Unes 700 persones, entre elles més d'un centenar de nenes amb el nom d'Elna i algun Nael s'han reunit aquest diumenge al poble d'Elna, al Rosselló, en la 5a Trobada de petites Elna. Un retrobament que ha servit per unir els territoris de banda i banda dels Pirineus i homenatjar el record de la jove mestre Elisabeth Eidenbenz que va fundar la Maternitat d'Elna l'any 1939 en aquest poblet de la Catalunya Nord amb l'objectiu d'ajudar les dones embarassades que estaven internades en els camps de concentració del Rosselló. "M'agrada molt el meu nom, em fa sentir especial", ha assenyalat l'Elna Guardiola, de Badalona. Des del consistori ja han avançat que volen potenciar més aquest espai.
El temps ha acompanyat des de primera hora del matí i unes 700 persones vingudes d'arreu de les comarques gironines, barcelonines, tarragonines i fins i tot de Lleida s'han reunit a Elna, al Rosselló, per retre homenatge a la figura d'una jove mestre i infermera que va canviar la vida de més de 500 dones durant el final de la segona Guerra Mundial. Una dona, l'Elisabeth Eidenbenz, i un poble Elna que tenen un pes especial per a desenes de famílies de les comarques catalanes que han escollit aquesta paraula, Elna, com a nom per a les seves filles.
I és que des dels anys 1990, més de 180 famílies catalanes han escollit el nom d'Elna per al seu nadó. També n'hi ha d'altres que, recordant la història, han variat el nom a Elena o anomenen la seva criatura Elisabet, en record a la jove mestra.
Eidenbenz va fundar la maternitat el 1939, mentre 500.000 refugiades i refugiats espanyols travessaven la frontera francesa i eren internats en camps de concentració com els de Ribesaltes, Argelers o Sant Cebrià. Eidenbenz, una jove mestra del Cartell d'Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra, va decidir instal·lar una maternitat en el que era una torre abandonada d'aquesta localitat i va convertir-ho en un espai de pau i vida per a molts refugiats. Allà hi van néixer 597 nens i nenes fills de refugiades republicanes procedents de Catalunya, d'algunes dones jueves, gitanes o d'altres procedències. L'espai va estar actiu des del 1939 i i fins l'abril de 1944, quan l'exèrcit alemany el va clausurar.
Aquest diumenge, unes 700 persones d'entre elles més d'un centenar de nenes anomenades Elna - d'entre pocs mesos i 17 anys d'edat- i alguns Nael (anagrama d'Elna) han participat en la cinquena trobada de petites Elna que s'ha fet a la Catalunya Nord. L'any passat es va realitzar al Palau Robert de Barcelona. En concret, aquesta trobada va néixer l'any 2008 quan la Generalitat i l'Editorial Ara Llibres van convocar una trobada al Parc de la Ciutadella de la capital catalana.
La idea de la primera trobada va sorgir arran de la publicació per l'editorial 'Ara Llibres' de l'obra d'Assumpte Montellà, 'La Maternitat d'Elna, bressol dels exiliats' i que va coincidir amb el fet que la Generalitat acabava d'organitzar una exposició que recuperava la història de la maternitat. Enguany, el retrobament també ha coincidit amb la commemoració dels deu anys que fa que l'Ajuntament d'Elna és el propietari d'aquest espai.
L'acte ha comptat amb els parlaments del batlle de la localitat, Yves Barniol, el director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, Jordi Palou-Loverdos, l'Assumpta Montellà, representant de les Associacions Descendents i Amics de la Maternitat d'Elna (DAME- Catalunya) i una de les nenes que van néixer en aquest indret. Posteriorment, tots els participants han realitzat una fotografia grupal als jardins de l'espai i fins a ben entrada la tarda s'han preparat diversos tallers i jocs per a petits i grans.
Durant l'acte oficial, diversos parlamentaris han coincidit en remarcar que, actualment, totes les nenes que s'anomenen Elna són "ambaixadores i representants" d'aquesta localitat. "Aquesta és la vostra vila", ha assenyalat el batlle qui no ha dubtat en avançar que des de l'ajuntament tenen previst potenciar aquest espai i promocionar-lo més. "M'atreveixo a dir que Elna és una de les viles més visitades pels catalans de la banda sud dels Pirineus", ha afegit el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Josep Puigbert, qui també ha assistit a l'acte acompanyat del director del MUME, Jordi Font, o l'alcalde d'Argelers.
"La trobada d'avui no és per recordar un número de refugiats sinó parlem de persones amb un nom. Un nom, Elna, que representa els valors de l'esperança, la tendresa i l'amor", ha assegurat el director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, Jordi Palou-Loverdos.
"El meu nom em fa sentir única"
Al mateix temps, tots ells han coincidit en remarcar que la història s'està tornant a repetir actualment amb els refugiats del Pròxim Orient i d'Àfrica. "El mar Mediterrani és la nova frontera. Hem tenir un pensament per aquestes persones que fugen del país i de situacions difícils, hem de recapacitar-hi i fer alguna cosa", ha assegurat l'alcalde. Una idea que Assumpta Montellà ha recuperat durant el seu discurs per subratllar que, tal i com deia Eidenbenz només cal tenir present un valor a la vida: "quan més dones més reps".
D'altra banda, les Elnes que s'han reunit aquest diumenge al Rosselló han assegurat que es senten "molt orgulloses" de portar aquest nom. "És molt original, em fa sentir única", assegurava l'Elna Guardiola, veïna de Badalona. Una altra Elna, de les comarques tarragonines, destacava que molta gent té problemes a l'hora de pronunciar-lo però que, tot i això, ella s'encarrega d'explicar-ho i repetir-lo a tothom qui pregunta.
