Sota el títol 'L´estrany cas d´un alemany que volia ser espanyol', l´Arxiu Municipal de Roses presenta aquest mes d´abril al seu apartat web El Document del Mes, un interessant personatge de la història recent de Roses, l´alemany Heinrich Zoeller: enginyer, autor del primer projecte d´urbanització de la Ciutadella, propietari d´una pedrera de marbre, redactor d´un projecte de ferrocarril entre Roses i Vilajuïga... i espia.

Els documents que es mostren pertanyen als fons del Jutjat de Pau i del Registre Civil de Roses, concretament a la sèrie d´expedients de nacionalitat, que consta d´onze unitats que abasten un període cronològic comprès entre 1917 i 1998. Els documents es refereixen a la tramitació de la nacionalitat del súbdit alemany Heinrich Zoeller de Vissel que, des del 19 d´octubre de 1909, vivia a Roses. Bàsicament, l´expedient inclou la documentació necessària per obtenir la nacionalitat espanyola. El seu interès més destacat, a part de conèixer l´obtenció de la nacionalitat, rau en la informació personal que ofereix sobre Heinrich Zoeller.

Zoeller és un personatge de pel·lícula: enginyer, alemany establert a Roses, autor del primer projecte d´urbanització de la Ciutadella, propietari de la pedrera de marbre blanc de Montjoi anomenada d´en Xarol, redactor d´un projecte de ferrocarril entre Roses i Vilajuïga... i espia. Les investigacions fetes pels arxivers municipals de Roses han plantejat nombrosos interrogants entorn a la seva figura, com la data gens casual en què Heinrich Zoeller demana la nacionalitat espanyola, 1917, en plena Primera ­Guerra Mundial i al mateix temps que exercia activament d´espia per a Alemanya, o de fet que fos l´any en què també presentà el seu projecte de ferrocarril.

Aquesta condició d´espia s´ha pogut documentar fefaentment, més enllà de la tradició oral i la memòria històrica de la gent gran de Roses. Així, s´ha demostrat com Zoeller mantingué contactes amb intermediaris del banquer mallorquí Joan March per subministrar equipaments a Alemanya. De la mateixa manera, Josep Pla també novel·là el proveïment d´aigua als submarins alemanys des de la cala Lledó estant.