Pau Herrero ha crescut entre càmeres, platós de rodatge i cançons, influències que han conformat el seu camí de vida. El jove director de cinema ha codirigit el seu primer curt Duel d´amor´(t) i al mateix temps trepitja amb passió els escenaris cantant en solitari i com a guitarrista de DeCalabass, que acaba de treure disc.
Pau Herrero Roé ha integrat la música i el cinema en la seva carrera amb total naturalitat. A casa, des de petit, sentia cançons de tots els estils i als cinc anys els seus pares el van apuntar a una agència de publicitat. Ha crescut entre càmeres, focus i rodatges i "una cosa porta a l´altra", diu. Ara, als 27 anys, ha codirigit el seu primer curt i al mateix temps trepitja amb força els escenaris per cantar. Acaba de sortir al mercat el disc, Mougne, que vol dir coratge, "un mix molt curiós de música senegalesa amb influències de la nostra terra", on Herrero acompanya amb la guitarra i veu els ritmes afroacústics d´en Daouda, creador del grup DeCalabass. També explora la seva faceta de cantautor amb el nom de Pau Babau, orgullós perquè després de l´estiu sortirà a la llum el seu primer disc, "que beu d´estils ben diversos".
Amb la música al cor
"La música sempre hi és, des que neixes", però a banda de les classes de percussió que va rebre de petit, no va ser fins als 19 anys quan començà amb la guitarra el seu camí musical. "M´hi sento molt còmode, la música neix del cor, l´únic filtre és l´instrument". "El cinema, en canvi, requereix temps i és més reflexiu", apunta. En aquest apartat s´estrena amb el curt Duel d´amor´(t), una creació realitzada en 72 hores "que parla d´un duel davant la vida", presentada al concurs L´endemà, un certamen que vol incentivar la creació de productes audiovisuals així com oferir una oportunitat, tant a professionals com a amateurs, d´elaborar una obra pròpia. Herrero es mostra molt satisfet del resultat i per això "la idea és que se segueixi veient a diferents plataformes com Vimeo, on ja ha tingut moltes visites, i properament a Youtube i també que es presenti en alguna sala o Festival".
Fa tres anys va acabar els seus estudis de Direcció de Cinema a l´Escola Bande à Part de Barcelona, tot i que el seu primer aprenentatge va ser al costat dels seus pares, tots dos fotògrafs professionals, i entre platós. Als 8 anys es va convertir en protagonista del cèlebre film Gràcies per la propina de Francesc Bellmunt, on interpretava un nen de la postguerra espanyola. Va ser la seva primera incursió en el cinema: "Recordo molt bé l´experiència, mentre interpretava ja em fixava en l´equip que dirigia". El 2009 va tenir un paper a Eloïse de Jesús Garay, i entremig ha anat fent moltes altres coses: "Sempre vas aprenent, es tracta de no estancar-se, de seguir allò que et porta el destí".
Com a director s´agafa a un gènere o a un altre, en funció del que vol explicar, "no em vull limitar". Tampoc es vol encasellar en la música, per això quan compon una cançó pot acompanyar-la de qualsevol ritme: "Primer escric perquè la música és una eina prou universal i extensa per reforçar qualsevol text", conclou l´artista.
