La mort, als 83 anys, de Joan Paredes ha colpit i sorprès el món polític gironí perquè estava bé de salut i res feia pensar que apareixeria mort amb un fort cop al cap, probablement per una caiguda mentre passejava per Campdorà. Joaquim Nadal, Zoila Riera i Albert Ballesta el consideren un «home clau de la transició», un «referent», «una figura cabdal i una veu necessària en el relat de la transició democràtica».

Paredes va ser un dels polítics clau de la transició a Girona. Havia entrat a l´Ajuntament amb els tercios familiares l´any 1973, encara en l´època franquista, però decidit a canviar el sistema des de dintre (per exemple va causar molta polèmica en decidir que parlaria en català en els plens del consistori, que aleshores es feien íntegrament en castellà). Militant del PSC-Reagrupament de Josep Pallach, va ser diputat al Congrés pel Pacte Democràtic (1977-1979). Després va pertànyer al grup del PSC en el primer mandat de Joaquim Nadal (1979 a 1983). Molts anys després va tornar a l´Ajuntament, aquest cop amb CiU, formació encapçalada per Zoila Riera (1999 a 2003).

Nadal exposava ahir que Paredes va ser una «falca democràtica» en els darrers ajuntaments franquistes i «un precussor del que havia de ser l´eclosió del municipalisme a partir del 1979». L´exacalde va assenyalar que «pel bagatge que ja tenia va ser un home clau en la definició d´una infraesructura que va ser molt discutida però que ha funcionat molt bé, que és la incineradora de residus sòlids urbans, idea que tenia molt treballada i va permetre guanyar molt de temps». Joaquim Nadal va destacar també que va ser «l´home de les campanyes de neteja i el primer que es va posar al cap que la ciutat de Girona havia de canviar d'imatge, començant per carrers nets i per una recollida d´escombraries ben feta». De fet, la primera neteja de ­l'Onyar, va ser una iniciativa seva.

Durant aquest període va ser primer tinent d´alcalde, regidor de Serveis Públics i portaveu del grup municipal socialista i va compartir la legislatura al costat de figures com Francesc Pararols, Just Manuel Casero o Joan Vidal Gayolà.

L´exbatlle socialista va fer palesa la seva «permanent vocació d'excursionista», que el portava a passar molts mesos a la Cerdanya i va declinar valorar el seu canvi del PSC a CiU, apel·lant a «la seva llibertat»: « No ho vaig jutjar en el seu moment i tampoc ho faré ara», va dir. L´últim cop que va coincidir amb Paredes va ser a la biblioteca Carles Rahola, en la presentació del llibre Piulades al vent de Cinto Busquet. «Estava perfectament, llàstima que un accident posi fi a la seva vida», va lamentar Nadal.

Després de ser el número 2 de Nadal, va tornar a treballar d´agent comercial i es va dedicar a col·laborar amb moltes entitats, com la Fundació Fita o Càritas.

L´elecció de Zoila Riera com a cap de llista de CiU el va fer tornar a l´Ajuntament. S´hi va posar a total disposició i va ser el número 2 de la candidatura. «Va ser un referent de persona compromesa i d´honestedat i conseqüent amb els seus pesaments». Riera va recordar que Paredes seguia la filosofia d´Emmanuel Mounier, de caràcter social, religiós i polític. «Sempre va treballar per millorar la vida de les persones i ho feia des de l´honestedat de pensament i l´autoexigència. Tota la societat gironina li hauríem d´estar molt agraïts».

Joaquim Oliva, exregidor de CiU de Girona i assessor de la coalició nacionalista quan Paredes estava a l´Ajuntament, també va fer una reflexió arran de la seva mort: «En cada reunió de grup, en cada ple, en cada acte seu com a regidor, en Joan traspuava bonhomia, humanisme i una profunda estima vers Girona i els seus ciutadans». «No t´oblidaré mai», va concloure.

El mateix alcalde de Girona, Albert Ballesta, va assenyalar, en una nota de condol que «És una gran pèrdua per a tots els que el coneixíem i també per a la ciutat, ja que se´n va una figura cabdal i una veu necessària en el relat de la transició democràtica a Girona».

Un cop jubilat, Paredes va matricular-se a la universitat per estudiar Humanitats i va escriure el llibre Les terceres vies de la democràcia econòmica. L´enterrament es fa avui, a les quatre de la tarda, a l´església de Sant Feliu de Girona. Deixa vídua i dos fills.