La Generalitat vol que el programa de parelles lingüístiques interreligioses faci el salt de les comarques gironines a la resta del territori català. La iniciativa, que s'emmarca dins del Voluntariat per la Llengua, va néixer ara fa dos anys com a prova pilot a Lloret de Mar (Selva).

Fins ara a la demarcació ja s'han creat una seixantena de parelles o, fins i tot, grups de quatre. Els participants són sobretot catòlics laics, musulmans, ortodoxos i sikhs. Parlar de religió al mateix temps que aprenen català els permet trencar tabús, però les parelles també conversen sobre multitud d'altres temes. El director general d'Afers Religiosos, Enric Vendrell, subratlla que el programa afavoreix que els nouvinguts coneguin la llengua i, al mateix temps, fomenta la interculturalitat entre tots els qui hi prenen part.

La Núria Prats, la Lurdes Alatriste, la Mariam Maatoug i la Velikaya Katerina viuen a Lloret de Mar. Tenen entre 28 i 51 anys. Les dues primeres són catòliques, la Mariam és musulmana i la Velikaya és ortodoxa. S'han conegut gràcies a la prova pilot del programa de Voluntariat per la Llengua que es va engegar al municipi ara fa dos anys, centrat en compaginar l'aprenentatge del català amb la interculturalitat, creant parelles de diferents religions.

En el cas de les lloretenques, s'ha anat més enllà. La seva no és una parella, sinó un grup de quatre. Coincideixen a explicar que la religió, per a cap d'elles, ha estat un fre a l'hora de conèixer-se. "En parlem amb naturalitat, de la mateixa manera com podem conversar sobre els fills, les llengües o els menjars", concreta Prats, que és administrativa al CAP.

"Parlem de les diferències i dels punts en comú, però ho fem amb naturalitat; parlar de religió no és diferent de fer-ho de qualsevol altra cosa", explica la lloretenca. "Les passions, amb la religió, considero que no han aportat mai res de bo; i gràcies a aquest programa me n'he adonat, i he pogut gaudir, que hi ha molta gent que no són fanàtics de les seves creences", indica Prats.

Al seu costat, la Katerina, que és russa, assenteix amb el cap. "Em vaig apuntar al programa per integrar-me, perquè els meus fills van al col·legi a Lloret de Mar i ja saben parlar català", indica. "La persona, sense comunicació, és com un desert; no trobo cap obstacle amb el fet que el nostre grup sigui multireligiós", concreta.

Diversitat de creences

La Lurdes Alatriste, que va arribar a Lloret procedent de Mèxic, explica que allò que la va moure a apuntar-se al programa van ser els fills. "Em vaig apuntar per poder ajudar a la meva filla a fer els deures, perquè sinó no els entenia", diu. Assegura que ara entén el català, però que encara li costa parlar-ne. I treu ferro a la diversitat de creences del grup. De fet, a casa seva mateix també la viu. "El meu marit és hindú", indica.

La quarta integrant del grup, la Mariam Maatoug, va venir del Marroc. "M'agradaria parlar bé català perquè visc a Catalunya i això em permetrà comunicar-me millor amb els altres", explica. "Jo sóc musulmana i no tinc cap problema per conèixer gent de diferents religions; de fet, animo els meus familiars i coneguts a apuntar-se també al programa", diu Maatoug.

Al final, totes coincideixen en el mateix. Més enllà de l'aprenentatge de la llengua i la diversitat de creences, el programa els ha permès conèixer-se. "Ara tinc tres amigues noves, i estic molt contenta", ho resumeix Núria Prats.

Estendre-ho a tot Catalunya

Fins avui, ja s'han creat una seixantena de parelles lingüístiques interreligioses gràcies a aquest programa del Voluntariat per la Llengua. A més de Lloret, també n'hi ha a Salt (Gironès), Olot o Figueres, entre d'altres. Sobretot, estan formades per capellans o catòlics laics -generalment, els qui ensenyen català- i musulmans, ortodoxos o sikhs.

El director general d'Afers Religiosos, Enric Vendrell, explica que la iniciativa ha assolit objectius. "Més enllà de millorar el domini del català, es facilita la cohesió social i l'intercanvi cultural", concreta. La religió és un dels temes de què es proposa que parlin quan es crea la parella. Però no és l'únic. "Les parelles lingüístiques són una eina més per facilitar la coneixença mútua i, a més, el programa també permet trencar tabús al voltant de les diverses creences", indica el director general.

Ara, l'objectiu de la Generalitat passa per estendre les parelles lingüístiques interreligioses arreu de Catalunya. Aquest programa s'emmarca dins del Voluntariat per la Llengua (VxL), que posa en contacte voluntaris que parlen català amb fluïdesa amb d'altres que volen aprendre'n.

El VxL es va posar en marxa el 2003 i, fins al 2015, ha format 101.906 parelles lingüístiques, de les quals 10.022 s'han creat durant l'any passat. A partir del 2009, el programa va incorporar un enfocament sectorial i es van crear parelles lingüístiques en els àmbits de justícia, salut, esport, empresa, món educatiu i cultural o, més recentment, diversitat funcional. A partir del 2014, es va estendre també a l'àmbit de la diversitat religiosa.