El costat humà del futbol base, el de l'esportivitat en la versió més absoluta, es va mostrar el passat diumenge al camp de Sant Gregori A de Torrent, a València. Allà jugaven els prebenjamins del Torrent D, cuer del grup, i el Silla C, el líder, i el temps es va aturar un moment. Dos jugadors del Silla, el capità i un company, es van oblidar del joc per atendre un jugador rival, fins que l'àrbitre va advertir la lesió i va parar el partit.

Malgrat que la pilota seguia en joc, ja que el col·legiat seguia una acció a l'altra part del camp, els dos nens no van dubtar gens i es van preocupar per l'estat del futbolista contrari. Es van ajupir i el van consolar, deixant de banda la jugada. El públic, format majoritàriament pels pares dels jugadors dels dos equips, es van unir en una forta ovació. Els valors de l'esportivitat van triomfar aquest cop per sobre de la competència i de l'ambició per la victòria.

Acostumats a veure com molts pares pressionen els seus fills, criden a l'àrbitre i viuen els partits de futbol base com si s'hi juguéssin la vida, la imatge de diumenge a Torrent ens ensenya que el futbol és un joc per sobre de tot. I ens recorda que els nens són nens abans que futbolistes.

L'aplaudiment no és només per als xavals. És també per a l'entrenador i els responsables del Silla. Perquè és evident que saben educar els seus jugadors, als quals ensenyen quin és el camí correcte de la vida més enllà de guanyar o perdre. El resultat (2-5 a favor de Silla) és el de menys.