Amb vestit de bany a ratlles i rostre de pin-up *Barbie es va presentar al món per primera vegada fa 57 anys, durant els quals la icònica nina ha adoptat múltiples cares per adaptar-se als canvis en la societat sense perdre la seva essència.
Símbol americà d'abast universal, la primera Barbie, amb una figura de dona adulta que contrastava amb els bebès de joguina que bressolaven les nenes en l'època, no va convèncer des del principi als comerciants de joguines.
Però una vegada en els prestatges, l'èxit va ser immediat i la seva inventora, la nord-americana Ruth Handler, que havia previst fabricar 20.000 nines per setmana, va haver de triplicar la producció, com recorda una exposició del Museu d'Arts Decoratives de París inaugurada aquest dijous.
A través de més de 700 nines, vestits, revistes, imatges, patents i esbossos, la mostra repassa fins al proper 18 de setembre la història de la joguina estavella de Mattel des del seu llançament al 1959 fins als nostres dies.
Present en 150 països, la seva popularitat es deu en part a una història pròpia que inclou diferents professions, activitats, família i amics, i que l'encastella com un personatge més enllà de la seva condició de joguina.
Així, Barbie ha estat policia, militar, estrella del pop, hippie o candidata a presidenta en quatre ocasions, i com a astronauta va aterrar en la Lluna quatre anys abans que Neil Armstrong.
El seu èxit també s'explica per la capacitat de la nina, amb vuit tons de pell, 14 rostres diferents i fins i tot un model en cadires de rodes, d'adptar-se "a les diferents èpoques sense oblidar el seu esperit", va explicar a la comissària de la mostra, Anne Monier.
La transmissió de mares a filles i la publicitat televisiva completen una fórmula que cap de les nines competidores va aconseguir emular.
"Barbie és la primera joguina a ser comercialitzat a gran escala en televisió. Mattel es va convertir en anunciant d'emissions infantils per arribar de forma directa als nens sense necessitat de passar abans pels seus pares", va assenyalar Monier.
Encara que la seva imatge de dona sofisticada, que no estava casada, es desmarcava en els seus inicis dels rols de mare i mestressa de casa assignats a la dona en la dècada dels seixanta, amb el temps van refermar les crítiques contra aquest símbol de la societat de consum amb una figura considerada poc realista.
"El seu cos estava dissenyat per facilitar el vestit i desvestit", va argumentar Monier, que rebutja que les joguines "tinguin vocació de ser fidels a la realitat".
Els atacs van propiciar al gener passat l'aparició de tres siluetes més: pleneta, petita i alta, que se sumen a una àmplia varietat que no impedeix que en l'imaginari col·lectiu regni una esvelta rossa d'ulls blaus.
"En els primers anys, la nina necessitava tenir una aparença recognoscible, però en els últims temps aquesta percepció està canviant", va considerar la comissària.
Handler es va inspirar en Lilli, dibuix de vinyeta del diari alemany "Bild", per crear a una atractiva jove d'edat imprecisa, que pogués encarnar tant a una adolescent com a una dona jove.
La idea li va arribar en observar a la seva filla Bàrbara jugar amb figures de paper retallables i comprovar que la petita preferia les que mostraven a dones en lloc de nenes.
Al 1961, va néixer el seu xicot, Ken, i al 2004, Barbie va conèixer al seu segon company, el surfer Blaine, durant una breu ruptura amb la seva parella de tota la vida.
En 1977, neix la Barbie Superstar, que anunciava l'univers de les supermodels dels anys vuitanta i noranta. Amb llarga cabellera i un ampli somriure que mostrava les dents, es va mantenir durant dues dècades i va marcar decisivament la imatge de Barbie.
En la mateixa època, es llança el famós rosa Barbie que acompanyarà definitivament a la nina.
En paral·lel, Barbie creix com a icona de la cultura popular de fabricació americana, al costat d'altres maques com Coca-cola o Mickey Mouse.
El pintor Andy Warhol la retrata, dissenyadors com Jean Paul Gaultier i *Gucci la vesteixen i una part de la novaiorquesa Times Square pansa a anomenar-se Barbie Boulevar durant un setmana en el seu honor.
Des de principis de segle, no obstant això, la competència primer de les Bratz i després de les nines Lego i la Reina de les Neus, protagonista de la pel·lícula Frozen, han erosionat les seves vendes.
El seu públic, explica Monier, s'ha rejovenit.
Si en els seus començaments tenia entre 10 i 12 anys, avui en té de 3 a 5, la qual cosa explica l'auge de les barbies princesa, concebudes per a aquesta nova audiència, que té a la seva disposició més de 150 feines que demostren que aquesta nina és capaç de tot.
