23 de desembre de 2016
23.12.2016
40 Años
40 Años
Resum 2016

Muriel Casals, Mossèn Ballarín, Johan Cruyff i Carles Flavià, entre les personalitats desaparegudes

També han mort Rita Barberà, Joaquim Barraquer, Mey Hoffman i Joaquim Ferrer, entre d'altres

23.12.2016 | 13:12
Joaquim Barraquer

L'expresidenta d'Òmnium i diputada de Junts pel Sí, Muriel Casals; l'expresident d'ERC Jordi Carbonell; l'exalcaldessa de València Rita Barberá; l'exconseller de Cultura Joaquim Ferrer; el Mossèn Ballarín, el poeta Carles Hac-Mor; el còmic Carles Flavià, l'exentrenador del Futbol Club Barcelona Johan Cruyff; la cuinera Mey Hoffman; i el doctor oftalmòleg Joaquim Barraquer són algunes de les personalitats que han mort al llarg d'aquest 2016. Altres personatges coneguts que han desaparegut al llarg d'aquest any han estat la dona del fundador d'Agroalimen i mecenes Lluís Carulla, Maria Font Bernaus; l'actriu i escriptora Emma Cohen i l'expresident cubà Fidel Castro.
Carles Hac-Mor

El poeta i artista lleidatà Carles Fernández i Mor, més conegut com Carles Hac-Mor, moria als 75 anys el passat 27 de gener. Va destacar per ser una de les veus destacades de l'inconformisme dels 70. De fet, va arribar a crear autèntics gèneres propis (com l'escalaborn, la paraparèmia i l'hiposeptimí). Nascut a Lleida el novembre del 1940, Hac-Mor va passar els darrers anys de la seva vida a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà). Deixa un llegat de prop d'una quarantena de llibres, que li van valdre premis com el Joan Fuster d'assaig (1999), el de Cadaqués-Rosa Leveroni de poesia (2003) i els Jocs Florals de Barcelona (2012). Aquest darrer, per l'obra 'Dietari del pic de l'estiu'.

Muriel Casals

Quinze dies després, perdia la vida la diputada de Junts pel Sí i expresidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, als 70 anys després de dues setmanes ingressada a l'UCI en ser atropellada per una bici a Barcelona. La número 3 de Junts pel Sí va patir ferides molt greus, concretament un traumatisme cranioencefàlici una fractura de pelvis. Nascuda a Avinyó el 1945, Casals va ser, junt amb Carme Forcadell, una de les cares visibles del procés independentista des de la societat civil. Va presidir Òmnium del 2010 al 2014, quan va deixar el càrrec per presentar-se a la llista de Junts pel Sí. Pocs dies abans de l'accident, assumia la presidència la comissió d'estudi del Procés Constituent al Parlament.

Mossèn Ballarín

El capellà i escriptor Josep Maria Ballarín va morir el 18 de març als 96 anys. Popularment conegut com a Mossèn Ballarín, el capellà va passar la major part de la seva vida al Berguedà, on l'any 1953 es va convertir en el mossèn de Santa Maria de Queralt. La figura de Josep Maria Ballarín va assolir una considerable notorietat amb l'èxit de la novel·la 'Mossèn Tronxo' (Club Editor), de la qual se n'han venut prop de 100.000 exemplars des del 1989. Ballarín tenia publicades una quarantena d'obres i l'any 1996 va guanyar el Premi Ramon Llull amb la novel·la 'Santa Maria, pa de cada dia'. En una entrevista amb l'ACN l'any 2015, Ballarín es definia a si mateix com un capellà "atípic" i confessava que ha tingut "total llibertat a l'església", a més de criticar la classe política en assegurar que "tenim un poble de primera, però votem uns polítics de tercera".

Maria Font

El passat 13 de març, moria la vídua del fundador d'Agroalimen i mecenes Lluís Carulla, Maria Font Bernaus, als 97 anys. Font va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 1995 i va ser una destacada promotora cultural. El 1990, després de la mort del seu marit, va presidir la Fundació Carulla, fins que el 2006 va ser substituïda per la seva filla Montserrat. Maria Font també va estar vinculada al naixement d'Òmnium Cultural, entitat de la qual el seu marit va ser un dels fundadors, a l'Orfeó Català i al Palau de la Música, on va ser durant anys vicepresidenta. A més, va ser presidenta honorària del Concurs Internacional de Música Maria Canals.

