Internet i les xarxes socials es troben al darrere d'un de cada quatre casos d'assetjament i delictes sexuals a menors gironins. La majoria de les víctimes tenen entre 11 i 15 anys. A diferència d'altres trams d'edat, aquests delictes comesos a través de les noves tecnologies afecten gairebé per igual tant a nois com a noies. Els agressors -sovint són homes- aprofiten que la xarxa els permet amagar la seva identitat, i que els joves són vulnerables, per enganyar-los amb un únic objectiu: aconseguir fotos i vídeos on apareguin despullats o amb poca roba. El llistat, però, no s'acaba aquí. Hi ha altres adolescents que veuen com després d'una relació fallida l'exparella els amenaça amb fer córrer les seves fotos íntimes pel ciberespai. Els casos més greus són aquells en què la víctima acaba patint abusos o agressions per part de qui ha conegut a través de xarxes socials. Per això, els Mossos d'Esquadra consciencien tant els estudiants com els seus pares sobre els riscos de les noves tecnologies.

En els dos darrers anys, arreu de les comarques gironines, els mossos han rebut 51 denúncies per delictes contra la llibertat sexual on les víctimes tenien tan sols entre 11 i 15 anys. La llista de casos inclou des de coaccions fins a abusos, passant per tocaments o amenaces. I dins aquest global, ja s'han fet un lloc els delictes relacionats amb les noves tecnologies.

A la demarcació, Internet i les xarxes socials es troben al darrere d'un de cada quatre casos d'assetjament i delictes sexuals a menors. Entre el 2014 i el 2015, la policia va rebre divuit denúncies de joves que van patir la part més fosca del ciberespai. I només durant el primer trimestre del 2016, ja n'han entrat cinc casos més.

En tots aquests, la víctima té menys de 18 anys. Però si es posa la lupa al tram d'edat comprès entre els 11 i els 15, aquí és on es concentren el gruix de les denúncies (en concret, setze de les 23 totals). "Estem parlant d'una etapa on els adolescents són més vulnerables, i on els agressors aprofiten per entabanar-los i enganyar-los a través de les noves tecnologies", explica la cap de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà (URPAC), la sotsinspectora Rosa Negre.

Impunitat i invisibilitat

Els agressors, sovint homes, s'aprofiten de la impunitat (i també la invisibilitat) que els donen tant Internet com les xarxes socials. Facebook, Twitter, Skype, Whatsapp, Telegram o d'altres de menys conegudes (com Redtube o Buzzarab) els serveixen de canal per contactar amb les víctimes.

Envien missatges als adolescents fent-se passar per un amic seu, a través d'un perfil fals, o bé comencen a xatejar-hi amb l'excusa de fer amistat. Al final, més tard o més d'hora, els demanen fotos o vídeos on els adolescents apareguin despullats o amb poca roba. Després, comencen les amenaces i coaccions.

"La gran majoria de casos que ens arriben estan relacionats amb la difusió d'imatges íntimes", explica la sotsinspectora. Però el llistat no es queda aquí. També hi ha joves que, després d'acabar una relació, veuen com l'exparella els amenaça amb fer córrer fotografies compromeses. O casos en què la víctima queda amb aquell qui ha conegut a través de les xarxes i acaba patint un abús o agressió sexual (cosa que va passar en set dels 23 denunciats).

Nois i noies sense distinció

A diferència d'altres trams d'edat, en què les víctimes dels delictes sexuals solen ser noies, les noves tecnologies no fan distincions per sexe. Els il·lícits comesos a través d'Internet i les xarxes socials, aquí, afecten gairebé per igual tant els nois com les noies.

La sotsinspectora dels mossos tampoc amaga, però, que aquelles denúncies que els hi arriben són només "la punta de l'iceberg". I és que, igual com passa amb altres tipologies delictives, amb aquells relacionats amb les noves tecnologies, hi ha tota una xifra negra que es manté oculta. "Sabem què és difícil que aquests delictes es denunciïn, perquè en molts casos la víctima els viu en silenci", concreta Rosa Negre.

Al costat del treball per fer aflorar aquests fets, els Mossos d'Esquadra també incideixen en la prevenció. Per això, fan xerrades informatives tant als joves com als seus pares, perquè coneguin que les noves tecnologies també tenen perills.

"D'entrada, s'ha de desconfiar d'aquelles persones a qui es coneix per primer cop a través d'Internet o les xarxes socials; i sobretot, quan s'és víctima d'un delicte, cal denunciar-lo", indica Rosa Negre. La sotsinspectora precisa que, per posar-ho en coneixement dels mossos, apart de trucar al 112 o anar a una comissaria, la policia també té un correu electrònic específic per a aquests delictes.

Xerrades a l'aula

Fa poc, els Mossos d'Esquadra han fet una de les xerrades sobre els riscos d'Internet i les noves tecnologies a l'escola Josep Pallach de Figueres. Per unes hores, els alumnes de 6è-A de primària han canviat la seva rutina habitual. En lloc de classe de tutoria a l'aula de sempre, dos agents els consciencien sobre els riscos d'internet i les xarxes socials.

Els policies s'ajuden d'un vídeo en què es mostra el cas d'una adolescent, assetjada per un jove que es fa passar per amic seu al món digital. Com que la noia té dades de contacte públiques a Facebook i dóna detalls de la seva vida personal, ell aconsegueix saber on viu i per on es mou, fins al punt d'arribar a perseguir-la.

Es tracta d'una ficció, però basada en fets reals, amb què la policia catalana pretén advertir els menors i, també, els pares dels perills de la sobreexposició pública a la xarxa i del comportament que adopten alguns pederastes, que simulen tenir gustos i aficions similars als de les víctimes.

"Ja sabeu a qui agregueu o amb qui parleu a través dels xats?", pregunten els agents mentre una munió de dits s'aixequen per intervenir. Els mossos recomanen als joves que s'ho pensin dues vegades abans de publicar segons quins continguts, i és que, com els recorden, "amb tan sols un segon, a les xarxes n'hi ha prou perquè quedi per sempre a través de les captures de pantalla".

Diversos alumnes expliquen que, de vegades, algun desconegut els ha contactat a través de la missatgeria interna d'Instagram o per Whatsapp. La majoria opta per bloquejar aquests perfils i no mantenir-hi relació.

Conscients del desconeixement del nou món digital per part d'alguns pares, els Mossos d'Esquadra organitzen xerrades en diversos centres escolars per remarcar-los la importància d'estar pendents dels hàbits internautes dels fills. "Sabeu quins noms utilitzen a les xarxes o com trobar els seus perfils? O quines fotografies hi pengen?", els diuen.

Entre les mares que assisteixen, hi ha la Laura Quiñones. Ella té dues filles d'11 i 8 anys. Explica que, de moment, els restringeix l'ús d'Internet i l'accés a les xarxes. "Les mantinc una mica aïllades perquè hi ha riscos que fins i tot als adults ens costa percebre. Imagina't a elles, no tenen l'edat per arribar a entendre-ho o protegir-se amb mecanismes propis", admet. A més, veu fonamental que hi hagi una bona comunicació entre pares i fills per evitar situacions conflictives en el món 2.0.