"Soc un bebè en l'atletisme": Oussama Ouassou, de debutar fa quatre anys a situar-se entre els millors d'Espanya

A quina edat s'ha de començar a practicar un esport per arribar a estar entre els millors del país? La majoria d'històries solen parlar de dècades de preparació, de passions sorgides des del bressol i d'atletes marcats en vermell des dels seus primers passos. Sempre hi ha, és clar, excepcions, i el figuerenc Oussama Ouassou (1999) és una d'elles. Ouassou, atleta, acaba de competir en el Campionat d'Espanya, on ha estat finalista en els 100 metres. El seu físic no enganya: és nascut per a ser velocista. No obstant això, la seva relació amb les pistes és tan recent que va iniciar-se fa tot just quatre anys.

Quan algun dels seus rivals actuals ja arribava al seu pic de forma, Ouassou tot just descobria l'esport. "Un amic, en Bangali Touray, em va recomanar apuntar-me; em deia que pel físic que tenia podia ser bo, que tenia talent. Va confiar en mi", recorda. Explica que els primers dies a la pista d'atletisme de l'Estadi Albert Gurt, el mateix lloc des d'on ens atén, els va passar com un simple espectador dels entrenaments. No feia res, només mirava, perquè encara no sabia pràcticament res de l'atletisme. Però li va agradar, es va apuntar i s'hi va enganxar. No feia esport des que tenia catorze anys, quan va estar dues temporades jugant a futbol.

Talent per explotar

"Al col·legi, quan jugava a futbol al carrer... jo sabia que era el més ràpid. De fet, fins que no vaig començar a competir en l'atletisme no vaig conèixer ningú més ràpid que jo", rememora, divertit. Un altre record el retorna a l'Escola Parc de les Aigües, quan el conserge li deia que havia de fer atletisme: "Tothom jugava a futbol i jo, doncs també. Fa un temps me'l vaig trobar i li vaig explicar que ara m'hi dedicava".

"Fins que no vaig començar a competir en l'atletisme no vaig conèixer ningú més ràpid que jo"

El seu progrés a les pistes va ser meteòric i, de fet, ja fa dos anys que el Barça el va anar a buscar per a la secció d'atletisme. A Barcelona l'entrena Pau Fradera, tot un quàdruple campió espanyol amb qui, diu, s'entén molt bé. Fa unes tres hores diàries durant cinc dies a la setmana i no perdona mai res. "Jo reconec que tinc talent, però m'he deixat la pell aquí, sobre la pista. En un Campionat d'Espanya tothom té talent; la diferència la marca el treball dur", apunta.

A les condicions innates que Oussama Ouassou hi va haver d'afegir una disciplina que, avui, és innegociable. Diu que ja era una persona treballadora, però que l'atletisme li va multiplicar aquesta aptitud. L'entrenament, el descans, l'alimentació... tot influeix en l'alt rendiment. S'ho pren amb humor i amb la convicció que fa el que toca: "La meva vida és entrenar, treballar [és assessor comercial a CaixaBank] i dormir".

Entre els deu millors d'Espanya

Els pocs anys d'experiència fan que Ouassou encara sigui, tal com ell mateix defineix, "un bebè en l'atletisme". Ara bé: la curta trajectòria no li ha impedit col·locar-se entre els millors velocistes d'Espanya. Aquesta ha estat la millor de les quatre temporades que ha disputat, i la primera en la qual no ha patit per les lesions o la falta d'espai on entrenar. I ha tingut la recompensa amb una gran temporada d'aire lliure, coronada amb la disputa del Campionat d'Espanya celebrat a Málaga. Era el primer cop que assistia a la cita. Només havia viscut alguna cosa similar en l'estatal de pista coberta, on sí que havia debutat.

