En un temps en què les millors cartes d’amor arriben per whatsapp, José Alguacil vol recuperar l’essència del paper i reivindica el correu de tota la vida a l’hora d’escriure i rebre paraules d’amor. Ha traslladat la 3a edició del concurs de cartes d’amor, al Centre penitenciari Puig de les Basses de Figueres amb motiu de Sant Jordi.

Escriure per amor, per odi, com a teràpia, com a evasió, escriure per desfogar-se, per canalitzar la ràbia, per expressar els sentiments i fer-ho com s’ha fet tota la vida, a través de l’escriptura en paper. Això és el que proposa el concurs de cartes d’amor que l’activista cultural de Sant Joan de les Abadesses José Alguacil ha convocat amb motiu de Sant Jordi al Centre Penitenciari Puig de les Basses de Figueres, buscant la complicitat dels interns: “No tenen mòbil ni accés a internet”, “però sí que coneixen l’enyorança i la soledat” així que reuneixen les condicions necessàries per crear belles cartes d’amor. Alguacil es mostra entusiasmat amb la proposta. El certamen arriba a la tercera edició, les dues anteriors el 2013 i el 2014, es van fer entre els veïns del seu poble que havien de fer arribar les cartes al Cafè de l’Abadia, el bar que ha regentat durant anys. La iniciativa va superar totes les expectatives “i molts mitjans es van fer ressò del fet de voler recuperar la correspondència amorosa en paper”. “Les visites del carter eren només per portar-me factures i propaganda”, així que va pensar a reivindicar el bar com autèntica xarxa social i les cartes manuscrites com a via de comunicació. “El Facebook és una eina molt bona, però no podem oblidar i deixar que es perdi l’essència de tocar-nos i dir-nos les coses a la cara”.

Les cartes guanyadores i finalistes es van publicar en un llibre i de l’experiència va sorgir una cançó que recollia el sentiment recollit en tots els escrits: “Molta gent va aprofitar per treure del calaix velles cartes d’amor, altres les van crear per a l’ocasió”. Amb el músic Jordi Ballesteros i amb l’acompanyament d’un acordió, Aguacil va presentar el concurs entre els reclusos del centre penitenciari. Una trentena d’interns van assistir amb interès a la presentació, “tot i que em van dir que potser a mig acte marxarien” i en aquests moments ja ha rebut més d’una vintena de cartes: “potser no tindran valor literari, però l’interès de la proposta va molt més enllà”. “Que aprenguin a ser optimistes, que ­siguin conscients que poden estimar, que tinguin esperança i que s’escoltin a ells mateixos”.

Aguacil assegura que està a l’expectativa de quins seran els resultats “és una mena d’experiment”, feia temps que volia contactar amb el món de les presons que continua essent un tabú a la societat i saber com s’hi treballa la reinserció. Per la diada de Sant Jordi visitarà de nou el centre penitenciari amb una mica de música i entreteniment per als reclusos, amb els quals té previst continuar la relació, oferint-los noves activitats, que serveixin per ocupar d’una forma constructiva el seu temps: “no es tracta d’alliçonar-los sobre la vida, ells saben més que nosaltres” conclou.