Els entrenadors que han vist créixer Pep Chavarría i Arnau Ortiz fins al Chelsea i l'Atlético de Madrid: "S'ho han guanyat a pols"

El futbol figuerenc està de moda. L'atzar ha volgut que, en el mateix estiu en què Pep Chavarría ha fitxat per un gegant anglès com el Chelsea, l'extrem Arnau Ortiz destaqués durant la pretemporada i es guanyés formar part del primer equip de l'Atlético de Madrid. Dos empordanesos en dos clubs d'altíssim nivell mundial. A tots dos jugadors els uneix el seu passat en el futbol formatiu de la Unió Esportiva Figueres. Joan Marín i Lluís Moñino són dos dels homes de futbol que van ajudar a fer-los créixer quan encara jugaven a casa.

Joan Marín va ser entrenador de la base unionista durant vint anys. Va dirigir els dos jugadors quan encara passaven per l'etapa de futbol 7; a Ortiz va entrenar-lo durant un any sencer i a Chavarría, durant el tram final d'una temporada. L'actual lateral del Chelsea acabava de tornar a trepitjar la gespa després d'haver deixat el futbol per passar-se al tenis. Marín el recorda perfectament: "Era elèctric, guanyador i carismàtic. Tenia molta motivació, sempre buscava recuperar la pilota". La tornada de Chavarría va suposar un estímul anímic pel seu equip, una dosi d'alegria, rememora.

Futbolista "tot en un"

Tot i que el tècnic explica que el figuerenc era "molt esquerrà", no va voler enganxar-lo a la línia de banda des de massa aviat. La decisió quadra amb la manera de fer que sempre va defensar Joan Marín, que explica que és important que els jugadors s'acostumin a alternar posicions quan encara estan en etapes inicials de la seva formació. En el cas de Pep Chavarría, va soler jugar de migcampista i d'extrem fins que ja va ubicar-se en el carril esquerre quan va apropar-se al primer equip.

Lluís Moñino va ser coordinador del futbol base figuerenc entre 2008 i 2013, just després de la refundació del club. Una etapa en la qual els equips formatius adquirien un pes encara major del normal, amb el primer equip tornant a començar des de Tercera Regional amb jugadors locals. Va ser Moñino qui va insistir als seus pares perquè Pep Chavarría tornés a la Unió després de canviar el futbol pel tenis. Ho va aconseguir el segon any. Moñino també recorda la polivalència del jugador en aquella època: "Se li veia que podia jugar a tot arreu, tenia una rapidesa especial en l'aspecte mental, d'execució i de moviment". Joan Marín explica que "se li havien de corregir poques coses quan canviava de posició; tenia una comprensió del joc per sobre del normal".

" (A en Pep Chavarría) se li veia que podia jugar a tot arreu, tenia una rapidesa especial en l'aspecte mental, d'execució i de moviment"

Joan Marín

L'entrenador empordanès té molt present una anècdota d'aquells mesos. Va passar en el camp del Montessori Girona. Pep Chavarría va fer el seu primer gol des que havia arribat a l'equip i va decidir dedicar-lo al seu tècnic. "Mai he estat de demanar que em dediquin res, però imagino que va fer-ho per agrair-me l'oportunitat. Em vaig quedar ben parat!", diu.

Màxima competitivitat

Arnau Ortiz ha arribat a Primera Divisió sent un extrem ràpid i incisiu, però no sempre va tenir les mateixes característiques. De petit trepitjava més el mig del camp i destacava, coincideixen els dos formadors, en la seva energia i una manera de fer servir el seu cos que li permetia compensar el desavantatge físic que patia llavors. "Era un fideu, recordo que no podia aixecar les botes del terra", recorda, fent broma, Marín.

"L'Arnau (Ortiz) mai ha volgut quedar enrere a l'hora de competir"

Joan Marín

Ortiz formava part d'una generació de jugadors, la de 2001, d'on també van sortir Víctor Valverde i Mateo Enríquez. Entre aquell grup talentós que va arribar a estar entre els millors de Girona, Arnau Ortiz sobresortia per la seva mentalitat. "Tenia caràcter, fins i tot li recordo una expulsió", apunta Joan Marín. "L'Arnau mai ha volgut quedar enrere a l'hora de competir", observa. Una qualitat que pot haver estat una de les claus per a entendre la seva progressió.

Ni a Moñino ni a Marín els ha agafat per sorpresa veure on han arribat els dos futbolistes, si bé són conscients com ben pocs dels obstacles que han hagut de superar. Chavarría i Ortiz són tan sols dos dels molts jugadors talentosos que han vist a prop, però la gran majoria d'ells han quedat pel camí. "No m'ha sorprès on han arribat, perquè de potencial n'hi havia", valora Lluís Moñino. "Han arribat on han arribat només per mèrit propi. S'ho han guanyat a pols", diu Joan Marín.

D'Arnau Ortiz, Moñino en destaca la seva capacitat d'adaptació després de passar per diversos equips d'arreu d'Espanya i de l'estranger: "És un repte marxar fora quan ets tan jove, hi ha moments en els quals simplement pots abaixar els braços i decidir tornar". L'excoordinador unionista és simpatitzant del Reial Múrcia, un dels clubs pels quals ha passat el de Vilafant, i això ha fet que l'anés seguint amb especial atenció: "Ha fet un gran recorregut fins aquí, però la clau ha estat fitxar per l'Atlético Madrileño. Crec que Fernando Torres, l'entrenador, l'ha fet espavilar i ha estat clau perquè marqués tants gols". Recentment, Arnau Ortiz també ha defensat en diverses ocasions la importància del llegendari exdavanter per a canviar-li la carrera.

Un "orgull" per al futbol local

Tant Joan Marín com Lluís Moñino s'afanyen a despenjar-se medalles, però no poden amagar l'orgull de veure com creixen els nois que un dia van veure fer els seus primers passos en el futbol. Lluís Moñino afirma que li agrada seguir-los i que sol veure'ls jugar per la televisió. No només a ells: també als germans Gerard i Pol Valentín, Roger Brugué i Víctor Valverde... "Me'n recordo molt d'ells i em sento molt orgullós quan veig que han arribat tan lluny", admet.

"És important reivindicar que el futbol de Figueres també dona fruits, no només ho fa el dels clubs d'elit"

Lluís Moñino

"Aquests casos reivindiquen la feina que vam fer en el seu moment", declara Moñino, que afegeix que, en aquell temps de vaques magres, ell i el seu grup de treball van decidir prioritzar la progressió dels seus jugadors de base per sobre dels resultats. "És important reivindicar que el futbol de Figueres també dona fruits, no només ho fa el dels clubs d'elit". I també ho fan els clubs de poble, els Bàscara, Vilamalla, Pont de Molins... Allà on la majoria d'aquests nens comencen a jugar abans i tot de venir a Figueres", conclou.

Subscriu-te per seguir llegint