Durant 35 anys, diverses generacions van quedar marcades pels còmics de Novaro. Jorge Gard (Uruguai) s’ha convertit en especialista del còmic mexicà i col·leccionista en arribar a Barcelona. Acaba de publicar Cuando Bruce Wayne se llamaba Bruno Díaz (Diábolo Edicions). Dimarts es va presentar a Llibres Low Cost de Figueres.

Què significa parlar de Novaro?

Una editorial que va ser emblemàtica, perquè va ser pionera en l’expansió del comic book, un format que va canviar radicalment el món de la historieta en castellà. A mitjan anys 30 del segle passat, va sorgir als Estats Units aquest format independent de la premsa diària. Fins llavors es coneixien a través de les tires diàries dels diaris i les dominicals. El comic book era a tot color, tenia historietes realçades per al format i unes portades molt boniques, a color. Això va despertar una fúria editora impressionant als Estats Units. I als anys 50 Novaro comença a produir còmics procedents del nord dels Estats Units en castellà i exportava a tota l’Amèrica llatina i Espanya, la qual cosa va donar lloc a un fenomen brutal de difusió de personatges i de còmics.

Quins eren els personatges?

Eren herois que es mantenen encara ara com Superman o Batman, però també el comic book va captar altres personatges clàssics de gran èxit a la premsa, com ara Tarzan, i que van tenir les seves versions en comic book.

Què aporta de nou el llibre?

La novetat és que hi ha molt poc material sobre Novaro, fins i tot a Mèxic i no s’entén... d’aquí la repercussió que ha tingut aquest llibre. L’editorial ha rebut comandes de Puerto Rico o Paraguai, que ni ens imaginàvem.

Novaro volia arribar a un públic massiu?

Va néixer massivament per ser barat, però a Espanya era prohibitiu respecte a altres països com Uruguai, on jo els vaig conèixer. El que valia un tebeo de Novaro en aquell temps donava per comprar tres dels que s’editaven aquí com El capitán Trueno o el Gue­rrero del antifaz. A partir del llibre, han sorgit anècdotes com la que m’explicava un seguidor més gran que jo de com reunia els diners tota la setmana i venia caminant d’Hospitalet a Barcelona per comprar un tebeo de Novaro. La qualitat era molt bona, eren a tot color, les portades eren de gran bellesa, molt cridaneres i el paper era brillant.

Així doncs a Espanya no era fàcil llegir Novaro?

A part de l’inconvenient del preu, també arribaven de forma irregular, com deia abans. Eren importacions petites i aleatòries de determinats distribuïdors que venien als quioscos: no arribaven a tot arreu, ni tots els números. També la censura a Espanya es va acarnissar amb determinats personatges com Superman i hi ha col·leccions de les quals és difícil trobar alguns números. A part d’això, Novaro no va editar correlativament les sèries americanes, va començar 15 anys tard les sèries, i per exemple el Superman de Novaro des del principi no és el Superman dels primers temps editat als Estats Units, el personatge ja havia evolucionat..., si bé després l’editorial va recuperar algunes historietes clàssiques. També passava que en una mateixa capçalera introduïa historietes diverses. Tot això també fa que sigui un material bastant difícil de col·leccionar i de seguir-li el fil, jo m’hi vaig enganxar pel meu afany investigador.

Els col·lecciona des de petit?

Los clásicos del cine de Novaro, ja en aquella època, eren els meus tebeos preferits. Molts anys després, als 80 a Espanya, em vaig emportar la meva biblioteca on hi havia un centenar d’aquests còmics d’Uruguai a Barcelona i anys després vaig trobar aquí un parell que no havia vist, còmics dels primers temps amb segells d’importadors com un tal Torres de Barcelona. A partir d’aquí vaig començar a col·leccionar.

Ha estat molt important aquesta faceta en la seva vida?

Sempre ha estat un dels meus hobbies i ha estat un consol per a la meva vida laboral, he tingut un alt nivell d’estrès treballant per empreses multinacionals, sempre en l’àrea comercial i això ha estat com un escapament però, vaig començar a col·leccionar còmics Novaro relativament tard, amb prop de 40 anys. Fins llavors només tenia el centenar de la infància... Per mi col·leccionar respon a un instint bàsic, molt primari, de posseir, ser l’amo, però qualsevol col·leccionisme és una font d’enriquiment brutal. A mi el còmic Novaro m’ha obert moltes portes, m’ha fet gaudir i continuo gaudint.

La seva col·lecció és molt gran?

Cada vegada que anava a un país d’Amèrica en tornava amb un farcell ple, i he fet moltíssims viatges. Era una època que es podia comprar. Avui és una ruïna comprar al preu que estan...

Què trobarà el lector al llibre?

Hi ha gent d’una certa edat que no va tenir la fortuna de conèixer els còmics Novaro, i serà un descobriment. Per a altres, serà un viatge a la nostàlgia, perquè recordarà els còmics, encara que faci 50 anys que no els veia i podrà trobar personatges que no coneixia. També podrà descobrir els seus orígens. I per a la persona que agafi un còmic aïllat i no sigui coneixedor del tema, podrà entendre els personatges i podrà disfrutar d’un còmic de Novaro. Aquest era el meu objectiu.

El còmic Novaro va fomentar la lectura entre els nens?

El còmic va tenir els seus detractors i era molt freqüent que els pares pensessin que el còmic era un obstacle per als estudis del nen, una distracció. Conec casos de nois que havien d’amagar-los. Avui dia tothom té la llibertat de llegir còmics o una novel·la, ja no es considera un producte de tercera, té els seus artistes reconeguts i hi ha autors extraordinaris.

El títol del llibre fa referència a les traduccions de Novaro.

Novaro batejava tots els personatges com volia. A Espanya, Mickey era el Ratón Miguelito i els nebots de Donald a cada país es deien diferent. El títol del llibre fa referència a l’altra identitat de Batman, Bruce Wayne. Bruno Díaz era el nom adjudicat al tebeo. Les traduccions sí que eren fiables, no passava el que aquí amb la censura que es tergiversaven les coses, i una relació d’amants en una pel·lícula era una relació de germans amb la qual cosa era pitjor, però, per exemple, simplificaven els guions i es perdia la qualitat literària de l’original. El text simplement donava suport de la vinyeta per facilitar la lectura, ja que a Mèxic existia un alt índex d’analfabetisme.

Per què ha escrit aquest llibre?

Va ser un encàrrec de l’editorial, i agraeixo l’excel·lent treball de maquetació fet, sobretot perquè em vaig excedir en el nombre de pàgines. Penso que els que no coneixen els còmics Novaro veuran que els veterans teníem la nostra manera de gaudir de la vida, no teníem videoconsoles ni pokemons, però vaig tenir una infància molt feliç i aquests còmics formen part d’ella.