En el Campionat d'Espanya, Ouassou ha estat finalista en els 200 metres i semifinalista en els 100 metres

De Málaga en destaca l'ambient i l'oportunitat que va tenir de conèixer atletes, a més del suport que va rebre durant el cap de setmana. "Va ser una experiència que no oblidaré", valora Ouassou. Els seus familiars i amics van tenir el privilegi de veure'l competir a la televisió, ja que les seves curses van ser retransmeses en directe per Teledeporte. Van haver-n'hi unes quantes: en els 200 metres va arribar a córrer la final, mentre que en els 100 no va quedar gens lluny de fer-se un lloc a la cursa decisiva.

El figuerenc explica que està satisfet amb el resultat, però que és conscient que hauria pogut donar una mica més. Hauria optat de ple a les medalles si hagués repetit les marques obtingudes un mes abans, a finals de juny, en el Míting de Lleida. Va ser allà on va trobar el pic de rendiment de la temporada i el va traduir en uns temps impressionants, de 10,30 segons en els 100 metres i del 20,88 en els 200. Dues marques que es troben entre les millors d'Espanya d'aquest 2026 i que van sorgir gràcies a tot l'esforç que hi ha al darrere, però que van ser aconseguides en una tarda del tot normal.

"Jo reconec que tinc talent, però m'he deixat la pell aquí, sobre la pista. En un Campionat d'Espanya tothom té talent; la diferència la marca el treball dur"

El repte que es proposa per l'any vinent és que aquest dia de màxim rendiment arribi una mica més tard, durant el cap de setmana del Campionat d'Espanya. Aconseguir-ho el catapultaria encara més cap a la consecució de dos dels reptes que es proposa Oussama Ouassou: l'oportunitat de ser internacional amb la selecció espanyola, i la classificació per al Campionat Europeu. Si hagués baixat sis centèsimes el seu millor temps dels 100 metres, fins al 10,24, hauria pogut anar a la cita continental. "Sembla poc, però és un món... Però si tinc una temporada sense lesions i faig la feina... per què no? És un repte ambiciós, però m'agraden aquestes coses i, si no fos així, no em deixaria tant la pell a la pista", assenyala.

Ara que s'hi dedica, Ouassou valora encara més el que fan atletes com el llegendari Usain Bolt. El rècord del món dels 100 metres del jamaicà (de 9,58 segons) és una marca que el de Figueres admet que "no pot entendre". "Un cop ets en el món t'adones de la barbaritat que és. Jo penso que mai el trencaran", diu. Bolt és el màxim referent de l'altempordanès en la seva disciplina. Un altre dels corredors que més admira és, precisament, un dels seus companys d'entrenament, el barceloní Guillem Crespí. Crespí és el flamant campió d'Espanya dels 100 metres i ha arribat a ser finalista europeu. "N'aprenc molt d'ell i em serveix molt entrenar al seu costat", reconeix Ouassou.

"Tenir una beca faria que pogués dedicar-me molt més a l'atletisme i els meus resultats serien molt millors"

Un petit descans... i a tornar-hi

Al velocista figuerenc l'agafem, precisament, en la seva setmana més tranquil·la de l'any pel que fa als entrenaments. Un descans necessari posterior al final de temporada, però que no s'allargarà massa, perquè toca pensar en els reptes de 2027. Ouassou no tardarà a tornar sobre el parquet i a adaptar-se de nou a la rutina de sempre: la suplementació, els desplaçaments, la visita setmanal al fisioterapeuta... Tot plegat s'ho finança ell mateix, directament de la seva butxaca.

Explica que li aniria molt bé comptar amb l'espònsor d'una marca o amb una beca. L'última a la qual ha intentat accedir, la del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat, li han denegat. "Tenir-la faria que pogués dedicar-me molt més a l'atletisme i els meus resultats serien molt millors", assegura. Perquè la disciplina i el talent impulsen endavant, però arriben fins on arriben... i una mica d'ajuda de qui pot oferir-la sempre és més que benvinguda.

Subscriu-te per seguir llegint