Victor García Verdura, àrbitre de Prmera Divisió, "L’error zero no existeix; ho intentem, però és impossible"

Com valora les tres primeres campanyes a Primera?

Estic molt content. En la primera em vaig haver d’adaptar molt ràpidament. És difícil des del punt de vista personal, perquè hi ha molts canvis i un nivell molt alt; en la segona va ser més de consolidació i en la tercera ja saps més o menys com funciona tot. Ens va anar molt bé, amb aquest equip que formem, és molt sòlid.

Quin és el canvi més gran que va notar a l’ascendir a Primera?

La velocitat del joc perquè a tu, com a àrbitre, t’exigeix estar focalitzat i decidir més de pressa. Tens un segon per decidir una jugada molt complicada.

L’actitud dels futbolistes de Primera i Segona és diferent?

Quan els jugadors estan empipats o nerviosos... Els àrbitres hem de tenir l’habilitat de ser empàtics i saber gestionar les seves reaccions. En el fons, són similars. Hi ha jugadors que es mostren més pròxims, d’altres que no...

El tracte, al final, depèn de l’educació de cada un.

Hi ha milers de futbolistes, milers de persones involucrades en el futbol i, com a societat, hauríem de tenir un pensament cap a la figura de l’àrbitre. Som humans, podem equivocar-nos. Nosaltres empatitzem amb els jugadors i els entrenadors, i caldria també empatitzar amb l’arbitratge.

Es disculpen tots els errors menys els de l’àrbitre.

És així. Arbitralment, busquem l’error zero. Treballem per aconseguir encertar en totes les jugades. ¿Què passa? Quan un àrbitre s’equivoca, ningú ho entén. I l’àrbitre és un humà, té dos ulls com els altres.

La gent entén que desitgen fer tant bé com poden la seva feina, com qualsevol altre?

Generalment, no, no s’entén que l’àrbitre pugui errar. I s’ha de canviar el xip. Trasllado aquesta situació al futbol amateur: quan un àrbitre no veu una jugada per la seva posició, perquè s’han creuat dos jugadors en aquell moment, per mil factors... Doncs si no l’ha vist, acceptem el que ha xiulat o el que no. I a partir d’aquí, ajudem-lo perquè se senti a gust i arbitri sense pensar en les reaccions. Imagineu-vos que un professional a la feina s’equivoca i se li tiren a sobre tres persones increpant-lo i insultant-lo. Em diran: així no es pot treballar.

L’error zero existeix?

No. Ho intentem, però crec que és impossible. Des del punt de vista arbitral, futbolístic, de societat... Cap jugador té el 100% de passades bones. Hi ha moltes decisions en un partit: una sacada de banda, de porteria, una groga... Com a àrbitres, pretenem que si no és el 100%, que sigui el 99%. Encertar el 100% crec que és gairebé impossible. Busquem el màxim encert, i les que se’ns escapin, que sigui per algun dels mil factors que no controlem.

Quina és la seva preocupació més gran quan surt a xiular?

Disfruto tant que no tinc cap preocupació personal al terreny de joc; fora, em preocupa el que pateixen a casa els meus familiars. No entenen que vagi a un camp i m’increpin o m’amenacin. Els he dit que s’evadeixin. És la meva passió i jo disfruto amb ella.

El to general dels jugadors és bo, respecte a vostès?

Sí. Quan puja la temperatura del partit sí que protesten, però després, molts venen a disculpar-se si s’han passat.

Les instruccions que els han donat se centren a evitar les pèrdues de temps. Ho veien vostès?

Porto dos amistosos i és una cosa molt positiva. Hi ha coses noves que hem d’automatitzar, com per exemple comptar els segons en les sacades. Abans només teníem la targeta groga per ajudar que hi hagués més temps efectiu. Ensenyar una groga en el minuts dos ha de ser una cosa molt flagrant.

Va ser el primer català a xiular el derbi. Era un examen?

No m’ho vaig prendre així. M’ho vaig prendre com qualsevol altre partit de la temporada. Som professionals, i jo, el partit que em donen, me’l prenc amb la màxima il·lusió possible.

En el derbi anava microfonat. Era una arma de defensa?

En el vídeo la gent va veure una persona que parla, ¡com si això fos una sorpresa! Aquestes iniciatives ens ajuden molt i es pot veure el que realment vivim.

El fet de parlar en català transmetia proximitat, que vostè no era un ésser estrany.

Correcte. Si un jugador et parla en el seu idioma i tu el domines, sigui castellà, català o anglès, és bo que puguis respondre-li amb el mateix idioma.

És partidari vostè de parlar?

És primordial, sempre que l’actitud del jugador sigui correcta. Si te’n venen cinc corrents amb ganes de protestar, aquí has d’actuar. Has de buscar el capità i fer-li l’explicació que toqui. De l’altra manera no es guanya res; a tot estirar, potser alguna amonestació.

I a l’àrbitre l’emprenyen.

Entenc que la temperatura del partit sigui elevada, però soc fred i busco el capità per explicar-l’hi. I després el jugador pot anar a preguntar-ho a l’àrbitre.

Un altre impossible és la unificació de criteris.

En el Comitè Tècnic hem unificat criteris. Tenim molt clar com actuar. El que passa és que hi ha jugades que són blanc, altres que són negre i després hi ha grisos. Les analitzem partint del nostre criteri, però la gent de fora opina partint d’uns altres criteris.

És el més jove que ha estat escollit internacionalment.

Estic molt content per la confiança que ha dipositat en mi el comitè i l’oportunitat que m’ha donat. Em sento molt afortunat.

L’il·lusiona conèixer algun camp europeu en particular?

El que vull és debutar a nivell europeu, sigui al camp que sigui. Ja he estat en alguns, de quart, i la possibilitat d’anar a qualsevol camp és una experiència enriquidora, única, de les que t’emportes a la motxilla i et queden per a tota la vida.