El miracle de l'escalenca Jèssica Álvarez: de sobreviure a una caiguda de pònting a ser la futbolista més veterana de Catalunya

Jèssica Álvarez (1977) és un clar exemple que la passió pel futbol no té ni edat ni barreres. Arran d’un accident de pònting, va haver de deixar la natació, la seva disciplina principal en aquell moment. El que ningú imaginava llavors és que el destí li reservava una de les trajectòries més longeves del futbol femení del país. "He estat la jugadora més veterana de l’Escala i també la de Catalunya", explica Jèssica Álvarez, que el passat 27 de juny va complir quaranta-nou anys. La més jove de l’equip ha estat Berta Molins, de quinze. A cada final de temporada, com és el cas, es repeteix la mateixa història: diu que es retira, però el moment mai arriba.

Aquest estiu haurà de tornar a decidir si penja les botes o si prefereix continuar trepitjant els camps de futbol. "Cada any dic que és el meu darrer, però encara corro darrere la pilota. Realment tinc ganes i energia. És curiós, i crec que podria jugar més temps. És cert que el futbol necessita molt sacrifici i el cos no t’acompanya tant; no obstant això, per benzina, jo crec que seguiria".

Un miracle mèdic i esportiu amb disset anys

Darrere la seva eterna joventut als terrenys de joc s'hi amaga una biografia marcada per la superació. Álvarez sempre ha estat una persona molt esportista. Va fer bàsquet, judo, ballet i, especialment, natació, disciplina en la qual competia en campionats, compaginant-ho tot plegat amb els entrenaments de futbol. Tanmateix, la seva vida va fer un gir radical quan tenia disset anys. "A només deu dies de fer la selectivitat i les proves d'accés a l'INEFC, vaig patir un accident terrible fent pònting. Es va trencar la corda i em vaig fer trenta-set fractures per tot el cos. El diagnòstic va ser devastador, però vaig ser una lluitadora i em vaig anar recuperant. Això no només em va permetre tornar a caminar, sinó reprendre la meva passió pel futbol", recorda.

"Vaig patir un accident terrible fent pònting, es va trencar la corda i em vaig fer trenta-set fractures per tot el cos. El diagnòstic va ser devastador, però vaig ser una lluitadora i em vaig anar recuperant"

El trencament dels lligaments i del peu no la frenen

La seva trajectòria posterior va ser impecable i dilatada en el futbol català i estatal. Abans d'aterrar a l'Escala, va vestir les samarretes de clubs històrics. "He pogut jugar amb el Barça, el Vila-real, el Girona, l’Estartit, el Banyoles, el Cornellà de Terri, el Camallera i la Pera. Com passa en el futbol masculí, en el femení també rotem. Estic contenta perquè he pogut gaudir de bon futbol, també en l’àmbit nacional amb l’Estartit, el Banyoles, el Girona, el Cornellà i amb el Base Montjuïc barceloní". També va fer diferents entrenaments amb la selecció catalana, tot i que no va arribar a debutar-hi.

Fa vuit anys, però, va tenir un nou ensurt. "En l’últim partit de lliga amb l’Estartit, on ens jugàvem la permanència a la Lliga Nacional, em vaig trencar els lligaments. Vaig patir la triada". Tothom va donar per feta la seva retirada, però un any i mig després tornava a vestir-se de curt, aquesta vegada amb el Cornellà de Terri, que militava a la Primera Divisió. "I en fa menys de dos, em vaig trencar el peu dret jugant amb el Camallera i, en només sis mesos, ja tornava a trepitjar el camp". Álvarez, que és dretana, juga amb claus al peu des de fa un any i mig.

"He pogut jugar amb el Barça, el Vila-real, el Girona, l’Estartit, el Banyoles, el Cornellà de Terri, el Camallera i la Pera"

Pionera a les banquetes i referent a l’Escala

La jugadora confessa que li hauria agradat viure el futbol femení actual, gaudint de la visibilitat, el suport i els camps de gespa que ara són habituals. "En la meva època, jugava amb nens i els camps eren de sorra". Més enllà de jugar, Álvarez també ha exercit d’entrenadora durant quinze anys. Ha dirigit equips com el Girona, la Pera, el Cornellà i el Porqueres. De fet, treu pit per una fita històrica: "Vaig ser la primera entrenadora que va portar un equip de noies alevines el Cornellà de Terri, a les categories masculines del MICFootball".

Aquesta temporada, la 2025-26, Álvarez ha jugat amb l'FC l’Escala, que enguany ha estrenat el primer equip femení de la seva història després de molts anys picant pedra. La jugadora, contenta de la sisena posició assolida, ha tancat el curs amb dos gols. "Ha estat una experiència molt maca. He gaudit i he tingut els meus minuts". El seu valor a la plantilla, però, ha anat molt més enllà del rendiment sobre la gespa. Álvarez ha aportat una dosi indispensable de veterania, superació i experiència de vida al grup, amb l'objectiu clar d'ajudar les jugadores més joves que tot just comencen.

Paral·lelament, practica bicicleta, pàdel i pàdel surf. També ha estat campiona de petanca. Tot ho compagina amb la seva vida laboral: actualment és la directora de recursos humans d’una de les assessories més importants de Girona.

Subscriu-te per seguir llegint