Fa temps circulava un provocador acudit. Il·lustrava una mare estirant el braç del seu fill adult per fer-lo sortir de casa mentre el diàleg transcorria amb un "No vull anar al cole". "Vinga, va home, que ets el director". Cadascú pot personalitzar l'acudit amb el protagonista que més li agradi, però estic segur de no equivocar-me a l'hora d'afirmar que és un veritable plaer tornar "al cole".

Tampoc cal pecar d'innocents per entendre que si milloressin les condicions; plantilles a temps, supressió de barracons, equitat en els centres, etc... seria una tasca més fàcil. Però aquesta és una altra història.

Tenir la sort de realitzar una feina que apassiona, per desgràcia, no està a l'abast de tothom i cal saber aprofitar-ho i gaudir-ho cada segon del dia. Dubto molt que hi hagi docents que entrin a l'aula amb l'únic propòsit de disposar d'una sortida laboral. Si fos així, crec que s'equivocarien i, molt, de sector. La nostra és una feina amb passió, compromís, dedicació, vocació i una pila més d'adjectius que demostren la intensitat del qui treballa, del qui d(ó)na, rep i viu aquesta professió en tot moment.

Un sector sotmès a la constant pressió per part de tots els actors que hi intervenen; alumnat, famílies, professorat i... tertulians. Tal i com ha de ser. Sempre que aquest debat transcorri amb el màxim de respecte i confiança envers aquells que estan cada dia a les aules.

Una feina on ens toca ballar o aprendre a ballar amb desenes de personetes que et projecten centenars de preguntes, inquietuds i dubtes. Costa, i molt, trobar l'encert a cada resposta. No ho fem tot bé, no hi ha cap problema en deixar-nos assessorar. Però he de reconèixer cert "morbo" en el moment que penso com m'agradaria veure els 'Superexperts' donant resposta a tot allò que passa a l'aula dia sí i dia també. I més ara, que la pista de ball no és del tot neta i vas ensopegant amb les esquerdes.

Feia temps que el nostre col·lectiu no copsava tantes portades de diari, ni era tan present a les xarxes i tertúlies. Interessa, preocupa. Tothom opina i tothom en té la solució. Això és bo, si sabem entendre que aquells docents apassionats que cada dia entren a l'aula no tenen temps per llegir la meitat del que es diu d'ells. Fem-ho fàcil!

He de dir que és un plaer tornar. Un autèntic i meravellós plaer. De fet, dubto que cap docent marxi. Estigui aquí o allà. Ja sigui matí, tarda o nit. Tot i tenir la necessitat de desconnectar, tornem amb la força i la intensitat que es mereix l'escola.

Aquesta societat, la nostra, té certa fal·lera en cercar l'eterna joventut. Doncs bé, els que tenim la sort d'estar a les aules o treballar per a les aules gaudim d'aquest preuat i gratuït regal a les nostres mans.

(Josep Maria Mora i Verdeny és Assessor Tècnic Docent del Servei educatiu de l’Alt Empordà. Aquesta és la seva 'Editorial Educativa' publicada a l'últim número del Suplement Diàlegs d'Educació, del Setmanari de l'Alt Empordà).