"Qui és Pep Pagès?" Aquesta és la seva resposta: "Vaig néixer a Sant Pere Pescador el 1945 en una família de petits pagesos amb dos fills. Estic casat a Roses i tinc dos fills i quatre néts. Com que era el fadristern, als 12 anys vaig poder treballar com a escrivent i, al mateix temps, estudiar el batxillerat per lliure. Vaig fer la carrera d'aparellador. Vaig compatibilitzar l'exercici liberal de la professió amb l'assessorament tècnic a ajuntaments i empreses constructores. I així fins al 1992, any en què vaig deixar la professió per dedicar-me administrar el meu patrimoni immobiliari, d'herència familiar, fins avui. Estic donat d'alta com a autònom, i suposo que per molts anys."

Pep Pagès ha substituït Pere Bohigas al capdavant de Càritas de Roses. El seu esperit de servei li ve de joventut. El seu compromís amb la societat el va portar a ser regidor del PSC a l'Ajuntament rosinc. La seva voluntat d'ajudar és una constant en la seva vida.

Quan es va començar a implicar amb Càritas de Roses?

De fet, la meva vinculació amb Càritas de Roses i la meva acceptació de ser-ne president, a proposta de la junta local, van ser simultanis, tot i que sempre he estat molt amic de l'anterior president i ara vicepresident, en Pere Bohigas, i del mossèn Joan Riu, que en va ser l'iniciador.

Què el va motivar a entrar-hi?

El meu compromís personal en la millora social de les persones i col·lectius més necessitats, que va néixer, com a la majoria de les persones, als 17 o 18 anys, en el moment en què un decideix els seus propis valors.

De fet, part del seu compromís va ser polític.

L'època universitària em va portar a contactar amb moviments d'esquerra antifranquista. No es podia ser altra cosa. I, d'aquí, vaig fer de l'activisme polític un camí per aconseguir aquella millora, tant al nostre país com arreu del món, tant en l'àmbit sindical, al sindicat democràtic d'estudiants de la universitat de Barcelona, com en el professional, per canviar les estructures col·legials, i en la política municipal, com a membre del Partit Socialista de Catalunya-Congrés el 1977. A tot això caldria afegir que, per la meva afició a conèixer altres maneres de viure i pensar, he pogut constatar la immensa desigualtat social que hi ha en molts llocs del món, que ni la globalització ni cap altre sistema aconsegueix reduir.

I com ho podríem canviar això?

Cal que cadascú de nosaltres ens comprometem a fer un esforç solidari per reduir les desigualtats, no només en el tercer món, cosa que ja n'estava convençut, sinó fins i tot en el nostre entorn. No podem perdre de vista com ens ha colpejat la crisi econòmica. Tornant a la pregunta de la motivació, heus ací que ara toca solidaritat i participació per la justícia social.

Quins serveis de Càritas destaca?

Tot i no ser la més coneguda, sens dubte la porta d'entrada a la nostra entitat és l'acollida i acompanyament a persones i famílies en situació de pobresa o exclusió social. El 2015, vam poder beneficiar 144 persones. I, sens dubte, els serveis més coneguts són el Centre de Distribució d'Aliments i el Servei de Roba de segona mà. I no tan coneguts, però no menys importants, cal destacar el servei de Ser Gran amb Dignitat, que ofereix companyia a persones grans de la residència Pi i Sunyer; el Servei d'Intervenció Educativa de suport educatiu d'adolescents de 2n a 4t d'ESO, que compta amb 19 beneficiats; el Servei d'Orientació Sociolaboral, amb 29 persones ateses, i el Servei d'Assessorament per a Emigrants, amb 44 persones ateses.

Hi ha coses que es poden canviar o millorar?

Suposo que sí que n'hi ha, però jo, per ara, no tinc intenció de fer-ho. Més endavant i, amb l'acord de la junta i dels voluntaris, que són els que fan gran aquesta entitat, ja en parlarem.

Tenen projectes nous en marxa?

Ara en comencem un anomenat Grans Experts, que ha merescut el Premi Inclusió del Consell Comarcal i que hi participem Càritas de Roses, Castelló, Figueres i l'Escala. Pretén estimular les persones grans que pateixen aïllament i solitud i que, sens dubte, per les seves experiències personals, tenen molt a dir i poden compartir-les amb un grup d'estudiants d'ESO.

De quina forma es finança l'ajuda que ofereix Càritas?

Càritas Roses es finança amb recursos propis locals i dels Serveis Generals de Càritas Diocesana, en què hi ha donatius particulars i d'empreses, quotes de socis i col·laboradors; també amb subvencions i ajuts públics, alguns dels quals són directes, com els de l'Ajuntament, i d'altres derivats dels Serveis Generals, com són consells comarcals, diputacions, Generalitat de Catalunya, Ministeri de Treball i Afers Socials, i la Unió Europea.

Com es gestiona?

Sempre amb coordinació amb Càritas Diocesana de Girona que promou, coordina i harmonitza l'acció de totes les Càritas Locals, donant-los l'assessorament i el suport necessari per garantir la seva transparència i eficàcia, a través dels seus serveis generals; i també permanentment coordinats amb els Serveis Socials de l'Ajuntament de Roses.

És preocupant la situació dels rosincs amb pocs recursos?

Preocupant no, però sí que és veritat que cada vegada augmenta, en contra del que la majoria de la gent es pensa. Molts diuen que només és per a "moros" i "sudaques" i s'equivoquen.

Tenen prou voluntaris a Càritas?

En tenim al voltant de la cinquantena, amb variada dedicació temporal, que ens permeten tirar endavant els diferents serveis. Però és cert que manca renovació generacional. Molts dels voluntaris són persones jubilades i no s'aconsegueix suficient compromís de la joventut i de les persones en activitat laboral, tot i que no fa falta una gran dedicació. En alguns serveis, un parell d'hores a la setmana podria ser suficient.

Com és la col·laboració amb l'Ajuntament?

Ara com ara, bona, i espero que pugui arribar a ser molt bona en un futur pròxim. L'alcaldessa Montse Mindan em sembla convençuda que així sigui.

Quina valoració fa de Càritas com a institució?

Molt bona. A mi personalment m'ha sorprès gratament. A Càritas, una entitat de l'Església catòlica, amb personalitat jurídica pròpia, que actua sobre el seu propi àmbit territorial, he conegut una entitat molt ben organitzada, solidària, participativa i no excloent, i que practica l'austeritat, l'eficàcia i la transparència. Convido a tothom a conèixer-la. No els decebrà.