Frans Cuspinera acaba de treure a la llum el videoclip de 'Jo sóc d'un paisatge', single del primer disc gravat a Calella de Palafrugell i rodalies.

El videoclip ens presenta un maridatge del litoral empordanès amb la seva música.

Frans Cuspinera (la Garriga, 1984) és un cantant i compositor autodidacte que, després d’una llarga trajectòria de recerca i experimentació (en solitari i amb diverses bandes locals), ha consolidat el seu estil i la seva tècnica al Taller de Músics de Barcelona, segons s'explica en els apunts biogràfics del seu web. La seva música es podria definir com a folk català, tot i que l’ús de la seva veu sovint dibuixa florides influències del flamenc i juga amb les definicions, apropant-se a una amalgama gens habitual entre els cantants masculins de la nostra terra. Aquesta fusió neix pràcticament del bressol: fill de pare català i de mare andalusa (nascuda a la platja del Rinconcillo d’Algeciras, vora l’extrem més meridional de la Península), ha rebut contínuament influències d’aquestes dues cultures tan allunyades i alhora tan connectades.

Les cançons de Frans Cuspinera són properes i senzilles i mai no imposen res. Es podria dir que tots els temes musicals que presenta són viatjats i viscuts. Abans de veure la llum han coexistit amb nosaltres, en silenci i sense cridar l’atenció, viatjant a la R3 i la R1 de la Renfe (de la Garriga a Badalona, lloc on el Frans treballa com a dissenyador web, i viceversa); reposant en algunes terrasses i cantonades del barri del Raval de Barcelona; passejant pels desèrtics carrers de la Garriga a altes hores de la matinada; escapant-se a Calella de Palafrugell a l’hivern, quan a aquest poblet de costa no hi queda pràcticament ningú… I, només quan han arribat al moment idoni de maduració, traslladant-se en cotxe a Mataró, creuant el sinuós túnel de Parpers, per ser finalment enregistrades pel seu productor, Nico Canet, al seu estudi (Tiny Room) amb vistes al Mediterrani.

Una mirada retrospectiva sobre nosaltres mateixos i sobre les nostres vides; el dolor i l’alegria de les relacions personals; la celebració de l’amor; el pas del temps que mai s’atura i que ens enfronta, un cop i un altre, a les nostres contradiccions; i, molt especialment, l’emotiu i màgic retrobament amb una natura mediterrània, exuberant i vivíssima, il·lustren i donen vida a les lletres de les seves cançons. Les interpretacions de diversos músics, amics, coneguts, o desconeguts que s’han deixat embarcar en aquesta petita travessia, han aportat les textures de fusta i corda, el batec sonor i la respiració que totes aquestes cançons necessitaven.

La veu de Frans Cuspinera, fràgil i etèria en alguns compassos, dura i terrenal en d’altres, passeja també per zones properes al fado i a la música àrab, al pop, al jazz i a la música d’autor. Han contribuït a consolidar totes aquestes influències professors com ara Vicky Amador (tècnica, soprano), Diana Palau (jazz, Taller de Músics), Nikos Papachristos (música àrab), José Miguel Cerro ‘El Chiqui’ (flamenc, Taller de Músics), Alba Guerrero (flamenc, Taller de Músics) i Mariola Membrives (flamenc, Taller de Músics). També ha rebut classes de piano de la garriguenca Patricia Rico i classes de composició musical, llenguatge i solfeig de Riqui Sabatés (Taller de Músics).