Pep Pou va néixer un 12 de desembre de fa 17 anys i ha acabat 2n de Batxillerat a l'Institut Ramon Muntaner de Figueres. La seva intenció és estudiar Enginyeria Industrial a la Universitat Politècnica de Barcelona. El seu treball de recerca 'Aigua regenerada, un pas més' sobre la sostenibilitat del cicle de l'aigua, que ha tutoritzat la professora Montserrat Pi, ha obtingut el primer premi a la final espanyola del concurs Stockholm Junior Water Prize i representarà Espanya a la final d´Estocolm.

L'Stockholm Junior Water Prize és un premi internacional a la investigació juvenil, entorn de l'aigua i del medi ambient, que va ser fundat el 1997 pel Stockholm International Water Institute. Aquest any, la Escuela del Agua, amb el patrocini de la Fundació Aquae, n'ha organitzat la fase estatal. Pep Pou hi ha presentat el seu projecte, aquest juny, en un acte a la Torre de Cristal, a Madrid, i ha estat aquí on l'han proclamat guanyador de l'Estat.

El jove estudiant i Montserrat Pi es desplaçaran del 27 d'agost a l'1 de setembre a Suècia, per optar al premi internacional. Uns dies abans, aquest 13 de juliol, Pep Pou ha estat convidat a participar en una recepció organitzada per l'Ajuntament de Figueres, a les 18.00 hores.

Què et va atraure de dedicar el teu treball a la sostenibilitat en el cicle de l'aigua?

Al principi no ho tenia gaire clar. Sí que, des de petit, havia sentit a dir a la gent gran que avui dia ja no plou tant i que abans els rius portaven més aigua. Va ser per això que em vaig interessar per aquest tema. A 3r d'ESO -estudiava a Escolàpies Figueres- vaig escollir una assignatura optativa que es deia Biosfera i ens van explicar que això estava passant realment, a causa del canvi climàtic. I així va ser com em vaig aficionar pel medi ambient.

El teu futur professional el vols orientar cap al medi ambient?

Vull estudiar Enginyeria Industrial, per això al principi vaig pensar a fer el treball de recerca enfocat cap a l'enginyeria i el medi ambient. Vaig estar buscant, buscant, però no trobava allò que em fes el pes. En algun moment, em vaig plantejar fins i tot fer el treball sobre l'impacte de la MAT.

Però al final vas optar per l'aigua.

Va ser perquè vaig trobar a internet informació sobre l'aigua regenerada, sobre la qual no n'havia sentit a parlar mai. El tema em va agradar i, aleshores, vaig tenir clar que volia fer el meu treball sobre això.

De quina forma t'has assessorat?

El meu pare, que és enginyer municipal a Figueres, em va parlar sobre les deficiències que presenten les depuradores. Resulta que l'aigua regenerada s'obté a partir d'aigua depurada gràcies a un tractament terciari. A aquesta aigua que s'obté se li poden donar uns certs usos, perquè en millores la qualitat. En lloc de llançar-la es pot reaprofitar. Vaig contactar amb el tècnic de Fisersa, Lluís Xargay, i ell també em va posar en contacte amb en Jordi Cabot. Ells em van parlar sobre la depuradora. També vull donar les gràcies a un biòleg del Consorci de la Costa Brava, que m'ha ajudat molt, en Lluís Sala, i al cap de l'ACA, en Jordi Agustí, que també em va facilitar informació.

L'aigua regenerada és el tema del teu treball?

Sí, em vaig adonar que tenim una aigua depurada però amb una qualitat bastant mediocre. Vaig trobar un estudi de l'ACA -Agència Catalana de l'Aigua- del 2008 que deia que la depuradora de Figueres no funcionava correctament i que es faria un projecte d'una nova depuradora. En el treball, vaig partir d'aquesta idea, que la nova depuradora ja tindria sistema terciari, amb uns litres determinats que jo he distribuït com he considerat convenient.

En pots posar un exemple?

Avui dia, el rec de parcs i jardins es fa amb un camió cisterna que recarrega i no té comptador, per la qual cosa no es té estimada la quantitat de litres d'aigua que es gasten. Vaig anar fent càlculs, anar mesurant els metres quadrats de zones verdes per, al final, aconseguir la xifra estimada de litres que calen per regar.

Has aportat una dada que era desconeguda a Figueres?

És una dada aproximada, sí.

Com descrius la idea principal del teu treball, que tant ha agradat a la Escuela del Aigua i per la qual t'han premiat?

És una idea innovadora. Es tracta d'utilitzar una aigua que avui llancem a la Muga, que és un residu i que ens costa uns diners depurar, per convertir-la en un recurs. L'aigua que fins ara llançàvem a la Muga allò que fem és emmagatzemar-la, la regenerem i l'aprofitem per regar parcs i jardins, per recuperar aqüífers, per recuperar l'ecosistema del Manol, per netejar els contenidors. Serà una manera també d'estalviar aigua de boca, tenint en compte que Figueres rega els parcs i els jardins amb aigua de boca, amb aigua que és potable.

Com has rebut la notícia d'haver d'anar a Estocolm en una convocatòria internacional?

Hi ha molt de nivell, a la fase estatal ho vaig veure, no m'ho esperava. Vaig en representació de l'equip espanyol i hi participen una trentena de països.

La teva tutora t'hi acompanyarà.

La Montse és molt bona, es mereix un deu com a persona i com a tutora. M'ha agradat molt com a tutora de recerca, tot i que no l'he tingut mai com a professora. Molt serena, molt correcta i m'ha ajudat molt.