David Barba és professor emèrit del Departament de Didàctica de les Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona. Al llarg de la seva trajectòria professional s'ha especialitzat en formació permanent del professorat en matemàtiques i en l'elaboració de material d'ensenyament d'aquesta disciplina. Fa poc, ha estat a Figueres, a la seu del Servei Educatiu de l'Alt Empordà, impartint uns tallers de formació a mestres de primària.

Quin tipus de formació ofereix als mestres?

Des de fa uns dos o tres anys, hi ha hagut un interès creixent per saber com es fan les matemàtiques. Això és degut, segurament, al fet que les escoles han fet uns canvis molt importants d'organització: treballen per ambients, per racons, per projectes. A partir d'aquí, l'assignatura que lliga amb tot això és la llengua. Aleshores, han fet un esforç amb la llengua i un cop ho han consolidat s'han adonat que les matemàtiques han quedat carques. Des d'aquest punt de vista tenen sed d'aprendre a treballar les matemàtiques.

De tota manera, llengua i matemàtiques no estan tan deslligades, si es té en compte que per entendre bé l'enunciat d'un problema se n'ha de fer una bona lectura.

Els problemes amb enunciats presenten textos molt pobres, que sempre comencen igual, tenen una pregunta al final i no tenen res de literaris. En el fons, doncs, no es plantegen problemes sinó exercicis. I a mi el tema de la comprensió lectora en aquests problemes no em preocupa massa, en aquest sentit. Em preocupa més que la resolució d'aquests problemes tinguin diferents línies.

Què vol dir?

Per exemple, a vegades veus vint problemes de resta que són del mateix tipus, amb la mateixa estructura. Però de tipus n'hi ha molts de diferents, i això no es treballa. Ara és el moment de les activitats riques.

Les activitats riques?

Paral·lelament a fer sumes, pots dir als alumnes: amb el 2, el 5, el 7 i el 8 quantes sumes diferents podries fer? I, així, per una banda fan sumes, perquè les han d'entrenar mínimament, però per l'altra estan fent tot un treball de pensament exhaustiu. És a dir, de trobar totes les possibilitats, de tenir un ordre a l'hora de fer-ho, d'assegurar-se que no se'n deixen cap... i això sí que són matemàtiques serioses per a nens petits, de 8 i 9 anys.

Les matemàtiques ens acompanyen en el dia a dia. Hem de canviar la forma de mirar aquesta disciplina, fins ara tan rígida?

Hi ha matemàtiques a la vida, però el que busques és crear models per a solucionar-les totes.

Pot explicar un cas pràctic?

T'en puc posar un exemple: en una època en què hi ha l'IVA, sóc una persona molt sol·licitada sobretot per aquelles persones que em diuen: 'Mira, David, he facturat a preu net però no sé quant és l'IVA perquè és el problema invers.' Aleshores, et preguntes què fas per calcular l'IVA. Li sumo el 21% en aquest cas. I en el fons el que fas és multiplicar per 1,21. Si arribes a això, després només has de dividir. Fas matemàtiques quan estàs per sobre de la realitat. Les matemàtiques són un context en què tu has de saber pensar, has de saber crear-te models, has de fer-te dibuixos si no ho entens, agafar mecanismes de seguretat...

Com descriu la didàctica de les matemàtiques?

Pensem que la didàctica de les matemàtiques passa per saber triar activitats riques, que quan es posen davant dels nanos d'entrada gairebé tots les saben fer. El que passa és que als més bons els pots posar alguna dificultat més; els que estan al mig, aniran fent, i als que tiren menys els podem donar pistes. Quan veus que un 70% aconsegueixen resoldre-ho, s'està produïnt una bona didàctica de les matemàtiques.