Carles Flavià

La nit del 20 de març moria a l'edat de 70 anys l'actor Carles Flavià. Va començar la seva carrera al seminari, on va arribar a ser ordenat capellà, però gradualment va anar acostant-se de al món de l'espectacle. A finals del 70 va establir amistat amb personalitats com Serrat, Jaume Sisa i Pepe Rubianes i als 80 va ser mànager de l'Orquestra Plateria. Al teatre, va dur a escena 'Epístoles' o 'L'Evangeli segons Carles Flavià' i també va fer incursions al cinema participant en produccions com 'Lisístrata' (2002), de Francesc Bellmunt. Cara popular a la televisió, va col·laborar a programes de diversos canals de televisió, especialment a BTV on va presentar 'Jo que sé' i 'Qualsevol nit pot sortir el sol', espai que dirigia Manuel Huerga.

Johan Cruyff

Quatre dies després, desapareixia un mite del barcelonsime, l'exentrenador i exjugador del Futbol Club Barcelona Johan Cruyff als 68 anys com a conseqüència del càncer de pulmó. Nascut Amsterdam el 1947, els seus majors èxits esportius els va aconseguir com a entrenador del Futbol Club Barcelona entre el 1988 i el 1996, període en el qual va guanyar, entre d'altres, quatre lligues consecutives entre el 1991 i 1994 i la primera Copa d'Europa per al club el 1992. L'equip que va entrenar aleshores va ser batejat com a 'Dream Team' pel seu joc vistós i ofensiu. Com a jugador blaugrana, també va ser un dels integrants de l'equip de l'històric 0-5 al Santiago Bernabéu, al febrer del 1974. D'altra banda, va ser seleccionador català entre el 2009 i 2012. En l'àmbit més institucional, va ser nomenat president d'honor del Futbol Club Barcelona el 2010 sota el mandat de Joan Laporta però poc després, amb Sandro Rosell com a president, va tornar la insígnia d'or al club.

Mey Hofmann

Una de les cuineres catalanes més reconegudes, Mey Hofmann, moria el passat 3 de maig a Barcelona a l'edat de 69 anys. Va estudiar Ciències Econòmiques, arquitectura d´interiors, gemmologia i disseny de joies, però Mey –abreviatura de Maria Remei– Hofmann va anar guiant els seus coneixements i inquietuds cap a la seva gran passió: la gastronomia. El 1983 va impulsar la reconeguda escola de cuina que porta el seu nom i també va obrir la Taverna Hofmann, el Hofmann Bistrot i, més recentment, la pastisseria del barri de la Ribera. L'any 2004 va ser guardonada amb una estrella Michelin i, la nit abans de morir, l'Escola Hofmann era reconeguda amb el Premi especial de l'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició.

Joaquim Ferrer

Joaquim Ferrer, conseller de Cultura entre el 1985 i el 1988 durant el segon govern de Pujol, moria el 10 de maig als 78 anys. Ferrer va iniciar la seva trajectòria política a Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya, al costat de Josep Pallach, i posteriorment, l´any 1978, es va integrar durant poc temps al PSC abans de fer el salt a Convergència Democràtica de Catalunya. Després de l´etapa de conseller de Cultura, va continuar com a diputat al Parlament i va ser senador i portaveu del grup de CiU a les Corts fins al 1999, quan deixa de ser senador en representació del Parlament. Ferrer, també president de la Fundació Catdem, va destacar també en la seva faceta d'historiador especialitzat del moviment obrer català amb el nacionalisme. Destaquen assajos seus com 'Layret 1880-1920', 'El primer 1r de maig a Catalunya´ o 'La vaga de l´Harry Walker de Barcelona'.

Emma Cohen

El món de la cultura i l'espectacle es feia ressò el 12 de juliol de la mort de l'actriu i escriptora Emma Cohen. Nascuda a Barcelona l'any 1946 com a Emmanuela Beltran Rahola, Cohen vivia a Madrid des del 1969 i va ser parella de l'actor i director Fernando Fernán-Gomez durant 37 anys, amb qui va compartir diversos projectes cinematogràfics i teatrals. D'esperit bohemi i rebel, va deixar els estudis de Dret per dedicar-se a la interpretació. Va treballar, entre d'altres, amb directors com Eloy de la Iglesia, Fernando Colomo, Juan Luis Buñuel, José Luis Garci o Imanol Uribe. També va ser autora de diverses novel·les i va fer diverses aparicions a la televisió. Una de les més recordades -sobretot per a aquells que eren infants a finals dels 70 i principis dels 80-, era una en la que precisament estava oculta dins una disfressa: el de la Gallina Caponata a la versió espanyola de 'Barrio Sésamo'.

