Lluís Bosch Sánchez (Figueres, 1974) és llicenciat en Filologia Hispànica i en Filologia Catalana. Actualment, està acabant el doctorat de traducció de poesia i treballa com a professor titular de llengua i literatura catalana a l'Institut Narcís Monturiol de Figueres. Tan important com la docència és, per a ell, la poesia. Autor de textos poètics, també coordina un Club de Lectura de Poesia a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres.

Lluís Bosch Sánchez engresca els alumnes amb classes orientades, sobretot, per garantir que adquireixin una base sòlida en lectoescriptura i en expressió oral. El professor es presenta com un gran apassionat de la poesia i de la música.

De quina forma trasllada aquesta passió per la poesia a l'aula?

A través de la lectura. Fem lectura en veu alta. Cada cop s'està potenciant més la lectura en veu alta i, fins i tot, hi ha un concurs a escala de tot Catalunya en el qual, precisament, el curs passat va guanyar un alumne nostre. I també ho traslladem a través de l'elaboració de textos. Busquem fórmules creatives, com fer participar l'alumnat en concursos de redacció, per Sant Jordi o el Premi de Narrativa Periodística Diàlegs d'Educació.

Troba que l'alumnat, en general, se sent motivat per la lectura?

En general, sí. No tinc cap mala concepció dels alumnes en aquest sentit. A classe, els agrada llegir i em consta que també llegeixen a casa, en més o menys mesura.

Com planteja la lectura a l'aula?

Cada professor ho planteja a la seva manera, però el que tenim en comú, al Departament de Català i Castellà, és que reservem una hora a la setmana exclusivament per a lectura. En el meu cas, m'agrada que els alumnes facin lectura en veu alta amb textos que tenen adaptació cinematogràfica, i ho complemento amb el visionat d'un fragment de la pel·lícula.

Com ho fa?

Llegim els capítols d'un llibre i els últims deu minuts de la classe projectem una estona de pel·lícula. Es tracta que els alumnes vegin com s'ha anat adaptant el text al cinema.

Quins textos i adaptacions han treballat últimament?

Treballo l'Oliver Twist i una adaptació de Roman Polanski que està molt ben feta. M'agrada molt mostrar-la als alumnes perquè treballa molt bé els valors i ens permet tractar les emocions, els sentiments. A més, com aquesta història és una mica dramàtica, ho compenso amb el llibre de 'La volta al món en 80 dies' i la seva adaptació al cine amb una pel·lícula molt divertida, protagonitzada per en Jackie Chan. El llibre és d'aventures, no és còmic, però la pel·lícula, sí.

Aquesta forma de treballar demostra cap a on s'està evolucionant a l'hora d'impartir les classes?

El més important és que l'alumnat tingui una bona comprensió lectora i una escriptura correcta. A la meva època, s'estudiava molta sintaxi, molta oració, molta lingüística, i això cada vegada es va reduint més, perquè allò que es busca és que l'alumne sigui més competent en la lectoescriptura. El que ens passa, però, és que a vegades les proves externes de Batxillerat segueixen sent molt tradicionals.

Es potencia l'expressió oral?

Sí. En el nostre institut, l'alumnat està obligat a fer almenys una exposició oral de cada matèria. Són joves que estan molt més ben preparats que la gent de la meva generació en expressió oral. Això és molt important per a la vida, perquè avui dia és fonamental saber parlar. Aquesta era una assignatura pendent i crec que s'està treballant molt bé.

Compagina la docència amb la poesia.

Així és. La meva relació amb la poesia té molt a veure amb la meva tesi doctoral, sobre l'estudi de la traducció de poesia. Aquest treball m'ha obligat a estar en contacte amb els textos poètics. De mica en mica, m'he anat aficionant, escrivint i també participant en recitals poètics que es fan a la comarca. A més, sóc el coordinador del Club de Lectura de Poesia de la Biblioteca Fages de Climent, que ha començat aquest any amb un èxit sorprenent, amb el mèrit de la pròpia poesia.

Sí que és gran l'interès.

Es van inscriure 37 persones i vam haver de tallar a 27 per un motiu de capacitat. Això demostra que la poesia està viva i que hi ha gent que la necessita. Estic molt content de veure com els assistents s'ho prenen tan seriosament, llegeixen, fan els deures i participen activament. És un club molt maco i molt còmode.

En què basa vostè la seva producció poètica?

Sobretot escric sobre emocions. Per a mi, la poesia és el llenguatge del cor. Quan escric poesia sempre intento passar pel sedàs de l'emoció, d'allò que tinc a dins.

Hi ha algun poeta que vostè consideri que és el 'seu' poeta?

N'hi ha un, sí, Yeats. És el meu poeta preferit, irlandès, va ser Premi Nobel. Té una frase que a mi m'encanta i que connecta la seva poesia amb l'educació. Ell diu: "L'educació no és omplir un cubell, sinó encendre un foc." I jo hi crec. És més interessant allò que neix de la improvisació en una classe que no pas anar omplint-nos de tot allò que s'ha de saber perquè sí.