Glòria Canyet formada en Psicologia humanista, impulsa el projecte Famílium, des d´on imparteix tallers per a joves i adults amb l´objectiu de disminuir desigualtats socials, defensar l´escola pública no sexista, treballar l´educació emocional, donar a coneixer el feminisme i la lliure expressió de les identitats sexuals i de gènere entre d´altres interessos. A partir del 28 d´abril, proposa un taller d´adults a Ca l'Anita de Roses sobre la igualtat de gènere, tot oferint un espai per reflexionar sobre aquells límits imposats pels rols de gènere, tradicionals i sexistes i poder millorar les relacions familiars, laborals i/o socials.

Ca l´Anita incorpora tallers sobre igualtat, a qui s´adrecen?

Aquest taller s´adreça a aquelles persones adultes que tenen ganes de revisar com ha estat el fet de ser dona o ser home durant la seva vida, per tal de poder millorar encara les seves relacions interpersonals i socials.

Quins són els objectius?

Que les persones puguin adonar-se que potser no han estat tan lliures com haguessin desitjat i alhora puguin prendre consciència que encara són a temps de desaprendre alguns rols sexistes molt interioritzats per poder gaudir de més llibertat personal i millorar les seves relacions interpersonals. Que alhora puguin adquirir una nova mirada del món que ens envolta tenint en compte la perspectiva de gènere integral i fomentar la cultura de la pau així com tenir més eines per prevenir la violència de gènere.

Parlem del patriarcat i de com afecta les dones, però no de les seves conseqüències en l´home...

Sí, aquest és un punt clau a treballar amb nois i homes de totes les edats, ja que els rols masculins imposants d´aquesta "virilitat tradicional" no solament fa que els joves no puguin expressar les seves emocions, sinó que també estan condemnats a més fracàs escolar, a més contacte amb les drogues, pateixen més accidents de trànsit que les noies o les dones, i una mostra més d´aquesta virilitat i força mal entesa, és que pateixen molts accidents laborals per no tenir en compte els riscos que suposa pujar en una bastida sense casc, o no portar les sabates de seguretat quan treballen en una obra, per posar un exemple. Dit això, les conseqüències d´aquesta ideologia masclista del patriarcat que encara impregna totes les institucions i capes de la societat, són terribles per a les dones que, en ple segle XXI, encara no han aconseguit la igualtat salarial per fer la mateixa feina. L´altre segon punt a tenir molt en compte és que la violència de gènere segueix augmentant. I això és un indicador que estem anant enrere. Per sort cada dia hi ha nois i noies joves molt crítics amb aquesta societat masclista i fa goig veure homes declarant-se obertament feministes per crear un món més equitatiu i més just.

Canviar els estereotips, és complicat a certes edats?

És complicat ajudar a alliberar les persones joves i no tan joves d´aquests rols sexistes, perquè per més que a casa o a l´escola s´intenti treballar la igualtat, l´equitat, la coeducació i els valors com el respecte, la solidaritat i la cooperació, el que se segueix respirant, tant als mitjans de comunicació, com a l´esfera política i la indústria és d´un masclisme insultant.

És igual d´important frenar les conductes masclistes entre els joves que entre les persones grans?

És interessant veure com les persones reben la informació i prenen consciència (per exemple a la sèrie Merlí, el guionista no va tenir en compte la perspectiva de gènere, i molta gent no se´n va ni adonar fins que van començar a circular articles en contra d´una sèrie tan masclista). T´adones que, en l´espai públic, els homes segueixen ocupant molt més temps que les dones, i en canvi a l´espai privat moltes vegades són les mateixes dones que amb la seva actitud no ajuden que els homes agafin un rol més actiu en les tasques de la llar. No és una iniciativa dels homes ni anar a les reunions de l´Ampa, ni preocupar-se de que tot rutlli dins de la llar, per tant en aquest sentit la dona ha de seguir empoderant-se per posar límits i no absorvir més feina del que li correspon. Cal saber dir prou per que l´altre reaccioni.És una evidència que molts pares aprenen a ­exercir de pares un cop s´han separat, i això és trist. Tant homes com dones hem de fer un esforç per apropar posicions i i contribuir a tenir relacions igualitàries i equitatives.

El taller porta a la reflexió personal per millorar també les relacions personals laborals i socials.

El taller, en ser vivencial, fa que tots aquests micromasclismes esmentats i altres, com els acudits sexistes que rebem diàriament d´un grup de WhatsApp, o que escoltem a la ràdio, es qüestionin i quan la persona n´és conscient, es pot posar fil a l´agulla i ser part del canvi cap a la igualtat. Els canvis costen, però les generacions més joves ja són el canvi. Després d´un petit canvi en ve un altre i això és el més meravellós de viure.

S´aborden solucions...

Podríem resumir-ho en diferents passos: coeducació des de l´escola bressol; treballar per l´equitat d´homes i dones; reclamar que els homes s´impliquin en les tasques domèstiques, la cura pròpia i la de les persones que estimen; celebrant els avanços del moviment feminista tot actualitzant el seu significant actual; participar de les reivindicacions del movement lgtb; que els homes i les dones lluitéssim plegats treballant els valors de respecte per construir aliances positives i portant a terme polítiques públiques per una societat igualitària.

Les noves generacions són clau per acabar amb el sexisme.

Les noves generacions tenen moltes coses superades, però encara hi ha qui creu que el masclisme es el contrari del feminisme i viuen el feminisme com un atac. També encara cauen en el mite de l´amor romàntic i pateixen molta pressió per poder alliberar-se d´aquestes mandats de gènere que veuen a la televisió, als videojocs, al cinema, etc., de manera que es perpetuen comportaments fruit de la violència masclista. Veiem que les noies segueixen volent tenir un cos 10 i que els nois com més trastos són més lliguen. És per això que calen tallers i programes educatius que treballin amb campanyes de sensibilització, conscienciació i aprofundiment ja que són procesos de canvi que van molt lents tenint en compte que tenim tota la indústria en contra. Necessitem una societat feminista que vetlli per la equitat i per la cultura de la pau.