Benet Rossell

El 21 d´agost desapareixia l´artista lleidatà Benet Rossell, als 78 anys i arran de les complicacions de la malaltia de l´ELA. Autor polifacètic, Rossell va tocar pràcticament totes les expressions de l'art: la poesia, la pintura, l'escultura, el gravat, el teatre i el cinema, i se'l considera un artista complex en continu procés de reinvenció. Va formar part del Grup de París a principis dels anys 60, on va emigrar un cop finalitzats els seus estudis universitaris de Dret (1956), Ciències Econòmiques (1958) i Sociologia (1962). Allà va coincidir amb altres artistes catalans com Antoni Miralba o Jaume Xifra. El crític d'art Jean-Clarence Lambert va encunyar el terme 'artor' –fusió d'artista i actor– per referir-se a la polifacètica personalitat creativa de Benet Rossell. A la ciutat de Lleida hi té dues de les seves obres més destacades: 'L'ametlla com balla' (1999), a la plaça de l'Escorxador; i 'L'arbre paer', a la plaça Bores.

Jordi Carbonell

Jordi Carbonell i de Ballester moria als 92 anys el 22 d´agost després d'una vida dedicada a la política i la filologia. Va ser un dels referents de la lluita antifranquista, per la qual va passar per la presó en dues ocasions i, lluny dels càrrecs institucionals, va participar en l'Assemblea de Catalunya, en la Crida i en el moviment de Nacionalistes d'Esquerra. L'any 1996, quatre anys després de fer-se militant, va passar a ocupar la presidència d'ERC a petició de Josep Lluís Carod-Rovira, càrrec que va mantenir fins al 2004. En el vessant filològic destaca la seva participació en la Gran Enciclopèdia de Catalunya, de la qual va ser el director dels quatre primers volums. Entre els nombrosos reconeixements a la seva figura hi ha la Creu de Sant Jordi (1984), la medalla d'or de la Generalitat de Catalunya (2001) i la medalla d'honor de Barcelona (2002).

Joaquim Barraquer

L'oftalmòleg Joaquim Barraquer moria la matinada del 26 d´agost als 89 anys. Barraquer era el director i fill del fundador de la prestigiosa clínica oftalmològica barcelonina que porta el seu nom. El 1970 va ser nomenat catedràtic de Cirurgia Ocular de l'UAB i era 'Doctor Honoris Causa' i professor honorari d'onze universitats. Des del punt de vista clínic, la tasca del doctor Barraquer es va centrar principalment en quatre camps: els trasplantaments de còrnia i la cirurgia de la cataracta, del glaucoma i de la miopia. Va ser un dels pioners al món en la inclusió de lents intraoculars per corregir la miopia i, a més, la seva aportació als trasplantaments de còrnia és reconeguda internacionalment. La clínica que porta el seu nom és un centre de referència mundial en aquesta especialitat.

Rita Barberá

La senadora del PP i exalcaldessa de València, Rita Barberá, moria el dimecres 23 de novembre en un hotel de Madrid als 68 anys després de patir un infart. Just 48 hores abans declarava davant el jutge del Tribunal Suprem Cándido Conde Pumpido i reconeixia que en les eleccions del 2015 en què optava a l´alcaldia havia aportat 1.000 euros al partit tot i que va negar que la formació li hagués tornat aquests diners en dos bitllets de 500 euros. El magistrat investigava Barberá per un delicte de blanqueig de capitals, tot i que l´exalcadessa havia negat la vinculació amb aquesta trama. Això no va impedir, però, que el PP forcés que Barberá es donés de baixa del partit, tot i que va mantenir l´acta de senadora, adscrita al grup mixt.

Fidel Castro

L´expresident de Cuba Fidel Castro moria a l´Havana als 90 anys el 26 de novembre. El seu germà i successor, Raúl Castro, era l´encarregat d´anunciar el traspàs del líder de la revolució cubana a través d´un missatge televisiu. L´illa caribenya va estar diversos dies de dol mentre l´exili cubà a Miami ho celebrava de manera efusiva. D'ascendència gallega, Fidel Alejandro Castro Ruz (Mayarí, Cuba, 13 d'agost del 1926 - l´Havana, Cuba, 26 de novembre del 2016) va estudiar Dret a la Universitat de l'Havana i s'hi va doctorar en Dret Civil el 1950. Militava al Partit del Poble Cubà des del 1949 i el 1952 va iniciar la seva activitat revolucionària amb un objectiu que aconseguiria finalment el 1959: enderrocar la dictadura del general Fulgencio Batista. La revolució va donar pas a un règim encapçalat pel mateix Castro que s´ha perpetuat durant més de 50 anys i que ha estat heretat pel seu germà Raúl, en una illa ofegada per les dificultats econòmiques derivades de les polítiques castristes i de la pressió internacional de potències com els EUA.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema