L'Escola Josep Peñuelas del Río de la Jonquera té l'oportunitat de fer una mirada al passat i oferir, a les generacions presents, una petita mostra de la informació sobre la cultura, els costums i els mètodes educatius i pedagògics que empraven els mestres fa dècades. En sales durant anys tancades, en altells i armaris que s'han mantingut inaccessibles perquè algú va dir algun cop "això no es toca", han sortit a la llum relíquies didàctiques d'alt valor històric.

Els mestres de l'Escola Josep Peñuelas del Río han passat mil cops per davant de la porta d'un vell labavo que es va tancar, fa molts anys, perquè el vàter perdia aigua i era millor inutilitzar-lo. Quan se'ls va ocórrer obrir aquella porta, mai haurien imaginat que, a dins, hi trobarien amuntagat un valuós patrimoni escolar difícil de documentar i de catalogar.

L'equip directiu, encapçalat per la directora Dolors Sánchez Palacios, es va posar les mans al cap en adonar-se de la gran troballa i, de sobte, es va preguntar quantes coses més hi podia haver amagades en un edifici escolar tan gran i amb tantes aules i racons que fa una eternitat que no veuen la llum. I així va ser com es van engrescar a indagar si les seves sospites serien certes. Bingo!

Despatxets en desús i armaris vells, que ningú no toca mai, albergaven col·leccions senceres d'objectes i materials didàctics, instrumental científic i de laboratori, figures geomètriques de fusta, mesuradors de vidre i metàl·lics, màquines d'escriure, ràdios escolars, mapes, llibres, tampons de tinta amb segells estudiantils, llibretes, jocs per a les pràctiques d'anatomia, diapositives de contingut de ciències, balances, caixes de minerals, rateres, mobiliari escolar...

Una tasca àrdua

La llista d'objectes que han pogut recuperar des que ha acabat el curs fins ara és extensa, i, com diu la directora de l'escola, la tasca per inventariar aquest material és àrdua. "Fins i tot hem trobat una llitera en què s'estiraven els nens quan venia el metge i un piano", comenta.

Els responsables de l'escola de la Jonquera han tingut clar que les relíquies didàctiques han d'estar exposades en espais visibles, per mostrar-les a les noves generacions d'estudiants i explicar-los com eren els mitjans i les condicions de l'ensenyament en temps dels seus avis i besavis.

A la pregunta sobre com és possible que aquesta herència tan rica s'hagués mantingut oculta durant tants anys, la resposta es troba en el pas constant de docents per l'escola, uns que vénen, uns altres que se'n van, aquells que es jubilen... i la informació no es destapa fins que a algú se li acut obrir una porta.

"Hi ha coses que no es toquen"

Dolors Sánchez Palacios fa catorze anys que treballa a l'Escola Josep Peñuelas del Río, i, durant aquesta dècada i mitja, ha vist passar companys que donaven per fet que "hi ha coses que no es toquen". Però, aquest curs passat, ha accedit a la direcció del centre, rellevant Pere Bahí per jubilació, i, en un procés de transformació pedagògica impulsat pel nou equip directiu, ha proposat als seus companys fer una adequació de les aules i els despatxos. La idea -com explica- és netejar-los, donar-los amplitud, guanyar llibertat de moviment, i, per aconseguir això, calia utilitzar espais de l'escola que sempre havien estat tancats i en desús.

Ha estat d'aquesta manera que han fet la descoberta d'aquests "tresors pedagògics". Un cop van fer la troballa, els responsables de l'escola es van posar en contacte amb l'historiador local, Joan Budó, el qual els ha assessorat sobre l'interès històric del material. Budó reconeix sobretot els tampons de l'agrupació escolar de la biblioteca i els llibres que s'han localitzat. Però, admet, que de de la seva època es conserva poca cosa.

La mirada a tots aquests objectes antics ajuda a formar-se un discurs del passat per entendre el present, ja que es pot fer un recorregut per la història no només de l'escola sinó també dels aprenentatges. A part del benefici pedagògic que aquests elements puguin aportar a les noves generacions, de ben segur que molta gent gran de la Jonquera podrà rescatar, a partir d'ara, els records de l'escola d'abans.

L'energia d'uns mestres amb ganes de transformar

Dolors Sánchez Palacios compta amb el suport, a l'equip directiu de l'Escola Josep Peñuelas del Río, dels mestres Aniol Alsina Cusí i Mercè Sabiol Juanola. Han agafat les regnes de l'escola amb empenta i energia transformadora, tant pel que fa a la programació pedagògica com a la renovació d'espais. A finals de juliol, els trobem immersos en la preparació del nou curs escolar. Com a novetat, s'està habilitant una nova aula, àmplia i molt ben il·luminada, en què els alumnes treballaran, bàsicament, les matemàtiques i les ciències.