Amb tan sols dos anys, la seva mare decideix apuntar-la a natació a la piscina de Premià de Mar, el seu poble natal, amb els seus quatre germans. En aquell moment, ni la mateixa Lali Batlle ni la seva família es podien imaginar que 45 anys després seguiria fent girar la seva vida entorn el món de l'aigua. Després d'iniciar-se a les competicions de natació amb set anys, i tot i que les proves físiques li deien que tenia aptituds per arribar a ser una nedadora d'alt rendiment, als 14 anys decideix deixar de nedar. Era el torn d'iniciar una altra etapa: la fase de la iniciació a la natació sincronitzada, de la mà de Sílvia Penalva al CN Premià. Quan descobreix aquesta modalitat, amb 16 anys, només hi havia dues piscines a Catalunya on se'n podia fer. Amb la sincronitzada, per fi va poder trobar la fórmula perfecta per a ella: la que uneix la natació, la música, la diversió i el gimnàs.

Cada vegada més interessada pel món de l'aigua en general, i per la sincronitzada en concret, comença a formar-se en aquest àmbit. El seu extens currículum compta amb el títol de monitora de natació, de jutgessa de sincronitzada, de salvament aquàtic, de fitness aquàtic i, finalment, el títol més reconegut i exclusiu en aquesta modalitat: el d'entrenadora superior de natació sincronitzada, que s'imparteix a la RFEN de Madrid. Mentre cursava aquests estudis, la Lali va trepitjar piscines de Mataró, Granollers, Calella, el País Basc, València, Castelló i Cardedeu, entre altres, on va fer de monitora de natació, va portar grups d'iniciació a la sincronitzada i va aconseguir fites com ara col·laborar en l'impuls del primer campionat escolar d'aquesta modalitat l'any 2000. “En la meva carrera professional hi ha molta base i trajectòria. Formar-me en aquest àmbit ha estat una feina de formigueta”, apunta Batlle. El punt d'inflexió va venir a les piscines del País Basc i a Castelló, on va rebre unes ofertes molt interessants que suposaven un repte per a ella, ja que feia entrenaments a equips de competició que va dur a escala nacional.

Des del setembre del 2016, Lali Batlle és la coordinadora de sincronitzada de TorreMirona, el complex esportiu del golf de Navata. Agafant el relleu d'Àgata Brunzó, que va començar el 2011, Batlle té 22 alumnes repartides en sis grups segons l'edat i el nivell, i els ensenya iniciació a la sincronitzada. “Ara ja no tinc la pressió que comporta entrenar nenes de competició”, apunta. “Ara gaudeixo del treball amb les nenes d'una manera diferent, dins l'àmbit lúdic. És molt més agraït”, matisa. Batlle confessa que el mètode per fer brillar les nenes es basa a avaluar i explotar les seves possibilitats naturals i adaptar les classes a les necessitats que tinguin.

TorreMirona no preveu portar aquests grups a competicions. De moment, ofereix l'activitat en l'àmbit lúdic, en la seva piscina, en la qual faltaria fondària per fer alguna de les figures subaquàtiques que requereixen a les nedadores submergir-se.

Actualment, Batlle segueix nedant en categoria màster a l'equip “Aquamasters”. En la seva vida en remull, se li sumen 24 anys d'ensenyar activitats aquàtiques (dels quals els 10 darrers són específics de sincronitzada), més de mil classes d'Aiguagim, més de 5.000 alumnes a càrrec seu i la participació en dues competicions europees i dues de mundials amb el Centre Natació Mataró.

Tot i que ara existeixen moltes més piscines que ensenyin natació sincronitzada, segueix sent un esport molt desconegut. Tot i tenir presència olímpica, “la sincro és, a Espanya, un esport encara molt jove. Tot just ara s'estudia i es visualitza”, m'explica, matisant que a partir d'aquest any, en l'àmbit competitiu la sincronitzada passa a anomenar-se artística. “És un esport que requereix molt de sacrifici. Per arribar a competitiu has de renunciar a molta part del teu temps de vida social, familiar i d'estudis. És molt dur agafar la bossa i anar a la piscina una tarda freda de gener. Necessites nervi, passió i, sobretot, el suport dels teus”, conclou Batlle.