Un tipògraf de San Francisco, Marcin Whichary, va descobrir, com un «miracle», el museu dels seus somnis a Figueres, amb centenars de màquines d'escriure, rareses i màquines úniques que, a més, podia tocar. «Una cosa màgica m'ha passat avui i ho volia explicar». És el primer comentari d'una història que relata a Twitter i que ahir havien retuitejat 3.090 persones. És la història del descobriment del Museu de la Tècnica i cinc habitacions plenes de màquines. El que no sabia és que la història del Museu neix d'una Erika de 1910 que l'empresari Pere Padrosa Puignau va comprar a una fira d'antiguitats.

El 27 d'octubre, un viatger apassionat de les màquines d'escriure que anava a Barcelona es va desviar per visitar el Museu Dalí per recomanació d'un amic. No el va arribar a visitar mai, però li va obrir les portes a una gran descoberta que el faria plorar. Recorrent carrers buscant el Dalí, es va plantar al carrer Sant Pere, on un cartell de senyalitzacions mostra, a l'esquerra, el camí cap al Dalí, i a la dreta, tres opcions més de museus: el del Joguet, el de l'Empordà, i el de la Tècnica. L'icona que acompanya el darrer ràpidament li va cridar l'atenció i, tot i que no va poder consultar res sobre el museu ni guiar-se pel Google Maps, va optar per seguir les indicacions. I el surrealisme empordanès va fer efecte i li donaria més tard una sopresa.

«Jo camino i camino (...) i en algun moment els senyals deixen d'indicar el Museu», relata mentre es multipliquen els retuits i likes de curiosos que segueixen la història recuperada, per exemple, al bloc magnet.xataka.com. Quan no les tenia totes i creia que algú s'havia oblidat d'actualitzar la senyalització, una petita porta li indica l'entrada: «Tan petita que fàcilment podries no veure-la. Vaig tenir sort» i, a més, aquell dia ni tan sols havia d'estar obert.

El tipògraf no s'ho pot creure

La seva curiositat no estava a l'altura del que l'esperava quan «literalment, el primer que em saluda és una màquina d'escriure Bar-Lock». Una gloriosa màquina amb una coberta de ferro espectacular. I, a més, «es podia tocar!». Marcin Wichary està exultant i ho estaria molt més: «Estic escrivint en una Bar-Lock!!! Això ja ha valgut la pena».

S'entén com pot amb la recepcionista. El primer pis no li diu res especial, ni tampoc el segon, on hi ha antics rellotges i màquines de cosir. Però s'havien oblidat de dir-li el que l'esperava al tercer pis. Uns cartells poden fer-li intuir el que hi ha, però no l'abast de la troballa: cinc habitacions plenes de centenars de màquines d'escriure.

El tipògraf no sap on posar-se ni on fotografiar. Fins a 95 imatges omplen un dels seus àlbums a flickr. Va fer centenars de fotos, algunes adjuntades als tuits mentre descriu les rareses que s'hi poden veure. És el lloc dels seus somnis en el museu dels seus somnis.

«Mai he vist tantes màquines d'escriure sota el mateix sostre», diu. Havia buscat informació sobre aquests tipus de museu però mai havia trobat res ni ningú li havia parlat del de Figueres. Comença a plorar de l'emoció. És «com un miracle».

Pot escriure a Sholes and Glidden (la primera màquina d'escriure de la història que va introduir el teclat que es fa servir ara, el QWERTY); una doble imperial de la qual parla en xerrades, havia vist alguna foto dolenta a la xarxa, però mai hauria pensat veure-la en persona.

Màquines d'escriure per fer-ho en partitures musicals o una de portàtil utilitzada durant la Segona Guerra Mundial. Innombrables rareses extraordinàries, moltes difícils de veure. I a més està sol. «He tingut somnis com aquets, trobar un lloc impressionant que ni tan sols sabia que existís». Normalment es despertava i el 27 d'octubre l'únic que el va interrompre va ser la recepcionista quan era l'hora de tancar. Havia passat mig matí al tercer pis del petit museu canviant el surrealisme dels quadres de Dalí pels de la seva pròpia història, que ha difós al món.