Un estudi alerta de la falta de recursos en l'aplicació de mesures judicials a menors per violència filio-parental. Així es desprèn de l'informe elaborat pel llicenciat en Dret i doctorat del Departament de Dret Penal i Criminologia de la UNED, Alfredo Abadías, que també recull que Catalunya lidera el nombre de menors condemnats que estan en règim tancat a tot l'Estat, amb 290 casos l'any 2014, i que s'aposta més per delegar en el sistema públic i no en el privat o concertat. "A Catalunya hi ha dèficit de recursos i no s'aprofiten els que existeixen", ha afirmat Abadías. L'estudi serà presentat durant la II Jornada de Prevenció i Assistència en Violència Filio-parental de la SEVIFIP.
Durant el 2014 a Catalunya van ser 290 els menors condemnats a règim tancat per violència filio-parental, mentre que a Andalusia va ser de 65, seguida de Madrid amb 45 casos. Pel que fa al règim semiobert, Catalunya va aplicar aquesta solució en 343 ocasions, mentre que Andalusia ho va fer 667 vegades i Madrid 286.
La gran diferència de dades pel que fa a violència filio-parental entre les comunitats autònomes ha posat el tema damunt de la taula. La "falta" d'homologació i unificació de criteris fa que l'aplicació de la llei sigui diferent depenent de la zona geogràfica on es desenvolupi l'acció. Segons SEVIFIP, aquesta falta de directrius pot generar desigualtats i "compromet" seriosament els drets dels menors.
Durant els últims anys s'han disparat el nombre de denuncies rebudes. L''any 2000 se'n van rebre un total de 1.000 i el 2014 s'han elevat fins les 4.600. "Només presenten denuncia del 7% al 10% dels pares", ha dit el director clínic d'Amalgama 7, Jordi Royo Isach.
Jornades de prevenció
El president de la Societat Espanyola per a l'Estudi de la Violència Filio-parental, Javier Urra, ha presentat aquest divendres la II Jornada de prevenció i assistència en violència filio-parental, que se celebrarà el pròxim dimecres 7 d'octubre a Barcelona. La trobada té com a objectiu investigar com es poden millorar les mesures imposades i com dotar econòmicament la llei perquè aquests recursos siguin més eficaços.
D'aquesta manera es volen plantejar respostes jurídico-legals per a aquest tipus de violència i establir la funció assistencial depenent de cada entitat, a més d'establir un diàleg per crear protocols i tractar d'homogeneïtzar les mesures judicials. Per aquest motiu la jornada comptarà amb la participació de magistrats, jutges, fiscals i policies a més d'altres experts en la disciplina.
