El Tribunal Suprem ha imposat dues sancions, amb un valor total de 151.000 euros, a l'actor Javier Bardem per infraccions tributàries lleus derivades de la liquidació de l'IRPF dels exercicis 2006 i 2007 i comeses amb la societat Pinguin Films, S.L. de la qual era soci i administrador únic.

El Tribunal Superior de Justícia va imposar les sancions (de 98.970 euros per 2006, i de 51.521 euros per 2007), contra les quals l'actor va recórrer davant el Suprem, que ara les ha confirmat. A més, l'actor ha hagut d'abonar els diners que va deixar de pagar a Hisenda, encara que aquest procediment es va substanciar anteriorment.

Bardem va rebre remuneracions de la societat*Pinguin Films S.L., de la qual era administrador únic i soci únic, pels serveis prestats com a actor. És a dir, va crear una societat per vehicular els seus ingressos.

Així,*Pinguin Films S.L. va ingressar per la labor realitzada per Javier Bardem un total de 851.327,28 euros -en 2006- i 526.199,35 euros -en 2007-.

No obstant això, "sorprenentment" segons diu Hisenda, el treball realitzat per Javier Bardem per a la societat, que era el mateix que facturava Pinguin Films als seus clients, es va valorar en 188.566 euros, el 2006, i 63.000 euros, el 2007.

Per a l'Administració tributària, segons recull el Suprem, "ens trobem davant una diferència abismal entre la valoració de l'operació acordada entre les parts vinculades i la valoració que resulta del procediment previst en les normes tributàries".

El Suprem assenyala "la falta del mínim rigor exigible" i "un clar ànim defraudatori (...) dels tipus impositius progressius i més elevats d'IRPF, així com la deducció en seu de la societat de despeses no relacionades amb la pròpia activitat".

L'actor va plantejar recurs per a unificació de doctrina, però el Suprem no comparteix el criteri del recurrent.

"No és que existeixin dubtes interpretatius de la norma que actuïn com una circumstància excloent de la culpabilitat, sinó que l'exigència de culpabilitat de la infracció tributària concorre en uns supòsits i no en uns altres, en funció que, a la vista de les proves en les actuacions, la conducta pugui ser atribuïble o no al seu autor en la seva forma dolosa o culposa", diu el Suprem.