L’estadi de Vilatenim fa 40 anys: el dia que la UE Figueres va estrenar casa derrotant el Barça

El 25 d’agost de 1986, avui fa exactament quaranta anys, Figueres vivia una d’aquelles nits que queden gravades en la història esportiva d’una ciutat. La Unió Esportiva Figueres inaugurava el nou estadi de Vilatenim davant unes 9.000 persones i ho feia de la millor manera possible: derrotant per 3-1 el Futbol Club Barcelona. Dos dies després, L’EMPORDÀ ho resumia amb un titular que captava perfectament l’eufòria del moment: “Figueres: estadi i equip de primera”.

No era només l’estrena d’un camp de futbol. La Unió acabava de trencar el seu sostre esportiu. La temporada 1985-1986, amb Emili Bach a la presidència i José Manuel Esnal ‘Mané’ a la banqueta, s’havia proclamat campiona del grup I de Segona B i havia aconseguit per primera vegada l’ascens a Segona Divisió A. A falta de quatre jornades ja tenia el títol assegurat, després d’una temporada en què jugadors com Pere Gratacós, Pitu Duran, Paco Martínez, Javier Bayona, Antonio Cuevas o Francesc Guitart havien convertit el vell camp del Far en un fortí.

Del camp del Far a una casa per a la Segona A

Vilatenim es convertia en el cinquè terreny de joc de la història de la Unió. Des de la fundació del club, el 1919, els blanc-i-blaus havien passat per l’Horta de l’Institut, l’Horta d’en Macau -l’antic Velòdrom-, el camp de les Monges i, des del 1950, el camp de la carretera del Far. Aquell últim recinte, que durant més de tres dècades havia estat la casa unionista, havia quedat petit davant el creixement esportiu i social del club.

Curiosament, el camp del Far també s’havia inaugurat contra el Barça, durant les Fires de la Santa Creu de 1950. En aquella ocasió els blaugrana, amb futbolistes com Basora, César o Gonzalvo II, s’havien imposat per 2-4 davant un recinte ple a vessar. Trenta-sis anys després, la Unió repetia rival per estrenar casa, però aquesta vegada el desenllaç seria ben diferent.

El projecte de Vilatenim havia començat a prendre forma el 1985, quan l’Ajuntament de Figueres, presidit per l'alcalde Marià Lorca, va adquirir els terrenys i va adjudicar les obres, el 28 de desembre, a partir d’un projecte de l’arquitecte figuerenc Enric Fita. La primera pedra es va col·locar el 19 de gener de 1986 davant d’un miler d’aficionats i amb una nombrosa representació institucional. Dins aquella primera pedra s’hi van dipositar, entre altres objectes, el document oficial de l’acte, el carnet del soci número 1 de la Unió, un exemplar del llibre Vilatenim de Josep Maria Bernils i Mach, plànols de l’estadi i publicacions locals.

L’ascens a Segona A va obligar a accelerar els treballs. Les empreses Jesús Costa i Miquel Costa van aixecar el recinte en prop de set mesos. El projecte, pressupostat inicialment en gairebé 140 milions de pessetes, va créixer fins a assolir una capacitat de 9.472 espectadors, amb unes 2.000 localitats a la tribuna coberta, i el cost va acabar acostant-se als 200 milions de pessetes.

Una inauguració amb sardanes, globus i 9.000 persones

Aquell dilluns 25 d’agost la inauguració va ser concebuda com una gran festa ciutadana. Hi van assistir unes 9.000 persones i autoritats com el director general d’Esports de la Generalitat, Josep Lluís Vilaseca; el president de la Diputació, Salvador Carrera; el delegat de la Generalitat, Xavier Soy; el governador civil, Pere Navarro, i l’alcalde de Figueres, Marià Lorca. Abans del partit hi va haver una visita a les instal·lacions, enlairament de globus i d’un aeròstat, sardanes i l’actuació de l’orquestra Caravana.

La inauguració arribava, a més, després d’una petita batalla pel nom. Pocs dies abans, el ple municipal havia acordat denominar oficialment el recinte “Estadi Municipal de Figueres”, una decisió que va provocar les protestes del Consell Municipal de Vilatenim, que reclamava mantenir el topònim del lloc. Josep Portell, president del Consell de Vilatenim, va expressar públicament el seu desacord. Amb el pas dels anys, però, l’ús popular ha acabat imposant de manera inequívoca el nom amb què tothom el coneix: l’estadi de Vilatenim.

Cuevas va marcar el primer gol de Vilatenim

I després de la festa va arribar el futbol. Al davant hi havia el Barça de Terry Venables, amb noms com Urruti, Julio Alberto, Steve Archibald i un Gary Lineker que aquell estiu acabava d’arribar al club blaugrana després de ser el màxim golejador del Mundial de Mèxic. També hi van jugar futbolistes com Nayim, Moratalla, Urbano, Fradera o el jove Guillermo Amor. L’arxiu oficial del FC Barcelona confirma aquell 3-1 del 25 d’agost.

El primer gol de la història de Vilatenim el va marcar Antonio Cuevas. Valor va fer el 2-0 de penal i, només començar la segona part, Valdo va situar un sorprenent 3-0 al marcador. Era tot just el minut 48. Nayim va aconseguir el gol del Barça al minut 86, quan la festa figuerenca ja era completa. Segons el dossier històric del centenari del club, la recaptació d’aquella nit va arribar als 14 milions de pessetes.

La crònica de L’EMPORDÀ explica que, mentre el Barça havia ofert un partit discret, els blanc-i-blaus havien jugat amb una intensitat enorme. A la sortida, una frase corria entre els aficionats: “Tenim un equip de primera”. No era estrany. La Unió acabava d’ascendir a Segona A, estrenava un estadi modern i havia tombat el Barça davant nou mil persones.

La realitat de la nova categoria començaria només cinc dies després. El Figueres debutaria a Segona A contra el Castilla al Santiago Bernabéu, i poc després Vilatenim viuria el seu primer partit de lliga davant el València. Començava així una etapa que mantindria la Unió durant set temporades consecutives a Segona Divisió, fins al 1993.

Vilatenim seria l’escenari, cinc anys més tard, del moment en què el club va estar més a prop de tocar el cel: la temporada 1991-1992, el Figueres va acabar tercer a Segona A i va disputar contra el Cadis la promoció d’ascens a Primera Divisió. També hi viuria l’extraordinària Copa del Rei 2001-2002, quan un Figueres de Segona B va arribar fins a les semifinals, i anys després seria el punt de partida de la reconstrucció esportiva després de la refundació del 2007.

Quaranta anys després, Vilatenim continua sent la casa de la Unió Esportiva Figueres. Però el seu origen està lligat per sempre a aquell dilluns d’agost de 1986, quan una ciutat que acabava d’arribar al futbol professional estrenava estadi, omplia les graderies i derrotava el Barça. Aquella nit, durant unes hores, la frase que havia recollit L’EMPORDÀ semblava literal: Figueres tenia “estadi i equip de primera”.

Subscriu-te per seguir llegint