La superlluna que es podrà observar al cel aquest dilluns a la nit a Catalunya serà prop d´un 10% més gran que la lluna plena del mes passat, segons ha explicat a l´ACN el director del Parc Astronòmic del Montsec, Salvador Ribas. La superlluna conjuga dos fenòmens habituals en la rotació del satèl·lit de la terra, la fase de lluna plena i la màxima proximitat a la terra en la seva òrbita el·líptica. Totes dues circumstàncies es donen pràcticament cada mes, però és més rar que ambdues coincideixin en el temps. És el que passa aquest dilluns, i a això cal afegir-hi, segons Ribas, que és una de les superllunes més grans possibles, perquè entre el moment exacte de la lluna plena, i el moment exacte en què el satèl·lit passa més a prop de la terra només hi ha hagut dues hores de diferència.

Ribas ha explicat que la superlluna es dóna quan al moment astronòmic de la lluna plena s´hi suma el fet que el satèl·lit està més a prop de la terra dins la seva òrbita el·líptica, el que s´anomena perigeu. "Com que està tota il·luminada i està en el punt més proper a nosaltres, es veu una mica més gran de mida i d´aquí ve l´origen del terme superlluna".

En un any de vegades es poden donar dos o tres casos de superlluna, però el que és "especialment rellevant" és que el temps entre el perigeu i la lluna plena sigui "el més curt possible" perquè així "la lluna és més gran". Avui entre la lluna plena i el perigeu hi ha hagut una separació de dues hores, un fet que, segons Ribas, no es tornarà a produir "fins al 2030 i escaig".

Pel que fa a la grandària, el director del Parc Astronòmic del Montsec afirma que la superlluna es veu "amb un diàmetre que pot arribar a ser gairebé un 10% més gran del valor mig". És un increment "notable", tot i que el científic no amaga que "després hi ha el dubte de si nosaltres som capaços d´apreciar-ho o no".

En tot cas, Ribas recomana fer l´observació i fer-la, si és possible, amb telescopi. De fet, és una pràctica que recomana encara que no hi hagi superlluna. "Tenim tendència a mirar objectes molt llunyans i difícils de veure. I a la lluna amb el telescopi es descobreixen els cràters i els elements principals i això fa que sigui molt destacat".