El Grup Iris, Associació de Dones afectades de càncer de mama, treballa sense pausa per oferir el seu suport emocional a totes aquelles dones que viuen o han viscut la malaltia. Va formar-se fa quatre anys, unint-se en l’adversitat, per transmetre un missatge d’optimisme davant el càncer de mama. Des de llavors no han deixat de treballar per fer-se visibles a la ciutat de Figueres. L’èxit de la primera Cursa de la Dona, de caràcter solidari ha els ha permès engegar aquells projectes que tenien al cap, adreçats als socis i a la població en general. La il·lusió del grup es manté ferma i els resultats es palpen a la ciutat. La presidenta de l'associació Lídia Albert explica que ja es treballa en la segona edició de la cursa, amb més empenta que mai i energia renovada.
Quin moment viu el Grup Iris, després de l’èxit de la primera cursa de la dona?
Vam néixer per donar suport emocional a les dones afectades de càncer de mama. Per motius econòmics, no podíem subvencionar o facilitar a les sòcies afectades els serveis que ara oferim. La cursa de la dona, que vam celebrar el novembre passat, ens ha proporcionat una injecció de diners que ens ha permès tirar endavant diferents projectes que ja teníem al cap, un d’ells és el tractament específic de drenatge manual limfàtic per abordar una de les seqüeles de la malaltia, el limfedema en el braç. Havíem aconseguit de l’Ajuntament una subvenció del 50% i ara, si tenim molta demanda, podrem ampliar el servei per tal d’ajudar les persones que tenen limfedema o prevenir els possibles futurs limfedemes. La Fundació Salut Empordà ens cedeix l’espai i s’ha acordat amb l’hospital que el Grup Iris subvencionarà els casos cronificats i els preventius i ells continuaran portant els aguts. La sòcia afectada paga deu euros per sessió, així podem donar més continuïtat al projecte.
Durant dos divendres heu realitzat un nou taller sobre alimentació i salut que va generar molt d’interès...
Sí, van participar-hi més de 50 persones i va ser tot un èxit. Sempre hem volgut fomentar la importància dels bons hàbits alimentaris i una altra part dels projectes, que ja hem arrencat, són els tallers-conferència sobre alimentació a càrrec de la nutricionista Pilar Sala. Parlem de quina ha de ser l’alimentació saludable i adequada, tant per prevenir possibles malalties, com el càncer, com per ajudar a minimitzar o combatre la malaltia, si aquesta ja ha aparegut. Els tallers els enllacem molt amb l’esport. La cursa de la dona també va ser una manera de conscienciar la població en general que l’esport és molt necessari. Els tallers són gratuïts per als socis. Ara també hem engegat un altre servei, gratuït, de teràpies integratives, reflexoteràpia, reiki, flors de Bach, etc. Són teràpies que no exclouen cap tipus de tractament mèdic, sinó que s’integren per ajudar que tot plegat faci un bon treball cap a les persones que ho necessitin. Igualment tenim previst fer un donatiu cap a investigació o cap a alguna mancança que pugui tenir algun centre hospitalari per tal de millorar la qualitat de la salut de la pacient.
Quin era el vostre repte quan vau començar a organitzar la cursa?
Ens coneixien poquet i d’ençà de la cursa ens ha vingut més gent afectada i hem pogut arribar a molta altra gent que ara, per exemple, participa en les activitats que realitzem, com els tallers d’alimentació. A banda de la part esportiva, la cursa de la dona té un vessant empàtic, una part que t’arriba al cor, a l’ànima, et solidaritzes perquè està tan estès, el tema del càncer, que qui més qui menys té família, amics afectats, i no saps mai què et pot passar, per això intentes empatitzar amb les persones que s’hi troben. La idea que sempre vam intentar activar, des de l’objectivitat i des de l’energia, és que l’ambient fos festiu.
Un repte assolit amb escreix que l’Ajuntament us ha reconegut recentment.
Per nosaltres era un repte molt gran. Vam tenir molta ajuda per part de Valosport, de tota la part de col·laboradors i patrocinadors, sense deixar de banda l’Ajuntament i el servei d’esports que s’hi van bolcar. Anàvem sobre la marxa i cada nit vèiem com les inscripcions anaven augmentant. La cursa va tenir molta repercussió a la ciutat i de fet ens van donar un reconeixement des de l’Ajuntament per aconseguir aquesta concentració tan gran de gent: 3.315 dones. Donem les gràcies al consistori figuerenc perquè d’alguna manera això ens empeny a seguir treballant amb més energia.
Que tingui continuïtat és molt important per a l’Associació. Estan treballant ja en la propera edició?
Sí, desitgem que tingui continuïtat per poder engegar més coses. Fins ara la nostra font d’ingressos procedia de muntar una parada per Sant Jordi i de la cursa de la dona de Girona, també a benefici del Grup Iris, i aquest any passat a benefici, també, de l’Oncolliga. Ja estem treballant, ara des de la calma i des de l’experiència de l’any passat. Si ho consensuem amb el club atletisme Figueres, serà a finals de la primera quinzena de novembre, però no està decidida la data. Intentarem millorar algunes coses, ja que nosaltres venim del no-res i hem d’agafar experiència de les nostres pròpies coses. Fins ara hem fet una flashmob, algun concert o l’exposició Identitat Esculpida, que va estar durant tres setmanes a la Casa Empordà, amb èxit de públic.
L’Associació manté des dels inicis la mateixa junta?
L’Associació va néixer l’abril del 2013, la vam engegar tres persones, però és de tothom, a la junta hi ha gent molt maca i molt vàlida. Actualment som unes 110 persones associades, de les quals 50 són afectades i la resta són socis que ens donen suport. Continua sent molt emotiu quan ens trobem entre nosaltres, el caliu i la complicitat que es genera no puc descriure-ho amb paraules, perquè realment és sincer i ens surt del cor. Realment molta gent diu que desprenem energia i això ens omple de satisfacció.
Amb ganes de continuar al capdavant de l’Associació?
Del que sí que tinc ganes, és que el Grup Iris continuï amb l’empenta necessària perquè tothom qui ho necessiti hi pugui trobar suport. De moment estic jo al capdavant, però molt ben acompanyada, com he dit, d’una junta que treballa amb alegria i il·lusió, tanmateix, com sempre he dit, qualsevol persona que visqui amb il·lusió per tirar això endavant, em podria agafar el relleu i jo estaria ben contenta de cedir-li. Tenim la feina bastant ben repartida i alhora ens ajudem mútuament. Del que es tracta és de treballar plegades amb aquesta il·lusió que ens caracteritza
Amb quins objectius treballeu actualment?
Consolidar els projectes que ja hem engegat i treballar amb d’altres de nous per tal que un dia també els puguem oferir als socis, com per exemple un servei psicològic grupal o individual, sessions de ball (bona combinació d’esport i diversió), tot això mentre continuem amb la mateixa essència: donar suport emocional i suport dins de les nostres possibilitats. També ens agradaria poder-nos assentar una mica més dins l’hospital. Iniciar un primer contacte en l’inici del diagnòstic, pensem que pot alleugerir cabòries i podem minimitzar una mica les pors dels primers dies. També fa molt temps que estem pensant a organitzar un simposi sobre oncologia, això són paraules majors i segurament haurem d’esperar un temps més.
