El rosinc Carlos Useros Moyano té 46 anys i quan en tenia 26 va iniciar la seva aventura de visitar tots els països del món. Dues dècades després, aquest rodamón professional ha complert el seu objectiu. El seu últim dia a l'Aràbia Saudita, amb els sentiments a flor de pell, ens va concedir aquesta entrevista, en què demostra que viatjar és una escola de la vida i que vagis on vagis ho has de fer amb respecte i humilitat.

"Bé, amics del món, una salutació des de l'Aràbia Saudita. Aquí s'acaben els 20 anys de viatge a tots els països del món. Els 195 països de les Nacions Unides ((193 reconeguts i 2 observadors -Palestina i Ciutat del Vaticà). Ens veiem per algun lloc del món un dia d'aquests... grrrrr... viatgeu segurs."

Carlos Useros posava, amb aquest missatge a Facebook del 8 d'abril, el punt final al camí que l'ha portat a visitar els cinc continents del mapamundi. A través de Facebook, ha anat relatant les seves aventures i, gràcies a aquest portal d'Internet, malgrat les distàncies geogràfiques, sempre s'ha sentit a prop dels seus.

Sent que ha fet una proesa visitant tots els països del món?

Sí, però pensa que he trigat vint anys. Hi ha gent que es dedica a batre rècords i llavors els fa de qualsevol manera i en menys temps. Jo he intentat sempre viatjar amb transport local dins el país, i estar a prop de la gent. Han estat 193 països, segons la llista oficial de les Nacions Unides, i també 2 països observadors que són Palestina i Ciutat del Vaticà.

Quin va ser el seu primer destí? I quan?

El primer país va ser França, per la proximitat. El primer viatge de la volta al món el vaig fer a finals del 1994.

Què és el que el va motivar a emprendre l'aventura?

De petit, sempre m'havien agradat els atles i la geografia, i sempre feia rutes imaginàries dins el meu cap. Un dia, quan vivia a Anglaterra, vaig trobar una revista que proposava fer el teu viatge a mida pel món. I així va començar tot. Vaig fer tres voltes al món seguides. Treballava fent temporades d'estiu a Roses i me n'anava a viatjar entre sis i vuit mesos.

Com finança els seus viatges?

Fent feines de temporada als estius.

Podria dir un país o alguns països que l'hagin fascinat i en els quals es podria quedar a viure?

Països que m'agradarien, sempre pensant en la seguretat, crec que seria on visc, l'Empordà tira molt. Els països exòtics i amb naturalesa estan bé, però un no està fet per a ells. Temporalment, podem viure a qualsevol lloc, però, a l'hora de triar, busquem comoditat, que es pugui menjar bé i que et puguis entendre amb la gent. La família i els amics són un pes molt important per decantar la balança.

Quins són els seus països preferits?

Per continents: Espanya i Islàndia (Europa); Etiòpia i Tanzània (Àfrica); el Iemen i l'Índia (Àsia) Brasil i Canadà (Amèrica), i Papua Nova Guinea i Nova Zelanda (Oceania).

Hi ha algun país que no li hagi agradat o que hagi pensat que no hi tornaria mai més?

Als països musulmans és on em costa més d'adaptar-me, i alguns estan molt tancats al viatger.

Quina és la situació més conflictiva que ha hagut d'afrontar i en quin país?

La situació més difícil va ser quan vaig creuar des d'Uzbekistan a l'Afganistan... per la frontera. Hi havia hagut un atemptat en què havien mort quinze militars de les Nacions Unides, a Kabul, la capital. I jo estava entrant pel nord del país sense saber res. Em vaig assabentar unes hores després, veient les notícies. Però fins que no m'ho van comunicar, vaig estar creient que era a l'Iraq.

I com va actuar en aquest cas?

Un país en què hi ha una situació de risc, o allà on la teva vida corre perill, l'has de deixar com més aviat millor. I jo, en aquell moment, vaig haver de creuar el país amb els talibans escampats pertot arreu. Ho vaig passar molt malament i pensava que no me'n sortiria. També vaig tenir un accident, un atropellament a un ase, mentre em dirigia a la capital. Finalment, vaig poder creuar tot el país i vaig estar ocult durant tres dies fins que vaig poder agafar l'avió per sortir d'allà.

Sempre ha viatjat sol?

Sempre he viatjat sol, exceptuant una vegada que vaig viatjar amb una nòvia fent la volta al món. El viatge és totalment diferent.

Un cop acabada la seva gesta d'haver visitat tots els països del món i un cop s'hagi establert de nou a casa, es planteja seguir viatjant? De quina forma?

Ara que he acabat la llista, només tinc ganes d'arribar i de moment no viatjar durant un temps. Vull estar amb amics i amb la família. Tinc ganes de vida social. Els últims tres anys han sigut molt durs per poder assolir l'objectiu, ja que es tractava de països en guerra o burocràticament molt difícils per entrar-hi.

Com ha anat estructurant els seus viatges? Ha marxat amb bitllet d'anada i tornada?

Per estructurar els viatges, sempre he intentat tenir un mapa del món penjat a la meva habitació i he anat fent rutes segons els països que m'anaven faltant. Ara, havent acabat la llista, aniré als que més em vinguin de gust, sabent què s'hi està coent. Viatjar d'aquesta manera, com ho he fet fins ara, per poder aprofitar el màxim, requereix molta energia i superació personal. Hi ha moments que ho deixaries tot i sortiries corrent cap a qualsevol lloc. El bitllet, sempre només d'anada per poder aprofitar més i no saber quan tornaràs. Condiciona molt tancar un bitllet. Ara bé, si vols fer la volta al món, et surt més econòmic si el tanques.

Quin és l'aprenentatge de vida més important que n'ha extret?

L'aprenentatge és que qualsevol persona ens pot ensenyar alguna cosa que no sabem. El respecte i la humilitat són valors que he après durant aquest periple de vint anys pel planeta.

Té parella? Fills?

Actualment, no tinc parella, ja que la vida que porto no és gaire normal i no vull que ningú pateixi mentre m'espera. Tinc un fill.

A què es dedica professionalment?

Treballo en el món de l'hostaleria, de recepcionista, de cambrer, fent temporades d'estiu. Així puc viatjar la resta de l'any. Encara que he estudiat administratiu i he treballat en agències de viatges, en el món de la banca, com a professor de tennis i com a traductor.