilotes de la Fundació Esportiva Figueres.
Passió i habilitat pel futbol són dues característiques que defineixen la gent del poblat. La Fundació Esportiva Figueres ha cedit 24 samarretes i 8 pilotes de cuir, oficials.
