Un equip internacional de científics ha aconseguit observar per primera vegada les ones gravitacionals, un fenomen que va predir Albert Eintein fa 100 anys, concretament el 1916.
"Hem detectat ones gravitacionals. Ho hem fet". Així ho ha anunciat el director executiu de l'Observatori d'Ones Gravitacionals amb interferòmetre (LIGO), David Reitze, investigador de l'Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech)), en una roda de premsa convocada al National Science Foundation a Whashington DC. A més, ha precisat que les ones gravitacionals vistes es van crear per la fusió de dos forats negres.
Els científics han pogut observar i confirmar de manera tangible la Teoria de la Relativitat d'Einstein, que deia que objectes accelerats produeixen distorsions de l'espai-temps que es propaguen per tot l'Univers. Aquestes distorsions són les anomenades ones gravitacionals.
Segons apunta el Grup de Relativitat i Gravitació de la Universitat de Les Illes Balears, l'únic equip espanyol participant en el projecte LIGO, la distorsió es produeix perquè les ones gravitacionals eixamplen l'objecte en una direcció i l'allarguen en una altra. Aquest és la manera en què les ones es van propagant, viatjant per tot l'espai a la velocitat de la llum.
Com a exemple, els experts plantegen l'escenari en el qual un objecte es troba al costat de dos forats negres en col·lisió, a una distància de milions de quilòmetres o menys. En aquesta situació, l'objecte s'estiraria tant que quedaria destrossat. No obstant això, això només passa a 'distàncies curtes'. Quan les ones gravitacionals arriben a la Terra produeixen canvis molt petits en les distàncies, diferències fins i tot menors que la mida d'un protó.
Per això, l'observatori d'ones gravitacionals, conegut com LIGO, no és com els habituals. No és un telescopi a l'ús, sinó que està format per dos tubs de buit que es col·loquen dirigits a diferents direccions (nord-sud, est-oest) i que en el seu interior compta amb un làser que mesura en tot moment el seu estat. Així, quan una d'aquestes ones gravitacionals passa per la Terra, el làser detecta que un dels tubs encongeix, mentre que l'altre es fa més llarg: l'efecte d'aquest fenomen.
En relació a l'origen de les ones gravitacionals, els investigadors han indicat que es formen en alguns dels successos més violents que ocorren en l'Univers, com col·lisions de forats negres, explosions d'estrelles supernova o esclats de raigs gamma.
Informació nova sobre l'Univers
Per això, a través de la descoberta de les ones gravitacionals es podrà entendre molt millor els mecanismes pels quals passen aquests successos. De la mateixa manera, els experts han assenyalat que les ona gravitacionals ofereixen una informació completament diferent a l'obtinguda per la radiació electromagnètica (llum), que és el que es fa servir habitualment per observar el cosmos.
Concretament, apunten que els mecanismes que les produeixen són diferents. Per exemple, un forat negre no emet cap tipus de llum, però alguns si que emeten ones gravitacionals. Això les converteix en una "eina única" per explorar alguns dels objectes més enigmàtics de l'Univers.
El Grup de Relativitat i Gravitació indica també que es podrà observar, fins i tot, el que va passar després del Big Bang, quan el cosmos no tenia ni un segon d'edat. Aquesta informació no es podria conèixer d'una altra manera, perquè l'Univers no va ser transparent a la llum fins temps després.
Falsa alarma a 2014
En 2014 l'equip de científics del radi telescopi BICEP2 va anunciar que havia trobat evidències de l'existència d'aquestes ones gravitacionals. Es va considerar la notícia científica més important de l'any. No obstant això, mesos més tard, el mateix grup va haver de desmentir-ho.
La notícia va sortir a la llum després que noves dades, subministrats per l'observatori espacial europeu Planck, demostrés que el suposat troballa d'ones gravitacionals podria haver suo un error a causa del soroll que genera la pols galàctic present a la Via Làctia.
