Investigadors catalans estudien utilitzar el suro com a absorbent dels productes contaminants que hi ha en aigües residuals provinents de la indústria. Fins a la data, equips de recerca de l'Institut Català del Suro i la Universitat Politècnica de Catalunya han realitzat proves pilot en aiguamolls per reduir al màxim les deixalles que venen de cellers vitivinícoles i d'altres empreses productores.
L'objectiu és que els dics de suro acabin substituint les depuradores actuals. La qual cosa suposaria un gran estalvi econòmic i energètic, assenyalen. A més llarg termini es vol estendre el projecte a mar obert a fi d'absorbir els olis i gasoil que deixen anar les embarcacions nàutiques.
L'any 2013 es van fer les primeres passes en l'estudi del suro com a element bioabsorbent. Va ser en el marc de la tesi doctoral d'una investigadora de l'Institut Català del Suro, en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya. Les proves inicials es van realitzar en aiguamolls del propi Parc Tecnològic de la UPC, i els resultats van ser tan favorables que el projecte va rebre el reconeixement del programa europeu LIFE.
Aquest equip de recerca compta, des del 2015 i fins al 2018, amb finançament per analitzar les propietats absorbents del suro. Fins a la data, han instal·lat gàbies fetes amb grànuls de suro (la part que no s'utilitza per a la fabricació de taps) per xuclar els compostos químics que floten en aigües estancades. Ho fan pensant, sobretot, en aplicar-ho als aiguamolls on desemboquen les aigües residuals dels cellers vinícoles. A la llarga, l'objectiu és substituir les depuradores actuals.
"El suro col·lapsat de productes químics es gasifica i s'utilitza com a combustió per generar electricitat al mateix celler o a la planta productora en qüestió. Això reduirà costos i tindrà un estalvi energètic", avança Albert Hereu, director de l'Institut Català del Suro, el consorci públic que des del 1991 promou el desenvolupament del sector surer a casa nostra.
Es pretén que aquests dics de suro flotants també es puguin col·locar en mar obert per absorbir els olis i el gasoil que deixen anar vaixells i embarcacions nàutiques. Aquesta fase, però, encara es troba en fase molt embrionària, admeten.
El suro i la lluita contra el canvi climàtic
En la base d'aquest projecte i d'altres impulsats des de l'Institut Català del Suro hi ha la lluita contra el canvi climàtic. Segons Hereu, la petjada ecològica dels taps de suro és negativa, és a dir, que la seva fabricació no castiga el medi ambient, sinó al contrari, "mitiga el canvi climàtic". Això és així perquè la utilització del suro promou la conservació dels boscos de suredes i, en conseqüència, ajuda a la prevenció d'incendis.
D'altra banda, cal destacar que la creixent conscienciació social en termes de sostenibilitat ambiental ha portat a buscar productes alternatius al plàstic. En aquest context, Hereu ressalta que està emergint l'ús del suro, que té moltes de les propietats del plàstic (és lleuger, permeable, resistent en el temps i mal·leable). Però, a més, és biodegradable i menys contaminant en el seu procés de producció.
