Cinta Villalobos reflexiona sobre l'odi i la violència a 'Rabia'

Fa sis anys que Cinta Villalobos (Santander, 1983) es va instal·lar a Barcelona (parla un català perfecte) per fer un postgrau a l´Escola Eina, especialitzada en il·lustració. Aleshores tenia clar que aquest seria el seu món, tot i que la solitud a la qual s´exposava la va fer dubtar en els inicis. Tot i això, la llavor de la passió estava ben arrelada. Conreada ja de petita amb el seu amor als llibres i al dibuix, i alimentada a la Facultat de Belles Arts, a la Universitat de Salamanca. Després de tres llibres publicats i de treballs per editorials com Santillana, Anaya, SM o Oxford, ha guanyat el primer premi d´il·lustració Marià Baig, concedit per l´editorial figuerenca Cal·lígraf, amb un projecte d´autor, Rabia, una reflexió sobre la violència i l´odi que admet múltiples reflexions i mirades.

Villalobos comparteix espai de creació amb altres il·lustradors, quelcom que ha estat fonamental en el seu camí, a voltes "difícil però també agraït". "Això em va ajudar molt perquè la solitud és difícil, i si tens companys que fan coses similars a les teves ajuda molt", reconeix. De fet, les seves amigues, també il·lustradores, van ser les que van esperonar-la a concloure el projecte de Rabia, que dormia en un calaix. A elles (Carla, Lucía i Ona) els ha dedicat el llibre ja editat. "'Rabia' és una història molt personal i diferent", explica tot afegint que "m´agrada molt experimentar i canviar d´estil; per a mi el dibuix és més una eina per explicar una història, no em preocupa tant l´estètica".

L´artista diu que no es veu fent una història realista. El cert és que recorrent les pàgines de 'Rabia' s´entén què vol dir. Amb un estil més aviat naïf acompanyat d´un text breu però directe, Villalobos narra l´arribada d´una puça a un bosc. Res inusual fins aquí. Allò que la fa diferent és que la puça té la ràbia. A partir d´aleshores, i amb uns dibuixos fets amb tinta i treballats pacientment amb ordinador, se succeeix una cadena d´esdeveniments fins a un final colpidor. Al llarg de la història, l´ús simbòlic del color és fonamental. "No m´agraden els contes on el missatge està claríssim, prefereixo transmetre una sensació, no plantejo si això és bo o dolent, cadascú pot pensar el que vulgui", diu.

'Rabia' es va presentar fa poc a Figueres i també a Barcelona. Les crítiques són molt bones. Això l´anima a seguir defensant projectes personals i a trobar editorials com Cal·lígraf o Atlantis. Aquesta darrera va contactar-hi a la Fira de Bolonya, la més important del món sobre edició infantil, per editar en alemany un dels seus llibres, 'Fanny im Regenglück'. També li han venut els drets per publicar-ho en xinès i danès. Ella, però, voldria veure´l ja "en una llengua que entengués. "Treballo molt, però sempre crec que hi ha un component de sort", conclou.