El simposi internacional de paleontologia que se celebra aquest final d'any a Sidney (Austràlia) ha posat al descobert una troballa excepcional que afecta de ple el patrimoni de l'Alt Empordà. Els arqueòlegs Steven Maturin i Eudald Carbonell han confirmat la troballa excepcional d'una cova amb art rupestre del període Magdalenià a tocar el castell de Requesens, a La Jonquera. En ple Paratge Natural de l'Albera.

Segons han donat a conèixer els científics, la cavitat natural té una extensió d'uns tres-cents metres quadrats. "En el seu interior hi ha més d'un miler de figures i gravats fets durant molts anys pels diferents ocupants d'aquest espai. Fins ara, s'han pogut identificar tot tipus d'animals, escenes de caça i figures. Estem davant la troballa arqueològica més important del segle en aquest camp de la prehistòria", afirma Steve Maturin en declaracions a l'agència Reuters.

La cavitat està situada a la part nord del perímetre del Castell, en el vessant més escarpat del Puig Neulós. La cova va ser trobada per casualitat per l'historiador Valentí Pruna, de la UdG, mentre preparava la seva tesi doctoral sobre la presència del llop a l'Albera. Pruna, en declaracions a emporda.info, s'ha limitat a dir que "la gruta va ser inaccessible durant anys però se'n coneixia la seva existència, ja que la gent de Cantallops la tenia ubicada com al Racó del Llobató. Una esllavissada de pedres ocorreguda durant la primavera del 2014 ens va permetre entrar-hi i va ser quan vam descobrir la sala interior amb les pintures, que estan molt ben conservades".

Aquest dimecres a la tarda, és previst que el conseller de Cultura, Santi Vila, visiti l'espai. Des de fa una setmana, quan es va saber que s'anunciaria el descobriment, l'entrada a la cova està vigilada nit i dia per agents dels Mossos d'Esquadra.

El Govern de la Generalitat vol iniciar els tràmits per incloure la cova en el llistat del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco on ja hi figuren jaciments d'abast mundial com Altamira i altres disset grutes de l'Estat espanyol.

L'art rupestre

L'art rupestre és un tipus d'art que es plasma en les roques, generalment a l'interior de coves, grutes, cavernes o abrics, que forma part de l'art prehistòric. Aquest és un terme emprat en arqueologia, i s'han localitzat mostres d'art rupestre arreu del món. L'art rupestre pot haver estat produït en diversos contextos, per bé que la majoria s'ha interpretat com el fruit d'un ritual. El màxim representant de l'art rupestre són les pintures rupestres, però també hi ha els petròglifs (excavats a la superfície de la roca) i les figures antropomorfes excavades a terra.

Les mostres més antigues d'art rupestre daten del paleolític superior, i se n'han localitzat a Europa, Àsia i Àfrica. Els arqueòlegs consideren que aquestes peces tenien un significat màgic i religiós.

L'estudi de l'art rupestre es va desenvolupar com una subdisciplina de l'arqueologia a finals del segle XIX, especialment entre els investigadors francòfons que estudiaven l'art rupestre del paleolític superior localitzat en coves de l'Europa occidental. L'art rupestre encara avui és molt important en les comunitats indígenes d'arreu del món, que el consideren un element sagrat i de gran significació dins el seu patrimoni cultural. Els jaciments arqueològics amb mostres d'art rupestre són punts d'atracció del turisme cultural, i són apreciats pel seu valor estètic.