Quan les històries no flueixen, Esther Vila (Dosrius, 1949) camina, es mou per casa o fa una volta amb els seus gossos per l´entorn tranquil de Ventalló, escenari que l´acull d´uns anys ençà. És aquí on, en hores de solitud amb si mateixa, ha anat creant les seves novel·les d´intriga, de les quals ara l´editorial Gregal de Maçanet de la Selva ha publicat la primera, 'Els bessons rere la finestra'. Presentada fa pocs dies al Festival Segre de Negre de Lleida, amb aquesta història familiar, plena de misteris, amors i un bon nombre de morts, per descomptat, Vila enceta el que vol ser l´inici de tota una saga amb dos personatges molt humans entrellaçant-la: dues amigues, la Mercè i l´Elisa, que, sense ser detectius ni policies, ens permeten ser testimonis de la fràgil condició humana.

Esther Vila va viure la tendra infantesa, adolescència i joventut a Navata. Ja casada, però, va marxar per instal·lar-se a l´Estartit. Recorda que quan tenia vint anys va escriure una novel·la "però no l´he conservada, potser perquè no devia tenir prou qualitat". L´escriptura sempre la va atraure, però es va decantar per la docència, professió a la qual va dedicar-li disset anys. Posteriorment, es va embrancar en el projecte de dur una casa de turisme rural a Llampaies durant set anys. Acabada aquesta aventura i ja instal·lada a Ventalló, Vila va trobar el temps que necessitava per escriure. "M´hi vaig posar seriosament", confessa l´autora qui tenia molt clar, ja d´entrada, que no volia escriure "una típica novel·la de lladres i policies, amb un detectiu carismàtic que sempre atrapa els dolents o que aquests tinguessin un càstig moralitzant, volia fer una sèrie d´intriga".

"A vegades pateixo perquè abans no tens un fil o els personatges..., però és un patiment que m´agrada molt i soc molt feliç", comenta Vila que, quan es posa a escriure, necessita sentir que disposa de molt de temps per endavant. "Potser després només escric una hora, però necessito sentir-me lliure", diu. Totes les novel·les que ha fet, fins ara, mai han partit d´un guió previ. "A vegades escric una frase i després vaig inventant, no sé mai què vindrà després", afirma. Així va néixer aquesta primera novel·la i els personatges que li donen vida. De fet, en tenia una altra que la precedí i de la qual possiblement la trama d´'Els bessons...' s´inspira, però encara l´està enllestint amb una amiga.

'Els bessons rere la finestra' parteix d´una trama interessant: dos bessons de 12 anys i la seva germana de 5 queden orfes de pare i mare en només tres dies de diferència. Els dos bessons seran criats per l´àvia i la minyona, mentre que la nena marxarà amb la tia a Itàlia. L´argument, però, arrenca el 2001 en el casament d´un dels bessons. Allí, un secret es començarà a fer evident a ulls de la Mercè i l´Elisa que han anat a cobrir el reportatge fotogràfic del casament. Aquests salts temporals, emulant dues autores que ben coneix com Camila Läckberg i Kate Morton, són constants en tot el llibre i permeten un joc de flashbacks que Vila treballa molt bé.

Que la Mercè i l´Elisa, els personatges que també apareixeran en els altres futurs llibres, siguin dones no és casual. "No puc escriure del que no conec", reconeix. Per aquesta mateixa raó, els arguments se succeeixen a llocs coneguts per a ella com Girona, Ventalló, Positano, entre altres. "Fer-ho així és més honest per part meva", afirma. Una qualitat molt humana com molts humans són els personatges que construeix amb les seves vivències plenes de passions i penes. "No és només una novel·la d´intriga, sinó que remou molts sentiments" explica.

Esther Vila viu aquest moment vital en un núvol. "Soc una persona molt tímida i em costa posar-me davant del públic", diu tot i reconèixer que és conscient que és el preu que ha de pagar per donar-se a conèixer. "La primera presentació del llibre la vaig viure amb un pànic absolut tot i que els amics em van protegir molt", reconeix Vila, que haurà d´acostumar-se. No només té tres novel·les més acabades, pendents de publicar-se, sinó un pou ple d´històries per escriure. "Tinc imaginació per escriure una dotzena de llibres més, si les forces no em fallen", conclou.